Arthur Schnitzler

Arthur Schnitzler
Biografia
Naixement	15 maig 1862 ; Viena (Àustria)
Mort	21 octubre 1931 (69 anys); Viena (Àustria)
Causa de mort	accident vascular cerebral; hemorràgia cerebral
Sepultura	Antic Cementiri Jueu de Viena
Formació	Akademisches Gymnasium (1871–1871); Universitat de Viena - medicina
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	escriptor, psiquiatre, novel·lista, guionista de televisió, guionista, dramaturg, metge escriptor, guionista de cinema
Activitat	1891 -
Professors	Maximilian Lang (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1894) Liebelei; (1903) Reigen; (1906) Lieutenant Gustl; (dècada del 1920) Història somiada; (1924) Fräulein Else ;
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional d'Àustria LIT 372/09: L. und A. Schnitzler / Sammlung Heinrich Schnitzler ;
Família
Cònjuge	Olga Schnitzler (1903–1921), divorci
Parella	Clara Katharina Pollaczek
Fills	Paul Schnitzler; () Maria Reinhard; Heinrich Schnitzler; () Olga Schnitzler; Lili Schnitzler; () Olga Schnitzler
Pare	Johann Schnitzler
Germans	Julius Schnitzler; Gisela Hajek
Parents	Markus Hajek, cunyat
Cronologia
març 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi
Premis
	(1908) premi Franz Grillparzer, per l'obra Zwischenspiel; (1899) premi Bauernfeld; Premi Raimund ;
	Signatura

Arthur Schnitzler (Viena, Imperi austríac, 15 de maig de 1862 - 21 d'octubre de 1931) va ser un dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya. La seva professió era la de metge neuròleg.^[1]

Obra

La Ronda. Traducció de Carme Serrallonga.
Anatol. Traducció de Feliu Formosa. Direcció de Jordi Mesalles.
A la cacatua verda. Traducció de Feliu Formosa.
El camí solitari. Traducció de Dagmar Lüderitz i d'Albert de la Torre.
Frau Bertha Garlan d'Arthur Schnitzler, traducció catalana publicada a Badalona l'any 1930 dins la col·lecció A tot vent
El professor Bernhardi.^[2] Traducció de Feliu Formosa. Sinopsi: En un hospital universitari, la decisió complexa d'un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos del país. Aquesta obra de ressons autobiogràfics, tracta sobre els tentacles del poder, fa una radiografia dels mecanismes amb què les elits vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu propi protagonisme. El llibre, imprès per Arola Editors, és una adaptació del clàssic de 1912 que va ser censurat durant molts anys a Àustria. Schnitzler hi va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle xx. El text és una de les apostes de Xavier Albertí, director del Teatre Nacional Catalunya, per la temporada 2015-16.

La senyoreta Berta Garlan. Traducció d'Ernest Martínez Ferrando. Badalona: Edicions Proa (A tot vent, 29), 1930.
La senyoreta Else. Traducció de Joan Alavedra, revisada per Jaume Vallcorba. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 75), 1997.
Història somiada. Traducció d'Anna Soler. Barcelona: Quaderns Crema ("Mínima minor", 81), 1998.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Schnitzler

↑ «Arthur Schnitzler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Schnitzler, Arthur. El professor Bernhardi. 2015. Tarragona: Arola Editors (Textos a part. Teatre contemporani.). ISBN 978-84-94451-13-3.