Arte France

Arte France és una societat francesa d'edició de programes de televisió creada el 27 de febrer de 1986 sota el nom La Sept. Després d'haver-se convertit en el pol francès del canal franco-alemany Arte quan fou creada aquesta el 30 d'abril de 1991, va prendre el nom La Sept-Arte el 27 de setembre de 1993, i finalment adoptà el seu nom actual l'1 d'agost del 2000.

Infotaula d'organitzacióArte France
Arte Logo 2017.svg
Dades
Tipusnegoci
productora de televisió
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriatelevisió i edició de canals generalistes Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaSA à directoire (s.a.i.) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1986
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorBruno Patino (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deFrance Télévisions
Radio France
French State (en) Tradueix
Institut national de l'audiovisuel Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

La societat té filials en cinema amb Arte France Cinéma, de ràdio amb Arte Radio i editorial (llibre o multimèdia) i producció amb Arte France Développement. També va participar o encara participa en el finançament de canals francesos i internacionals com TV5 Monde.

HistòriaModifica

El 1985, el ministre de Transports francès, Georges Fillioud, va encarregar a Pierre Desgraupes la creació de programes per a un o més dels cinc canals del satèl·lit d'alta potència TDF 1 llançat el 1988. El 27 de febrer de 1986 va ser creada la Société d'Édition de Programmes de Télévision per Bernard Faivre d'Arcier, assessor cultural del primer ministre Laurent Fabius i va començar a desenvolupar un fons de programes. Va ser presidida per l'historiador Georges Duby.[1] Era participada en un 45 % per FR3, un 25 % per l'Estat francès, un 15 % per Radio France i un 15 % per l'INA.[2]

Al març de 1989, el nom complet de La Sept va canviar, convertint-se en Société européenne de programmes de télévision.[3] A l'abril de 1989, el Conseil Supérieur de l'Audiovisuel va concedir permís per emetre en un dels canals de TDF 1, i es va començar a transmetre el 14 de maig de 1989. L'emissora va emetre tres hores i 30 minuts de programes al dia, cada programa es va emetre dues vegades. Al juny es va arribar a un acord per emetre els programes de La Sept a la televisió per cable, i el 3 de febrer de 1990, FR3 donava a La Sept una finestra del canal de transmissió terrestre tots els dissabtes de 15:00 a mitjanit.[4]

El 30 de maig de 1992, La Sept va perdre el seu paper de radiodifusora a Arte, un grup franco-alemany creat el 2 d'octubre de 1990. El 27 de setembre de 1993 va canviar el seu nom a Sept-ARTE[2] i es va convertir en ARTE France l'1 d'agost de 2000.[5]

Presidents[6]Modifica

Directors generals[6]Modifica

CapitalModifica

El capital d'Arte France és propietat conjunta d'empreses o agències estatals:[12]

Seu socialModifica

La seu d'Arte France es troba al 8 rue Marceau d'Issy-les-Moulineaux, als Alts del Sena.[13]

ReferènciesModifica

  1. «Naissance d'Arte, télévision franco-allemande». le site de l'Ina. [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2  PDF«1991-2001 : Arte 10 ans», avril 2001. [Consulta: 4 desembre 2015].
  3. 3,0 3,1 Pierre Lefort «La Sept et le projet de chaîne culturelle européenne». Relations internationales. Presses universitaires de France, 2006, pàg. 97-110.
  4. «Lancement de La Sept». le site de l'Ina, 31-05-1989. [Consulta: 4 desembre 2015].
  5. Emmanuel Berretta. «France Télé sans pub : Arte ne se sent pas inquiétée». Le Point, 09-01-2008. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
  6. 6,0 6,1 «À la tête d'Arte». le site d'Arte, 28-04-2014. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. [Consulta: 4 desembre 2015].
  7. Charles-M. de La Roncière; Marie-Françoise Attard-Maraninchi. Georges Duby. L'art et l'image : une anthologie (en francès). Marseille: Éditions Parenthèses, 2000, p. 203. ISBN 978-2-86364-623-6. BNF 37646286r. 
  8. Nathalie Silbert. «Véronique Cayla prendra la tête d'Arte France en 2011», 26-10-2010. [Consulta: 4 desembre 2015].
  9. «Rapport d'activité 2001» (pdf). le site d'Arte, août 2002. [Consulta: 5 desembre 2015].
  10. B.R. «Entrée en fonction de Véronique Cayla à la tête d'Arte». le site de Télé 2 semaines, 23-03-2011. [Consulta: 5 desembre 2015].
  11. «Régine Hatchondo prend la direction générale d'Arte». offremedia.com, 27-06-2018. [Consulta: 28 febrer 2020].
  12. «Le pôle français, Arte France». [Consulta: 5 desembre 2015].
  13. «Adresses de la centrale et des pôles». le site d'Arte. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2015. [Consulta: 5 desembre 2015].

Enllaços externsModifica