Arthur Saint-Léon (París, 17 de setembre de 1821París, 2 de setembre de 1870) fou coreògraf i mestre del Ballet Imperial de Sant Petersburg de 1859 a 1869.[1]

Infotaula de personaArthur Saint-Léon

Fotografia d'Arthur Saint-Leon per B. Braquehais vers el 1865 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Victor-Arthur Michel Modifica el valor a Wikidata
7 setembre 1821 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarí de ballet, coreògraf, mestre de dansa Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFanny Cerrito Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1056119 TMDB.org: 1533719
IMSLP: Category:Saint-Léon,_Arthur Modifica el valor a Wikidata

Fill d'un director de ball en un teatre d'Estrasburg, estudià amb gran profit el violí i la dansa. Es presentà per primera vegada com a ballarí en un teatre de Múnic, i recollí molt aplaudiments en altres ciutats, principalment a Londres, on va contraure matrimoni amb la ballarina Fanny Cerrito, amb la qual es traslladà a París; el matrimoni fou contractat per actuar en el teatre de l'Òpera; allà es presentaren amb el <ballet> La fille de marbre, de la qual part coreogràfica era autor el mateix Saint-Léon. A aquestes obres li seguiren La vivandière (1848) i Le violon du diable (1849),[2] en què es presentà Saint-Léon com a coreograf, ballarí, violinista i compositor dels retalls musicals d'aquest espectacle.[3]

Després s'encarregà de dirigir els balls que s'executaren en el teatre Reial de Lisboa, i allà hi va romandre durant un cert temps, tornant després a presentar-se a l'Òpera de París amb els nous ballets, també de la seva composició, Stella ou les contrabandiers i Pâquerette. En el teatre Líric, de la capital francesa, representà les dues òperes-ballet, Les lutin de la vallée i Le danseur du roi, la música de la qual havia compost en part.

Es traslladà a Rússia on continuà recollint molts èxits; deu anys després retornà a París, presentant-se de nou en l'Òpera amb els balls Diavoline, Néméa ou L'amour vengé (1863), i, finalment amb Coppélia (1870), la tan celebrada producció de Léo Delibes.

Referències modifica

  1. Guest, Ivor «Arthur Saint-Léon». Encyclopædia Britannica [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. Letellier, Robert Ignatius. Cesare Pugni: Esmeralda and Le Violon du diable. Cambridge Scholars Publishing, 14 de desembre de 2011, p. XII. ISBN 978-1-4438-3620-3 [Consulta: 18 setembre 2017]. 
  3. Naughtin, Matthew. Ballet Music: A Handbook. Rowman & Littlefield Publishers, 17 de juliol de 2014, p. 25–27. ISBN 978-0-8108-8660-5 [Consulta: 18 setembre 2017]. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Saint-Léon