Artaxes III d'Armènia

(S'ha redirigit des de: Artàxies III d'Armènia)

Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans. Zenó era fill del rei Polemó I del Pont i germà de Polemó II. Els seus avis materns eren Pitòdor de Tral·les i Antònia, una filla de Marc Antoni.

Infotaula de personaArtaxes III d'Armènia
Æ 8 Chalkoi of Artaxias III.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(grc) Ζήνων Modifica el valor a Wikidata
13 aC Modifica el valor a Wikidata
Regne del Bòsfor Modifica el valor a Wikidata
Mort34 dC Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPolemó I Modifica el valor a Wikidata  i Pitodoris Modifica el valor a Wikidata
GermansAntonia Tryphaena, Polemó II i Marcus Antonius Polemo I Modifica el valor a Wikidata

El pare d'Artaxes III va morir l'any 8. La seva mare, Pitodoris, es va tornar a casar amb Arquelau de Capadòcia, client de Roma. Tota la família es va traslladar a Capadòcia i Artaxes i els seus germans es van criar a la cort del rei. Quan Arquelau va morir, la seva mare amb els fills va tornar al Pont.[1]

L'any 18 Germànic, per encàrrec de Tiberi, va establir al tron a aquest príncep del Pont, que des de la seva infantesa havia adoptat els costums armenis, i que va obtenir el suport dels nobles. Al pujar al tron va prendre el nom d'Artaxes o Artaxias III per haver estat coronat a Artaxata.

Va tenir un regnat tranquil i va mantenir la fidelitat a Roma. A la seva mort l'any 34 va tornar la inestabilitat quan el rei Artaban III de Pàrtia va posar al tron al seu propi fill Arxak I d'Armènia.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. Chaumont, Marie-Louise. "L'Arménie entre Rome et l'Iran: I de l'avènement d'Auguste à l'avènement de Dioclétien" A: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, vol II, núm. 9,1 1976, p. 86
  2. Grousset, René. Histoire de l'Arménie: des origines à 1071. París: Payot & Rivages, 1995, p. 105. ISBN 9782228889124. 
  3. Dédéyan, Gérard (dir.). Histoire du peuple arménien. Toulouse: Privat, 2008, p. 137. ISBN 9782708968936.