Artritis

forma de trastorn articular que implica la inflamació d’una o més articulacions

L'artritis (ant. dolor de les juntures) és la inflamació d'una articulació, caracteritzada per dolor, limitació de moviments, inflor de les articulacions i calor local. Existeix un altre terme que es confon amb l'artritis, l'artrosi, que correspon a un trastorn degeneratiu de l'articulació.

Plantilla:Infotaula malaltiaArtritis
modifica
Tipusosteïtis, malaltia inflamatòria, artropatia, símptoma del sistema musculoesquelètic i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatreumatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesinflamació articular Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzacióarticulació Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10M19.90 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9710, 711, 712, 713, 714, 715, 716, 717, 718 i 719 Modifica el valor a Wikidata
CIAPL70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0080949 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB15237 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001243 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001168 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0003864 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:848 Modifica el valor a Wikidata

Existeixen nombroses malalties i síndromes que poden produir artritis, entre aquests:

Descripció Modifica

Artritis significa 'inflamació de l'articulació', i hi ha diferents malalties que l'ocasionen. L'artritis afecta una o moltes articulacions, i es caracteritza per produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per a moure les articulacions. Quan en una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu que presenta una poliartritis. La poliartritis és un dels quadres clínics més importants en reumatologia, ja que es pot presentar en la majoria de malalties reumàtiques inflamatòries. Les artritis poden manifestar-se en persones de totes les edats, des d'infants fins a adults. Alguns tipus d'artritis poden curar-se, però molts són crònics i requereixen tractaments continuats.[1]

L'artritis reumatoide és la malaltia més freqüent que ocasiona poliartritis crònica, i afecta una de cada dues-centes persones (200.000 afectats a l'estat espanyol). Es dona sobretot entre les dones, i sol aparèixer entre els 45 i els 55 anys. Les artritis d'inici infantil o juvenil, quan afecten nens fins als setze anys, són poc habituals, però poden arribar a ser greus perquè, a més, poden alterar el creixement.[1]

Causes Modifica

En alguns casos, l'artritis pot ser deguda a una infecció de l'articulació, generalment per un bacteri, però en la majoria dels casos la causa és desconeguda. En les artritis cròniques inflamatòries, hi ha un trastorn del sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i probablement hi ha una predisposició genètica subjacent.

Els factors mediambientals, com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis, però poden contribuir al fet que es noti més el dolor en les articulacions danyades.[1]

Símptomes Modifica

Els símptomes més habituals i comuns són:

  • Inflor i dolor de les articulacions, que millora amb els moviments i empitjora amb el repòs. Totes les articulacions del cos, com les de les mans i les dels peus, els canells, els colzes, les espatlles, el maluc, els genolls i els turmells poden tenir malalties articulars, tot i que segons el tipus d'artritis predominen sobretot en unes o unes altres articulacions; rigidesa articular matinal, que pot tenir una durada variable.
  • Dificultat per moure les articulacions afectades; deformació progressiva de les articulacions i pèrdua de la mobilitat articular, i
  • Calor i enrogiment de la pell sobre les articulacions afectades. Apareix únicament en les artritis que apareixen de manera molt aguda (com per exemple, la gota), i són típicament absents en les artritis cròniques.[1]

També poden aparèixer altres manifestacions generals en funció del tipus d'artritis, com:

  • fatiga
  • febre
  • pèrdua de pes
  • pèrdua de la gana

En els reumatismes crònics inflamatoris, també pot afectar altres òrgans, com els ronyons, els pulmons o el sistema nerviós.

Diagnòstic Modifica

El metge o la metgessa pot realitzar el diagnòstic a partir de l'historial clínic i d'un examen físic de la persona afectada, incloent-hi una exploració de les articulacions. També pot demanar proves més específiques per determinar el tipus d'artritis i descartar-ne altres malalties. Aquestes proves són anàlisis de sang, radiografies i exàmens del líquid sinovial (líquid transparent i viscós que lubrifica les articulacions).[1]

Tractament Modifica

Alguns tipus d'artritis, com les d'origen infecciós, tenen un tractament específic i curatiu. Altres malalties, com la gota, es controlen molt bé amb el tractament, però en el cas de les poliartritis cròniques inflamatòries no existeix un tractament curatiu. El que hi ha són medicaments per alleujar-ne els símptomes, com els analgèsics (paracetamol), els antiinflamatoris no esteroidals (ibuprofèn, naproxèn i d'altres) i els glucocorticoides.[1]

En el cas de l'artritis reumatoide, a banda dels fàrmacs per a tractar la simptomatologia, s'utilitzen també medicaments antireumàtics modificadors de la malaltia com metotrexat, sulfasalazina, leflunomida, etc., que serveixen per a frenar l'activitat inflamatòria. Actualment, també es disposa dels fàrmacs biològics, d'ús hospitalari, que s'administren per via subcutània o per vena i que s'utilitzen en els casos resistents a altres tractaments.[1]

Si la inflamació és persistent en alguna articulació, poden realitzar-se infiltracions en la mateixa articulació. En els casos més severs d'artritis, es pot recórrer a la cirurgia per reemplaçar l'articulació.[1]

Referències Modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artritis