Obre el menú principal

Arshile Gorky (Jorkom, Vilayet Van, Imperi Otomà, 15 d'octubre de 1904 - Sherman, Connecticut, EUA, 21 de juliol de 1948) fou un pintor abstracte; primer pintà paisatges i retrats amb estil cubista i surrealista; fusió de formes curvilínies i biomòrfiques; emprava colors molt vius.

Infotaula de personaArshile Gorky
Archives of American Art - Arshile Gorky - 3044.jpg
Arshile Gorky, 1936
Nom original (en) Arshile Gorky
(hy) Արշիլ Գորկի
Biografia
Naixement Vostanik Manoog Adoyan
15 d'octubre de 1904
Jorkom, Vilayet Van, (Imperi Otomà)
Mort 21 de juliol de 1948
Sherman, Connecticut (EUA)
Causa de mort Penjament
Nacionalitat Armènia Armènia[cal citació]
Grup ètnic Armenis dels Estats Units d'Amèrica
Educació National Academy of Design
Es coneix per La lluita contra la pobresa
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere artístic Retrat pictòric
Moviment Expressionisme abstracte i Action painting
Representat per Hauser & Wirth Tradueix i Artists Rights Society
Participà en
28 juny 1964documenta 3
11 juliol 1959documenta 2

IMDB: nm1837372
Modifica les dades a Wikidata
Una obra de Gorki, de 1936

Contingut

BiografiaModifica

Gorky va néixer a l'Imperi Otomà, en un poble prop de Van, Anatòlia Oriental. El seu pare emigrà als Estats Units el 1908 per eludir el servei militar. El 1915, Gorky fugí amb la mare i la germana per escapolir-se de la neteja ètnica contra els armenis. El 1919 la seva mare morí de fam a Rússia i ell emigrà als Estats Units un any després, quan només tenia setze anys. La tragèdia i els sofriments que va patir són temes que apareixen en la seva obra; per exemple, el quadre L’artista i la seva mare (1926-1942) mostra el jove Gorky dret al costat de la seva mare asseguda, en el que podria ser un passat real o idíl·licament imaginari.

Primer va viure a Nova Anglaterra i estudià a la New School of Design, a Boston. El 1925 es traslladà a Nova York, i continuà els seus estudis a la Grand Central School of Art. En traslladar-se a la ciutat dels gratacels entrà en contacte amb el treball d'artistes europeus moderns, com Paul Cézanne, Pablo Picasso, Georges Braque i Joan Miró. Les seves primeres obres oscil·len entre l'estil cubista i el surrealista, cosa que donà lloc a crítiques per absència d'originalitat. Malgrat que fou conegut pel seu gust per la solitud, començà a relacionar-se amb l'avantguarda novaiorquesa; en particular amb pintors com Stuart Davis, John Graham i De Kooning, amb el qual compartí estudi a final de la dècada de 1930.

Lent però segurModifica

Gorky lluità sovint per guanyar els diners suficients per viure i amb freqüència comptà amb l'ajuda d'amics i patrocinadors. Quan transcorria la dècada de 1930 començà lentament a exposar la seva obra, i el 1934 realitzà la seva primera exposició individual a les Mellon Galleries de Filadèlfia. També es va mantindre mercès al treball com a muralista per al WPA Federal Art Project entre 1935 i 1939.

Durant la dècada de 1942, Gorky rebé el reconeixement creixent de galeries importants de Nova York, com el Whitney Museum of American Art i el Museu d'Art Modern. En aquesta dècada realitzà les seves obres més famoses, entre elles, Jardí a Sotxi (1941), Cascada (1943), Un any a Milkweed (1944) i El fetge és la cresta del gall (1944).

Potser estimulat pels períodes que va passar al camp —a Virgínia i Connecticut—, les seves obres semblen quasi pintures pastorals abstractes, amb una gamma de colors semblant a un camp de flors foses i surant en formes biomòrfiques que es combinen líricament i es fonen entre si. El 1945 el pintor André Breton el reconegué com a membre destacat del moviment surrealista internacional i rebé una crítica favorable de l'influent crític d'art Clement Greenberg.

Estat anímicModifica

El gener de 1946, un incendi destruí el seu estudi de Connecticut i una trentena dels seus quadres. Un mes més tard li diagnosticaren un càncer intestinal i hagué de sotmetre's a cirurgia. La seva obra posterior es reflecteix en l'ombrívola gamma de colors vermells i marrons del seu quadre Agonia (1947). El juny de 1948 sofrí un accident automobilístic que li produí una fractura del coll i la paràlisi temporal del braç que feia servir per pintar. La seva esposa l'abandonà i s'emportà els dos fills. El juliol d'aquest mateix any, Gorky es penjà en un graner.

La vida d'aquest pintor fou típica d'una artista lluitador turmentat per la pobresa i l'agitació política. Impulsat per la força de la seva confiança en si mateix, va tenir un final tràgic. La carrera de Gorky és també una història d'èxit. Immigrant als Estats Units, la seva influència en l'art d'aquest país fou enorme. Els seus llenços abstractes lírics —poblats per formes biomòrfiques surant de colors brillants que recorden obres de Joan Miró i Vassili Kandinski— assoliren la cimera de l'expressionisme abstracte i inspiraren artistes de l'Escola de Nova York, Willem de Kooning, Lee Krasner, Jackson Pollock, Mark Rothko, Philip Guston i Barnett Newman.

La fraseModifica

« <<Comunico les meves percepcions més íntimes a través de l'art [...]. La meva visió del món.>> »

Realitat o ficció?Modifica

Gorky era famós per embellir la veritat. Fou quixotesc quant al seu any de naixement, que modificava sovint. Quan emigrà als Estats Units canvià el seu nom armeni perquè semblés més rus i, fins i tot, afirmà que era cosí de l'escriptor Màxim Gorky. Potser en cap altre lloc es manifestaven més les seves expectatives, i el seu probable estat de desesperació, que en un formulari que es conserva en l'Arxiu Gorky del la Frances Mulhall Achilles Library del Whitney Museum of American Art de Nova York. L'omplí la tardor de 1937, en resposta a una invitació del museu a la seva exposició anual de pintura contemporània estatunidenca. La invitació era una oportunitat important perquè mostrés la seva obra i assolís el reconeixement que anhelava.

En respondre a la pregunta sobre el seu lloc de naixement, escriví: <Tbilisi, Geòrgia, Rússia>, potser perquè li semblà que Tbilisi era més acceptable que mencionar haver nascut en un fosc llogaret turc. A la pregunta: <On estudià?>, a més de relacionar la llista de llocs on havia estat n’afegí un altre: <Providence, Long Island>. Per acabar d'omplir l'espai obert de <Dades addicionals>, es féu la seva pròpia promoció així: <Ha presentat obres en totes les exposicions importants d'art contemporani estatunidenques i europees a la ciutat de Nova York [...]. Ensenyà durant set anys a la Grand Central Art School.> La seva floritura més commovedora fou la seva resposta a la solicitut de presentar una llista de premis i reconeixements rebuts: <Cap encara>

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arshile Gorky