Arquebisbat de Càller

(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Càller)

L'arquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 567.615 batejats d'un total de 572.615 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Arrigo Miglio.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Càller
Archidioecesis Calaritana
Imatge
La Catedral de Cagliari

Localització
Map
 39° 12′ N, 9° 06′ E / 39.2°N,9.1°E / 39.2; 9.1
Itàlia Itàlia
Sardenya
Parròquies133
Conté la subdivisió
Població humana
Població586.280 (2019) Modifica el valor a Wikidata (145,08 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície4.041 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle i, documentada al 314
PatrociniEphysius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CatedralSanta Maria i Santa Cecilia
Organització política
• Arquebisbe metropolitàArrigo Miglio

Lloc webdiocesidicagliari.it
Twitter (X): diocesicagliari Modifica el valor a Wikidata


La basílica i santuari de Nostra Signora di Bonaria és el lloc de pel·legrinatge més important de l'arxidiòcesi.

Territori modifica

L'arquebisbat comprèn la part centreoriental de la província de Càller, així com una petita part de la província de Nuoro.

La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Càller, on es troba la catedral de Santa Maria i Santa Cecília. També a Càller es troben la basílica de San Saturn, la basílica de la Santa Creu i la basílica i santuari de Nostra Senyora de Bonaira. A Quartu Sant'Elena es troba la basílica de Santa Elena Emperadriu.

El territori està dividit en 133 parròquies.

Província eclesiàstica modifica

La província eclesiàstica comprèn les següents diòcesis sufragànies:

Història modifica

La diòcesi de Càller té un origen molt antics. El primer bisbe que va tenir una certa credibilitat, almenys tradicionalment, seria Sant Avendrace, qui va ocupar la seu entre el 70 al 77 (o 87), quan va morir (probablement el 13 de setembre). Aquesta tradició està lluny de ser certa, encara que el districte de Càller que porta el seu nom, en el qual hauria viscut com un ermità, semblaria validar la tradició. Sobre la seva tomba es va construir l'església de Sant Avendrace, probablement vers el 202, quan es va descobrir; l'edifici va ser modificat durant el segle xvii, encara té l'hipogeu del segle i. El primer bisbe de Càller històricament documentat Quintasio, citat el 314, llavors el famós teòleg Sant Lucífer (als voltants del 353-370). Els bisbes de Càller semblen tenir el títol d'arquebisbes des del 484, quan es documentà l'arquebisbe Llucifer II.

Actualment l'arquebisbe de Càller és Primat de Sardenya i porta els títols de Vexil·lari de la Santa Església Romana, baró de Suelli i baró de San Pantaleó.

A l'edat mitjana, la seva jurisdicció s'estenia sobre els territoris de curatorie de Campidano, Colostrai, Decimomannu, Gipi, Nora i Nuraminis.

El títol de Primat de Sardenya apareix per primera vegada en la correspondència entre el Papa Víctor III amb l'arquebisbe Giacomo (1075-1089). El 1189, però, el Papa Innocenci II va delegar-ho a l'arquebisbe de Pisa. Més tard va ser reclamat pels arquebisbes de Càller a partir d'Antonio (1409).

Des 1420 la seva jurisdicció es va estendre sobre la suprimida diòcesi de Suelli, des del 1495 sobre la diòcesi de Galtellì, des del 1503 sobre la diòcesi de Dolia i el 1506 sobre la diòcesi de Sulcis.

En els segles següents, algunes diòcesis es van independitzar de nou: el 1824 una part de la diòcesi de Suelli formà la diòcesi d'Ogliastra, avui convertida en diòcesi de Lanusei; la diòcesi d'Esglésies va ser erigida el 1763 en un territori més o menys duplicat de l'antiga diòcesi de Sulcis; i la diòcesi de Galtellì va ser restablerta el 1779 amb seu a Nuoro.

L'arxidiòcesi de Càller va ser visitada pel Papa Pau VI el 24 abril de 1970; i el 19 i 20 d'octubre de 1985 per Joan Pau II. El 7 de setembre de 2008 va visitar la ciutat de Càller el Papa Benet XVI, en el centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Bonaria, patrona principal de Sardenya, per part del papa Pius X. El 22 de setembre de 2013 ha estat un lloc de peregrinació del Papa Francesc.

Cronologia episcopal modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2010, la diòcesi tenia 567.615 batejats sobre una població de 572.615 persones, equivalent al 99,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1948 310.000 310.194 99,9 226 152 74 1.371 112 524 86
1958 345.083 345.583 99,9 304 178 126 1.135 196 910 95
1970 448.000 449.321 99,7 371 214 157 1.207 218 1.051 114
1980 496.150 518.349 95,7 384 210 174 1.292 240 1.033 125
1990 539.000 551.617 97,7 384 194 190 1.403 6 246 976 133
1999 540.000 559.825 96,5 308 193 115 1.753 21 140 878 132
2000 530.000 557.460 95,1 344 196 148 1.540 27 173 870 133
2001 531.000 556.941 95,3 358 186 172 1.483 29 211 848 133
2002 530.000 551.708 96,1 382 199 183 1.387 32 226 870 133
2003 522.000 547.352 95,4 327 200 127 1.596 31 163 828 133
2004 550.000 560.583 98,1 345 201 144 1.594 29 181 804 133
2006 562.251 563.251 99,8 320 191 129 1.757 30 162 940 133
2010 567.615 572.615 99,1 247 205 42 2.298 37 99 820 133

Notes modifica

  1. Eubel menziona un vescovo, Tommaso, nominato nel 1449.
  2. Gams.
  3. Trasferito dalla sede di Oristano; tuttavia nella bolla di nomina del suo successore a quella sede (Gavino Magliano), si dice che la sede è rimasta vacante per la morte di Nieto. È probabile che la nomina di Nieto a Cagliari, su cui Eubel non possiede dati certi, non ebbe effetto.

Vegeu també modifica

Fonts modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Càller