Arquebisbat de Torí

(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Torí)

L'arquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 comptava amb 2.020.313 fidels al voltant de 2.115.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Cesare Nosiglia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Torí
Archidioecesis Taurinensis
Imatge
La Catedral de Torí

Localització
Map
 45° 04′ N, 7° 41′ E / 45.07°N,7.69°E / 45.07; 7.69
Itàlia Itàlia
Piemont
Parròquies359
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.113.500 (2017) Modifica el valor a Wikidata (597,03 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície3.540 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iv
PatrociniSant Joan Baptista
Sant Francesc de Sales (seminari)[1]
CatedralMetropolitana de Sant Joan Baptista
Organització política
• Arquebisbe metropolitàCesare Nosiglia

Lloc webdiocesi.torino.it
Twitter (X): ucs_diocesito Modifica el valor a Wikidata


Territori modifica

 
Mapa de l'arxidiòcesi

L'arquebisbat comprèn bona part de la província de Torí (137 municipis), a més de 15 municipis de la província de Cuneo i 6 més de la província d'Asti.

L'arquebisbat limita al nord amb la diòcesi d'Ivrea, a l'est amb les de Casale Monferrato, d'Asti i la d'Alba, al sud amb la diòcesi de Fossano; i a l'oest amb les de Susa, Pinerolo, Saluzzo i Chambéry, aquesta darrera a territori francès.

La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Torí, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.

La diòcesi està dividida en 60 zones pastorals, formades per 359 parròquies.

Història modifica

Els orígens del cristianisme a Torí no estan documentats. Es pot reconèixer els sants Avventore, Ottavio e Solutore (tots ells del segle iii) com els protomàrtirs torinesos o, com a mínim, aquells que se sap ja es veneraven en temps de san Màxim. Les comunitats cristianes del nord-oest d'Itàlia es van organitzar en esglésies (és a dir, en diòcesis, amb un bisbe com a cap, sobretot en època constantiniana.

Segons la tradició, el primer bisbe de Torí és san Màxim. No hi ha notícies d'altres bisbes anteriors. Màxim va morir entre el 408 i el 432. va haver un altre bisbe anomenat Màxim, el primer històricament documentat, que participà a dos sínodes, a Milà al 451 i a Roma al 465.

Originàriament la diòcesi de Torí s'estenia fins a les valls de la Mauriena, de Susa i de Lanzo, fins que a finals del segle vi passaren sota la jurisdicció del bisbe de Sant Joan de Mauriena. El 1033 el bisbat de Torí recuperà les valls de Susa i Lanzo.

Durant l'edat mitjana el capítol catedralici escollia el bisbe, però a partir del segle xiv la Santa Seu exercí la seva influència per a les decisions. El 1300 el Papa Bonifaci VIII anul·là l'elecció de Tommaso II di Savoia feta pel capítol i imposà a Teodisio Revelli a la seu torinesa. El 1411 els drets dels canonges ja s'havia extingit i Joan XXII elegí a Aimone da Romagnano, sense concedir al capítol d'avançar una proposta.[2]

El 6 de juny de 1453 les cròniques informes del famós miracle del Corpus Christi, que és l'origen del nom de la basílica homònima. Segons les cròniques de l'època una hòstia que hi havia a una custòdia robada ascendí fins a quedar suspesa a l'aire davant de molts espectadors. Quan arribà el bisbe, l'hòstia quedà suspesa, fins que es posà sobre un calze. Les espècies eucarístiques es conservaven incorruptes després de l'erecció de la basílica (1521), fins que Roma ordenà que es consumissin sacramentalment.

Durant tota l'edat mitjana va ser sufragània de l'arquebisbat de Milà, fins que el 21 de maig de 1515 el Papa Lleó X l'elevà al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Cum illius; donant-li les seus sufragànies de Mondovi i bisbat d'Ivrea mitjançant la butlla Hodie ex certis.

El 1578 l'antiga relíquia del Sant sudari va ser traslladada de Chambéry a Torí.

Des del segle xvi l'arxidiòcesi ha cedit parts del seu territori per tal que s'erigeixin les diòcesis de Fossano (1592), de Pinerolo (1748) i de Susa (1772).

Durant el segle xviii adquirí gran importància sobretot pels mèrits dels bisbes Francesco Luserna Rorengo di Rorà i Vittorio Maria Baldassare Gaetano Costa d'Arignano.

