Artur Sedó i Guixard
Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 19 de gener de 1881 - Barcelona, 12 d'octubre de 1965)[1] fou un enginyer i industrial tèxtil establert a Esparreguera a les «Manufacturas Sedó», conegudes com la Colònia Sedó. Era un amic de l'arts, mecenes i tocava el piano. Al llarg de la seva vida, va reunir la col·lecció d'obres dramàtiques més important d'Europa.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1881  Barcelona |
| Mort | 12 octubre 1965 (84 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
| Família | |
| Fills | Alfred Sedó i Peris-Mencheta, Joan Sedó i Peris-Mencheta |
| Pare | Antoni Sedó Pàmies |
| Germans | Lluís Sedó i Guichard |
Biografia modifica
Va néixer al carrer Escudellers de Barcelona, fill d'Antoni Sedó Pàmies (1842-1902), nascut a Reus, i de Vitorina Guixard i Albeniu,[3] natural de Barcelona. Fou germà de Lluís Sedó i Guichard (1873-1952), ambdós industrials i polítics.
Es va casar amb Dolors Peris-Mencheta i Guix (1884-1962), filla del periodista valencià Francisco Peris Mencheta. i va tenir diversos fills: Alfred i Joan Sedó Peris-Mencheta.
El fons Artur Sedó modifica
El seu fons està dipositat al Museu de les Arts Escèniques i recull no només la col·lecció que ell va anar reunint, sinó també biblioteques senceres que va anar comprant. L'Institut del Teatre comprà la part d'àmbit teatral el 1968 als seus fills[4] Una tercera part documental fou comprada per la Diputació de Barcelona i es conserva des de l'any 1969 a la Biblioteca de Catalunya.
El fons no es limita només a llibres, sinó que es pot dividir en part bibliogràfica, i la part anomenada “Documents Sedó”, una col·lecció de documents solts en la que s'inclouen fotografies, cartes, manuscrits, dedicatòries, autògrafs, invitacions, documentació administrativa, etc. de tota mena de personatges i institucions relacionades amb el món de les arts escèniques de les darreries del segle xix fins ben entrat el segle xx. El fons institucional del Teatro Real de Madrid recopilat per Luis Paris pertany a aquesta col·lecció de documents.[4]
El fons conservat al Museu de les Arts Escèniques i a l'Institut del Teatre està compost d'unes 5.500 unitats documentals, es pot recuperar gràcies al seu catàleg propi, ordenat per nom de l'autor o protagonista del document. A través d'una base de dades és consultable en línia.[4] El fons conservat a la Biblioteca de Catalunya és consultable a través del catàleg en línia.
Referències modifica
- ↑ «Fallecimiento de don Arturo Sedó Guichard», La Vanguardia Española, núm. 30905, any LXXXI, 15 d'octubre de 1965, pàgina 21
- ↑ Josep Maria Cortés, [https://web.archive.org/web/20140224013659/http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/bitstream/65324/21155/1/Article%20diari.pdf Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine. «El legado de los Sedó» (castellà)] Arxivat 2014-02-24 a Wayback Machine., La Vanguardia, 11 d'octubre de 2009, pàgines 12-13
- ↑ Escrit de diverses maners, segons les fonts. Es troba també com a Guichard i a la inscripció de naixement d'Artur Sedó com a Guiuvard.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Artur Sedó». Web del museu. MAE, 2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
Bibliografia modifica
- Montaner, Joaquín. La colección teatral de Don Arturo Sedó (en castellà). Barcelona: Imp. Seix i Barral, 1951.