Arthur Cravan

Artiste multidisciplinar i boxejador (1887-1918)
No s'ha de confondre amb Arthur Caravan.

Arthur Cravan (Lausana, 22 de maig de 1887 Río Bravo, 1918) fon un artiste multidisciplinar, considerat un precursor del dadaisme: nebot patern d'Oscar Wilde, fill d'expatriats britànics, germà d'Otho Lloyd, coetani de Jack Johnson (boxejador) i marit de la poeta Mina Loy, la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixer en circumstàncies estranyes.[1]

Infotaula de personaArthur Cravan
Arthur-cravan.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Fabian Avenarius Lloyd Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Desapariciónovembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Río Bravo (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióboxejador, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaArthur Cravan Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMina Loy Modifica el valor a Wikidata
Fills[Jemima] Fabienne Cravan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesOtho Holland Lloyd (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Clara St. Clair Hutchinson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansOtho Saint Clair Lloyd Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.[2] Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.[3]

De Maintenant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagueren crítiques ferotges al Salon des indépendants, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, l'amant de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un apèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»[4]

El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'afroamericà Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà Frank Crocier, després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a la Monumental de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans.[5]

 
Boxejant, el 1910

L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la Ciutat de Mèxic: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per Enrique Ugartechea Ursus, el primer lluitador de lluita lliure mexicana, que feu d'àrbitre; el seu adversari, Jim Smith, arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del Cuatazón Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil pesos mexicans per al guanyador i el finaliste. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà KO als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.[6]

El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;[7]

Influència pòstumaModifica

El 1942, André Breton publicà un article sobre Cravan en la revista VVV, on el qualifica de «geni en brut»:

« En ell s'acomplix sense compromís la voluntat de Rimbaud: "Cal ser absolutament modern…" La seua activitat durant alguns anys es desenvolupa en una atmosfera d'absoluta irreverència, de provocació i d'escàndol que anuncia el Dadà. »
[8]

Abans de la dècada de 1960, durant la qual va ser mitificat per la generació Beat, se l'havia situat traficant marfil a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del Rio Bravo.[5] El grup de música alcoià Arthur Caravan va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge. El poeta Eduard Escoffet i el músic Pope el 2021 l'homenatgen amb la cançó Cravan en el projecte Barba Corsini.

 
Posat en la revista Stadium (1916)

BibliografiaModifica

Vegeu texts en francés sobre Arthur Cravan a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Autoria Títol Editorial A. ISBN Detalls
BORRÀS, Maria Lluïsa Arthur Cravan: une stratégie du scandale J.-M. Place 1996 ISBN 9782858931941 biografia
CRAVAN, Arthur Maintenant 1912-1915 J.-M. Place 1977 ISBN 9782858930098 facsímil
CRAVAN, Arthur Maintenant[9] El Olivo Azul 2009 ISBN 9788493663797 en castellà
CRAVAN, Arthur Maintenant: seguido de crónicas y testimonios Caja Negra 2010 ISBN 9789871622054 en castellà
CRAVAN, Arthur Œuvres G. Lebovici 1987 ISBN 9782851841793 antologia
CRAVAN, Arthur Pas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie Treadwell Cent Pages 2014 ISBN 9782916390376 correspondència
GEARY/RICHARDSON Cravan (anglès) Dark Horse Comics 2005 ISBN 9781593072919 novel·la gràfica
LOGUE, Antonia Shadow-Box Grove Press 1999 ISBN 9780802116475 novel·la
div. autors Itinerari. Humour Nero (italià) Barbieri Editore 2005 ISBN 978875330239 assaig
MANINI, Jack Arthur Cravan (francès) Bamboo Édition 2018 ISBN 9782818944821 novel·la gràfica
SQUARZONI, Philippe Portrait inédit d'Arthur Cravan Le 9e Monde 2003
div. autors Arthur Cravan. Maintenant? (català) Museu Picasso 2017 ISBN 9788494645075 catàleg
div. autors Arthur Cravan. Maintenant? (castellà) Museu Picasso 2017 ISBN 9788494645082 catàleg
div. autors Arthur Cravan. Maintenant? (francès) Museu Picasso 2017 ISBN 9788494645099 catàleg
div. autors Arthur Cravan. Maintenant? (anglès) Silvana Ed. 2017 ISBN 9788836637355 catàleg

FilmografiaModifica

A. Direcció Títol Gènere
1916 [10] Cravan entrenant a Barcelona metratge
2002 Isaki Lacuesta Cravan vs. Cravan documental

ReferènciesModifica

  1. Evan Rhodes. «Cravan, Arthur (1887–1918)» (en anglés). Routledge Encyclopedia of Modernism, 05-09-2016. [Consulta: 1r gener 2020].
  2. Edu Casado. «Quién fue… Arthur Cravan: sobrino de Oscar Wilde, poeta, boxeador y su misteriosa muerte» (en castellà). 20 Minutos, 04-06-2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
  3. Emmanuel Guigon «Arthur Cravan, Maintenant?». Dossier de premsa. Museu Picasso [Barcelona], 25-10-2017, pàg. 21 [Consulta: 2 gener 2020].
  4. «Arthur Cravan: el poeta boxeador» (en castellà). Mira qué curioso. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 Àlex Milian. «Boxa i surrealisme a la Barcelona neutral». El Temps, 22-01-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
  6. Mario Panyagua. «El último combate de Arthur Cravan -ir por la vida como la lona-» (en castellà). Metrópoli Ficción, 13-12-2018. [Consulta: 12 març 2020].
  7. Edward White. «Arthur Cravan, the Original Troll» (en anglés). The Paris Review, 05-01-2018. [Consulta: 12 febrer 2020].
  8. André Breton. «Sur Arthur Cravan» (en francés). AndréBreton.fr, 1942. [Consulta: 8 abril 2020].
  9. «Maintenant. Arthur Cravan.» (en castellà). Algún día en alguna parte, 09-12-2009. [Consulta: 9 gener 2020].
  10. «Arthur CRAVAN – film archives (Barcelone, 1916)». YouTube. [Consulta: 30 març 2020].

Enllaços externsModifica