Al segle xix la diòcesi de Torí es va fer popular per la presència de diversos sants: san Giuseppe Benedetto Cottolengo, fundador de la Petita Casa de la Divina Providència; san Joan Bosco fundador dels Salesians; san Leonardo Murialdo, fundador de la Congregació de Sant Josep; san Josep Cafasso, santa Maria Domenica Mazzarello; san Domenico Savio; el beat Francesco Faà di Bruno; seguits després per beat Giuseppe Allamano, nebot de san Giuseppe Cafasso, fundador dels Missioners i Missioneres de la Consolata, i del beat Piergiorgio Frassati.

El 1947 cedí parts del seu territori a la diòcesi de Gap i a la de Saint-Jean de Maurienne

Cronologia episcopal modifica

Bisbes de Torí modifica

Arquebisbes de Torí modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2010, l'arxidiòcesi tenia 2.020.313 batejats sobre una població de 2.115.000 persones, equivalent al 95,5% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 1.088.000 1.100.000 98,9 1.885 1.085 800 577 2.000 8.000 332
1969 1.809.000 1.852.475 97,7 1.667 931 736 1.085 1.294 6.000 373
1980 2.006.000 2.119.000 94,7 1.908 912 996 1.051 24 1.729 5.800 397
1990 2.019.000 2.080.000 97,1 1.702 762 940 1.186 85 1.480 5.535 355
1999 2.000.000 2.143.843 93,3 1.519 679 840 1.316 116 1.368 4.207 357
2000 2.065.443 2.143.843 96,3 1.518 678 840 1.360 118 1.351 4.125 357
2001 2.065.443 2.143.843 96,3 1.483 673 810 1.392 119 1.289 4.023 357
2002 2.065.443 2.143.843 96,3 1.451 675 776 1.423 122 1.265 3.949 357
2003 2.065.443 2.143.843 96,3 1.380 656 724 1.496 125 1.206 3.927 357
2004 2.065.443 2.143.843 96,3 1.358 644 714 1.520 128 1.183 3.915 359
2010 2.020.313 2.115.000 95,5 1.137 561 576 1.776 131 913 3.603 359

