No s'ha de confondre amb Ashaninca (llengua).

L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.[1] L'Ethnologue [2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.

Infotaula de llenguaAshéninka
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius8.774 (2017 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJunín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak
llengües arawak meridionals
llengües campa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cjo Modifica el valor a Wikidata
Glottologashe1271 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecjo Modifica el valor a Wikidata
IETFcjo Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1308 Modifica el valor a Wikidata

La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.[4][4]:3–5

Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.

L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.[6]

Fonologia

modifica

Pedrós[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).

Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal
Plosives p pj t c k
Nasals m n ɲ
Tap o flap ɾ ɾj
Fricatives ʃ h hj
Africades ts tsʰ tʃʰ
Aproximants w/β̞ β̞ j ɰ


Payne, Payne i Sánchez[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:

Bilabial Apical Postalveolar
/Palatal
Vetllar Glotal Inespecífica
Oclusives aspirades
no aspirades p t k
Africades aspirades tsʰ tʃʰ
no aspirades ts
Fricatives s ç h
Nasals m n ɲ N
Líquides ɾ ɾʲ
Aproximants β/w j ɰ
Per a la varietat del Pichis, Payne[9] mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.
Mihas[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.[1]
Payne,[9] Mihas[10] i Pedrós[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Pedrós, Toni «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?». Cadernos de etnolingüística, 2018.
  2. 2,0 2,1 «Ethnologue». [Consulta: 5 setembre 2018].
  3. «Glottolog 3.3». [Consulta: 6 setembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Payne, David L.. The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981. 
  5. «Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios» (en castellà). Ministeri de Cultura del Perú. [Consulta: 23 setembre 2021].
  6. «Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka». [Consulta: 2 maig 2019].
  7. 7,0 7,1 Pedrós, Toni. A grammar of Ashéninka (Ucayali-Pajonal) (en anglés). Amsterdam: LOT, 2023. DOI https://dx.medra.org/10.48273/LOT0640. ISBN 978-94-6093-425-4. 
  8. 8,0 8,1 Payne, David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos. Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali. segunda. Instituto Lingüístico de Verano, 1982. 
  9. 9,0 9,1 Payne, Judith. Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca. Instituto Lingüístico de Verano, 1989. 
  10. 10,0 10,1 Mihas, Elena. A grammar of Alto Perené (Arawak) (en anglès). De Gruyter Mouton, 2015.