Arturo Benedetti Michelangeli
Arturo Benedetti Michelangeli (Brescia, 5 de gener de 1920 - Lugano, 12 de juny de 1995) fou un pianista italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 gener 1920 Brescia (Itàlia) |
| Mort | 12 juny 1995 (75 anys) Lugano (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Formació | Conservatori de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | Pianista |
| Activitat | 1938 – |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Piano |
Premis
| |
| Lloc web | www.arturobenedettimichelangeli.com |
      | |
Realitzà els estudis musicals a Brescia, Milà i Ginebra, ciutat aquesta última a la que sempre se sentí vinculat i en la que decidí residir definitivament des de 1968.
Encara que en un principi pensà a optar per el violí, finalment la seva vocació el portà a la instrumentació pianística i el 1939 assolí el primer premi del "Concurs Internacional de Ginebra". Immediatament començà una gira internacional interrompuda als pocs mesos per l'esclat de la Segona Guerra Mundial, aquell mateix any, però, realitzà alguns concerts a Amèrica, i el 1941 es presentà a Madrid amb l’"Orquestra Filharmònica Nacional", amb la que interpretà el Concert en la d'Edvard Grieg: en sessions posteriors abordà peces de Johann Sebastian Bach.
Finalitzat el conflicte bèl·lic i amb la progressiva normalització de la vida artística recomençà la seva carrera internacional, i a Europa aviat es convertí en un dels virtuosos més cotitzats, amb un ampli repertori que abraçava des de Bach i Joseph Haydn fins en Maurice Ravel (el qual Concert en sol fou una de les seves grans creacions) i Claude Debussy, però també abordà autors com Mozart i Chopin, i Beethoven: existeix una memorable versió del Concert de l'Emperador, en gravació pirata, realitzada en col·laboració amb el director d'orquestra Sergiu Celibidache, amb el qual interpretà en nombroses ocasions, el mateix que amb els directors italians Claudio Abbado i Carlo Maria Giulini.[1] Al Conservatori de Roma entre d'altres alumnes tingué la barcelonina Josefina Gómez Toldrá.[2]
Fou professor de piano en el Conservatori de Torí, on entre d'altres alumnes tingué a Ludovico Lessona (1928-1972).[3] També o fou en el Conservatori de Parma i en el que entre d'altres alumnes tingué al brescià Camillo Togni (1922-1993).[4]
Discografia seleccionadaModifica
- Ludwig van Beethoven: Concerts per a piano n. 1, 3 i 5, amb la Wiener Symmphoniker Orchester dirigida per Carlo Maria Giulini
- Frédéric Chopin: Recital (masurques, estudis, etc.)
- Baldassare Galuppi: Sonata n. 5
- Domenico Scarlatti: Sonates
- Claude Debussy: Images, llibres I i II i Children's Corner
- Wolfgang Amadeus Mozart: Concerts per a piano i orquestra n. 13, 15, 20 i 25, amb la Sinfonieorchester des Nord-Deutschen Rundfunks dirigida per Garben
- Robert Schumann: Carnaval op. 9[5]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Benedetti Michelangeli |
- ↑ Diversos autors, 1991, p. 89.
- ↑ Diversos autors, 1999, p. 523.
- ↑ Diversos autors, 1999, p. 700.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1462. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Diversos autors, 1997, p. 52.
BibliografiaModifica
- Diversos autors «Enciclopèdia Espasa» (en castellà). Editorial Espasa, Suplement dels anys 1995-1996, 1991.
- Diversos autors «Enciclopèdia Espasa» (en castellà). Editorial Espasa, núm. 2776, segona part, 1980.
- Diversos autors «Gran Enciclopedia de la Música Clásica» (en català). SARPE, II, 1999.
- Diversos autors «Enciclopèdies Planeta: La Discoteca Ideal de Interpretes» (en castellà). Editorial Planeta, 1997.