Arxiu Històric Nacional
L'Arxiu Històric Nacional (Archivo Histórico Nacional en castellà) és una organització de documentació bibliogràfica d'Espanya. Fou creat el 1866, a conseqüència de les reformes de l'administració pública pròpies del canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal, i l'acumulació de documentació provinent d'institucions suprimides, no només administratives, sinó eclesiàstiques, econòmiques, etc.
Dades | |
---|---|
Tipus | arxiu nacional arxiu |
Història | |
Creació | 1866 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | mecd.gob.es… |
Seus de l'Arxiu Històric Nacional
modificaLa primera seu de l'Arxiu Històric Nacional va ser compartint edifici amb la Reial Acadèmia de la Història al carrer León de Madrid; el 1896 es trasllada al Palau de Biblioteques i Museus, actualment ocupat per la Biblioteca Nacional i el Museu Arqueològic Nacional; i el 1953 el segon i últim ara com ara, a les instal·lacions actuals del carrer Serrano, al complex del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Fons
modificaEls fons actuals de l'Arxiu Històric Nacional s'agrupen en quatre grans apartats:
- Administració de l'Estat (Consells Suprimits, segles xiii - xix; Estat, segles xvi - xix; Juros, segles xv - xix; Inquisició, segles xvi - xix; Fons Contemporanis, segles xvi - xx; etc.)
- Institucionals
- Privats (Clergat regular i Clergat secular, segles ix - xx; Mesta; Ducat d'Osuna, segles xii - xix; etc.)
- Col·leccions (sigil·lografia, segles xii - xx; còdexs i cartularis, segles x - xix).
Seccions de l'Arxiu Històric Nacional però físicament fora de la seva seu primordial són el de la Guerra Civil espanyola a Salamanca (Arxiu General de la Guerra Civil); i la de noblesa (que es prepara en l'Hospital de Tavera de Toledo).
Altres arxius generals: Simancas i Alcalá d'Henares
modificaLa tradició arxivera espanyola que pot remuntar-se a l'Arxiu General de Simancas, encara en funcionament, va continuar amb un altre arxiu també creat al segle xix, i que segueix estant vinculat organitzativament a l'Arxiu Històric Nacional:
En 1858 s'havia creat l'Arxiu General Central del Regne a Alcalá de Henares per recollir la documentació remesa per les Secretaries del Despatx, així passant a ser només històric el de Madrid, car els documents més actuals i d'utilització administrativa es passen a arxivar en aquell. Després d'un període d'interrupció d'arribada de material arxivístic entre 1939 i 1969, a causa de l'incendi de la seva seu (el Palacio Arzobispal de Alcalá de Henares) que va acabar amb bona part dels fons, va canviar de nom a Arxiu General de l'Administració, inaugurat el 1972 en un edifici modern del Paseo de Aguadores a la mateixa ciutat, continuant les seves funcions com arxiu intermedi. Disposa de 175 quilòmetres de prestatgeries, 40.000 metres quadrats i vuit plantes que acullen documentació de l'Administració Central d'Espanya, particularment abundants els del Ministeri d'Educació, i alguns arxius particulars, com el del fotògraf Alfonso Sánchez García. Gestiona els documents durant 25 o 30 anys, després dels quals es decidirà si han de destruir-se o per la seva transcendència han de conservar-se a l'Arxiu Històric Nacional o en altres arxius provincials, autonòmics o locals. És el tercer arxiu més gran del món (els dos primers són Fontainebleau —França— i la National Archives and Records Administration —Washington, Estats Units—).