Ashéninka
L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.[1] L'Ethnologue [2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 8.774 (2017 ) |
Autòcton de | Junín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües arawak meridionals llengües campa | |
Codis | |
ISO 639-3 | cjo |
Glottolog | ashe1271 |
Ethnologue | cjo |
IETF | cjo |
Endangered languages | 1308 |
La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.[4][4]:3–5
Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.
L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.[6]
Fonologia
modificaPedrós[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).
Bilabial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Plosives | p pj | t tʰ | c | k kʲ | |||
Nasals | m mʲ | n | ɲ | ||||
Tap o flap | ɾ ɾj | ||||||
Fricatives | ʃ | h hj | |||||
Africades | ts tsʰ | tʃʰ | |||||
Aproximants | w/β̞ β̞ | j | ɰ |
Payne, Payne i Sánchez[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:
Bilabial Apical Postalveolar
/PalatalVetllar Glotal Inespecífica Oclusives aspirades tʰ no aspirades p t k Africades aspirades tsʰ tʃʰ no aspirades ts tʃ Fricatives s ç h Nasals m n ɲ N Líquides ɾ ɾʲ Aproximants β/w j ɰ
- Mihas[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.[1]
- Payne,[9] Mihas[10] i Pedrós[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pedrós, Toni «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?». Cadernos de etnolingüística, 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Ethnologue». [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑ «Glottolog 3.3». [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 Payne, David L.. The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981.
- ↑ «Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios» (en castellà). Ministeri de Cultura del Perú. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka». [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ 7,0 7,1 Pedrós, Toni. A grammar of Ashéninka (Ucayali-Pajonal) (en anglés). Amsterdam: LOT, 2023. DOI https://dx.medra.org/10.48273/LOT0640. ISBN 978-94-6093-425-4.
- ↑ 8,0 8,1 Payne, David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos. Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali. segunda. Instituto Lingüístico de Verano, 1982.
- ↑ 9,0 9,1 Payne, Judith. Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca. Instituto Lingüístico de Verano, 1989.
- ↑ 10,0 10,1 Mihas, Elena. A grammar of Alto Perené (Arawak) (en anglès). De Gruyter Mouton, 2015.