Arthur Kornberg (Nova York, EUA 3 de març de 1918 - Stanford, Califòrnia 26 d'octubre de 2007) va ser un metge i bioquímic nord-americà que l'any 1959 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia amb Severo Ochoa.

Infotaula de personaArthur Kornberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 març 1918 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Stanford (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióCity College de Nova York
Abraham Lincoln High School
Universitat de Rochester
Escola de Medicina de la Universitat de Nova York
University of Rochester Medical Center (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSevero Ochoa de Albornoz i Carl Ferdinand Cori Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímica
OcupadorNational Institutes of Health
Universitat Washington a Saint Louis
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRandy Schekman, James Spudich, Tania A. Baker i Douglas Lee Brutlag Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSylvy Kornberg Modifica el valor a Wikidata
FillsRoger D. Kornberg, Thomas B. Kornberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 22617414 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 1918 a la ciutat de Nova York en una família d'immigrants de Galítsia. Va estudiar ciències al City College de Nova York i posteriorment medicina a la Universitat de Rochester, on es va doctorar l'any 1941. Després de treballar durant deu anys al Servei de Salut Pública dels Estats Units, l'any 1953 fou nomenat cap del Departament de Microbiologia de la Universitat Washington de Saint Louis, i el 1959 fou nomenat cap del Departament de Bioquímica de la Universitat de Stanford a Califòrnia. En aquest departament va treballar també com a professor emèrit des de l'any 1988, en què es va jubilar. Va morir a Stanford (Califòrnia) el 2007.

Recerca científica modifica

La seva recerca inicial consistí a estudiar els seus elevats nivells de bilirubina a la sang, malaltia coneguda com a síndrome de Gilbert, estudis que publicà l'any 1942. Durant la seva estada al Servei de Salut Pública dels EUA dirigí la seva recerca vers la nutrició i les vitamines.

L'any 1946 fou nomenat ajudant de Severo Ochoa a la Universitat de Nova York i amplià els seus coneixements de la química orgànica així com de purificació dels enzims i treballant en la comprensió de la producció del trifosfat d'adenosina del dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NAD) i el fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina (NADP). Ochoa havia aconseguit l'aïllament d'un enzim del colibacil que catalitza la síntesi d'àcid ribonucleic (ARN), l'intermediari entre l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i les proteïnes. Continuant amb aquests treballs, Kornberg aconseguí demostrar experimentalment l'any 1956 que l'ADN se sintetitza igualment mitjançant la seva polimerasa d'ADN usant el bacteri intestinal Escherichia coli (la polimerasa d'ADN d'E. coli és anomenada sovint la polimerasa de Kornberg). Aquest fonament teòric permeté anys més tard, entre altres avenços tecnològics, la seqüenciació d'ADN (biològica) i la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) eines fonamentals en la biotecnologia.

L'any 1959 fou guardonat, juntament amb Severo Ochoa, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia «per la descoberta dels mecanismes de la síntesi biològica dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic».[1]

El seu fill, Roger D. Kornberg, fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2006.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Kornberg