Artafernes (sàtrapa)

general i sàtrapa persa de finals del segle VI/inicis del segle V aC

Artafernes (Sardes, segle VI aC - Sardes, 493 aC) en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa. En la seva posició va tenir nombrosos contactes amb els grecs, i va tenir un paper important en la repressió de la revolta Jònica.[1][2]

Infotaula de personaArtafernes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Sardes Modifica el valor a Wikidata
Mort493 aC Modifica el valor a Wikidata
Sardes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sàtrapa, alt càrrec Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Aquemènida Modifica el valor a Wikidata
FillsArtafernes Modifica el valor a Wikidata
PareHistaspes Modifica el valor a Wikidata
GermansDarios I el Gran Modifica el valor a Wikidata

El seu germà el va nomenar sàtrapa de Lídia o Sardes cap a l'any 513 aC després de la campanya a la regió d'Escítia.

L'any 505 aC quan els atenencs van demanar la protecció dels perses contra Esparta, van enviar una ambaixada a Artafernes. El sàtrapa va respondre que només es podia concedir l'aliança si reconeixien la sobirania de Darios I.

Hípies, fill de Pisístrat, es va refugiar a Lídia i va obtenir suport per la seva causa del sàtrapa; els atenencs van enviar una ambaixada demanant la no intervenció del governador persa. Artafernes va exigir la readmissió del tirà el que va deixar clar que els atenencs no podien esperar res de Pèrsia.

El 501 aC Artafernes va confiar el comandament de 200 vaixells perses (i diners) a Aristàgores de Milet amb l'objectiu de conquerir Naxos i establir el govern dels exiliats. Com que l'expedició va fracassar, i els milesis no podien retornar les naus ni els diners, va esclatar la revolta de Jònia.

El 499 aC quan els jonis i els seus aliats espartans van avançar cap a Sardes, Artafernes, que no esperava aquest atac, es va retirar a la ciutadella, i els grecs van cremar la ciutat. Però després es van retirar, tement que un exèrcit persa vingués en ajuda del sàtrapa, que va poder tornar a la ciutat. El segon any de la revolta jònica, el 497 aC, Artafernes i Otanes van començar una ofensiva general contra les ciutats jòniques i eòliques. Cime i Clazòmenes van caure a les seves mans. Histieu de Milet va haver de fugir i Artafernes va interceptar les seves cartes a alguns perses de Sardes aliats als grecs. Els implicats van ser detinguts i executats. El rei Darios no va aprovar l'execució d'Histieu.

Es creu que va morir poc temps després, cap a l'any 493 aC, ja que no se'n parla més. El va succeir Artafernes II.[3]

Referències

modifica
  1. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  2. Dandamaev, M. A.. A Political History of the Achaemenid Empire. BRILL, 1989, p. 152. ISBN 978-9004091726. «Approximately at the same time Darius appointed his half-brother Artaphernes (Old Persian: Artafarna, 'with truthful sacredness') as satrap of Lydia.» 
  3. Smith, William (ed.). «Artaphernes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 31 maig 2021].