Arthur Cecil Pigou

economista britànic

Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge. Fou seguidor i deixeble d'Alfred Marshall al qual va succeir com a professor d'economia política. Ambdós desenvoluparen els plantejaments de la teoria quantitativa de l'escola clàssica d'Irving Fisher.

Infotaula de personaArthur Cecil Pigou
A.C. Pigou.jpg
modifica
Biografia
Naixement18 novembre 1877 modifica
Ryde (Anglaterra) (en) Tradueix modifica
Mort7 març 1959 modifica (81 anys)
Cambridge (Anglaterra) modifica
Dades personals
FormacióKing's College
Universitat de Cambridge modifica
Activitat
Director de tesiAlfred Marshall modifica
Camp de treballEconomia modifica
OcupacióEconomista, paramèdic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Cambridge modifica
Membre de
ProfessorsAlfred Marshall modifica
Obra
Obres destacables
Família
ParesClarence George Scott Pigou (en) Tradueix modificaNora Frances Sophia Lees (en) Tradueix modifica
Premis

Analitza el concepte de benestar econòmic de la comunitat i el volum i la distribució del seu dividend nacional, temàtica que considerava com el nucli central de l'economia. Fou amic de John Maynard Keynes, tot i les seves diferències intel·lectuals.

L'estudi de les causes de l'atur el portà a la publicació de Wealth and Welfare (1912) i d'aquesta obra sorgí Economics of Welfare (1920), amb els quals serà considerat com a creador de l'economia del benestar, i precursor de l'economia ambiental en establir la distinció entre despeses marginals privades i socials, alhora que advocava per la intervenció de l'estat amb subsidis destinats a corregir els desequilibris del mercat i internalitzar les externalitats. Publicà moltes obres, bona part de les quals són desenvolupaments de la seva economia del benestar. També excel·lí en els camps del diner i els imposts. Com a qualificat representant del corrent neoclàssic, fou particularment objecte de l'atac keynesià a la teoria de la desocupació aleshores vigent. La controvèrsia posterior donà lloc al dit "efecte Pigou", que relaciona una reducció del nivell de preus amb l'augment de la despesa.

ObresModifica

  • Robert Browning as a Religious Teacher, 1901.
  • Tariffs, 1903.
  • Monopoly and Consumers' Surplus, 1904, EJ
  • Industrial Peace, 1905.
  • Import Duties, 1906.
  • Review of the Fifth Edition of Marshall's Principles of Economics, 1907, EJ
  • Producers' and Consumers' Surplus, 1910, EJ.
  • Wealth and Welfare, 1912.
  • Unemployment, 1914.
  • The Value of Money, 1917, QJE.
  • The Economics of Welfare, 1920.
  • Empty Economic Boxes: A reply, 1922, EJ.
  • Exchange Value of Legal Tender Money, 1922, a Essays in Applied Economics
  • Essays in Applied Economics, 1923.
  • Industrial Fluctuations, 1927.
  • The Law of Diminishing and Increasing Cost, 1927, EJ.
  • A Study in Public Finance, 1928
  • An Analysis of Supply, 1928, EJ.
  • The Theory of Unemployment, 1933.
  • The Economics of Stationary States, 1935.
  • Mr. J.M. Keynes's General Theory, 1936, Economica
  • Real and Money Wage Rates in Relation to Unemployment, 1937, EJ.
  • Money Wages in Relation to Unemployment, 1938, EJ
  • Employment and Equilibrium, 1941.
  • The Classical Stationary State, 1943, EJ.
  • Lapses from Full Employment, 1944.
  • Economic Progress in a Stable Environment, 1947, Economica
  • The Veil of Money, 1949.
  • Keynes's General Theory: A retrospective view, 1951.
  • Essays in Economics, 1952.