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Torí
  1. Agenda de l'arquebisbat
  2. Goffredo Casalis, Dizionario geografico-storico-statistico-commerciale degli Stati di S. M. il Re di Sardegna, Torino 1851, vol. XXI, pp. 499-500
  3. Ignoto a Semeria e a Savio; menzionato da Cappelletti al 739, mentre la cronotassi del sito diocesano pone la data del 770.
  4. Secondo Cappelletti muore nell'830 vers.
  5. Escluso da Semeria, è riconosciuto dagli altri autori come autentico bisbe de Torí.
  6. Ignoto al Cappelletti, è collocato da Semeria, sulla scia del Pedemontium sacrum di Meiranesio, sul finire dell'VIII secolo; l'unica menzione di questo vescovo è che visse 1047 e che istituì la vita comune dei canonici della sua cattedrale. Savio lo pone dopo Vitgario senza particolari indicazioni cronologiche, mentre la cronotassi della diocesi riporta le date 838-860.
  7. Sconosciuto a Savio e alla cronotassi diocesana, è collocato in questo periodo da Semeria e Cappelletti.
  8. Sconosciuto a Savio, è collocato in questo periodo da Semeria e Cappelletti; la cronotassi del sito della diocesi indica le date 860-878.
  9. Menzionato in un diploma dell'887, questo vescovo è ammesso da Semeria, Cappelletti e la cronotassi diocesana (nell'888). Savio lo esclude, perché la lezione Lancio è frutto di un errore del copista medievale, mentre la lezione autentica è Amolo.
  10. A causa della presenza di Lancio nell'887, Cappelletti distingue un Amulo I e un Amulo II.
  11. Per Savio e la cronotassi del sito della diocesi, si tratta di Guglielmo I. La cronotassi diocesana inoltre, dopo Guglielmo, pone un Amulo II con queste indicazioni cronologiche: 904-906?.
  12. Escluso da Semeria, è collocato da Cappelletti nel 928, mentre Savio lo indica tra i firmatari del testamento del vescovo Attone di Vercelli il 15 de maig de 945; secondo quest'ultimo autore, la data del 928 è frutto di un'errata interpretazione del Meiranesio. La cronotassi diocesana indica come cronologia per questo vescovo: 906?-945; la stessa cronotassi riporta dopo Ricolfo tre vescovi (Alberto, Gebisio e Gumberto) sconosciuti agli altri autori.
  13. Dopo Amalrico, Savio e la cronotassi del sito della diocesi collocano il vescovo Guglielmo II. Inoltre la cronotassi diocesana aggiunge, dopo Guglielmo II, un Oberto I mencionat el 989.
  14. Menzionato da Cappelletti nel 960 e nel 980, non è considerato da Semeria, mentre Savio ritiene che Aunuco sia un errore di lettura per Amico (ossia il vescovo Amizone); ed aggiunge (con il Cappelletti) che la data con cui il Meiranesio lo colloca nel 966 è un frutto di un errore, trattandosi invece del 999.
  15. Secondo il Savio non ci sono date certe per questo vescovo, se non che il suo episcopato è compreso tra 1 de setembre de 998 e il 1011.
  16. Questo presunto bisbe de Torí è sconosciuto sia a Semeria che a Savio; la cronotassi del sito della diocesi lo colloca nel 1012, mentre il Cappelletti nel 1013.
  17. Questo prelato, sconosciuto a Semeria e a Savio, è datato dalla cronotassi del sito diocesano al 1039, mentre Cappelletti lo segnala nel 1029.
  18. Questo presunto vescovo è sconosciuto a Semeria e a Savio; è mencionat alla cronotassi del sito diocesano alla data del 1047, mentre Cappelletti lo dice documentato il 1 de maig de 1046.
  19. Ignoto a tutte le fonti, ad eccezione di Cappelletti, che lo indica presente nel 1080.
  20. Vescovo sconosciuto sia al Savio che al Semeria; Cappelletti lo menziona nel 1087, mentre la cronotassi del sito della diocesi nel 1090, dopo Guglielmo III. Per Cappelletti sarebbe Umberto I, mentre un Umberto II è da lui collocato nel 1118 e nel 1120: in questo modo i due Umberto si identificherebbero con i due Guiberto della presente cronotassi.
  21. Secondo Cappelletti, questo vescovo è un intruso.
  22. Secondo Savio, potrebbe essere mort il 14 de novembre de 1099.
  23. Secondo il Savio, ultima menzione certa di Mainardo è del 4 de novembre de 1116.
  24. Dopo Bosone, la cronotassi del sito della diocesi pone un certo Agamennone di Ginevra (1125-1130) sconosciuto agli altri autori.
  25. Secondo Savio un Ubertus, che potrebbe corrispondere al nostro Arberto, è menzionato in un documento del 30 de maig de 1135.
  26. Secondo Semeria morì il 5 de juny de 1148; la cronotassi del sito della diocesi pone l'ultimo anno di episcopato di Oberto II nel 1145; per Cappelletti visse oltre il 1147. Secondo quest'ultimo autore, nel 1151 è menzionato un vescovo Rinaldo, sconosciuto agli altri autori.
  27. Secondo Cappelletti, al vescovo Carlo succedette direttamente Milone da Cardano, con l'esclusione degli altri vescovi presenti in questa cronotassi.
  28. Dopo Guglielmo IV, la cronotassi del sito della diocesi pone un Oberto III nel 1164.
  29. Secondo Savio, sembra che dopo la sua nomina a Milano Milone abbia conservato l'amministrazione della diocesi di Torino, come si evince da un diploma del 16 de gener de 1188 dove è denominato arcivescovo di Milano e bisbe de Torí.
  30. Conosciuto al solo Cappelletti, che lo indica vescovo ordinario, non antibisbe, con il nome di Jacopo I, dal 1206 al 1215.
  31. La cronotassi del sito ufficiale dell'arcidiocesi lo chiama Giacomo I De Mosso.
  32. Vescovo ordinario, non antibisbe, menzionato sia da Cappelletti che dalla cronotassi del sito diocesano al 1228.
  33. Secondo Savio, era ancora vivo nel 1237. La cronotassi del sito ufficiale dell'arcidiocesi lo chiama Giacomo II dei Signori di Carisio.
  34. Chiamato da Semeria e dalla cronotassi diocesana come Uguccione dei Cagnola. Lo stesso sito diocesano fa seguire a Uguccione un Regino (1242?) e un Giovanni Provana (1243). Benché dimití, come documentato da Savio, Uguccione sembra abbia mantenuto l'amministrazione della diocesi, in quanto a lui scrive papa Innocenzo IV il 15 de novembre de 1243 per affrettare la nomina del suo successore.
  35. Dai documenti risulta che non ricevette mai la consacrazione episcopale, per cui è detto vescovo eletto.
  36. Sconosciuto a Semeria e a Cappelletti, è menzionato da Savio, Eubel e la cronotassi diocesana.
  37. Sconosciuto a Semeria e a Cappelletti, è menzionato da Savio, Eubel e la cronotassi diocesana. Il suo nome è scritto nella lettera di papa Urbano IV al Goffredo Montanari del 20 de febrer de 1264: bonae memoriae H. Taurinensi episcopo.
  38. Così Eubel. Semeria dice 1300.
  39. Così Eubel. Semeria dice 13 de juliol de.

Fonts modifica

Vegeu també modifica