Obre el menú principal

Aixot Msaker

(S'ha redirigit des de: Ashot I Msaker)

Aixot Msaker (el carnívor) o Aixot Qatj (el brau) o Aixot I fou príncep d'armeni. Era fill de Sembat III Bagratuni, patrici i generalíssim d'Armènia fins al 772.

Infotaula de personaAixot Msaker
Biografia
Naixement segle VIII (Gregorià)
Mort 826
Activitat
Ocupació Sobirà
Altres
Títol Prince of princes of Armenia Tradueix
Família Bagratuni
Fills Hrip'sime Bagratuni Tradueix
Sembat I Ablabas
Bagrat I Bagratuni
Pare Sembat III Bagratuni
Germans Shapuh Bagratuni Tradueix

Escut d'armes Aixot Msaker
Modifica les dades a Wikidata

Després de la batalla de Bagrevand del 772 en la qual va morir el seu pare, va adquirir els territoris dels Mamikonian al Taron, que havien quedat sense príncep; després va comprar als Kamsarakan (amb la plata d'unes mines dels seu territori ancestral) el Xirak i Arxaruniq, territoris en els que es va establir. Va establir la seva residència a Bagaran a la confluència del riu Akhurean amb l'Araxes, abandonant la seva capital tradicional de Dariunq. A diferència de cap qaisita Djahap (també apareix com a Djahhaf) que s'oposava al califat i buscava la independència, Aixot va seguir una política d'entesa amb el califat, cosa que li va permetre adquirir alguns districtes sense oposició. A Xirak i Arxaruniq se li va oposar Djahap, però el va derrotar als dos llocs. Djahap, al no conseguir establir-se en cap districte de manera permanent, es va dedicar al saqueig i junt amb el seu fill Abd al-Azis ben Djahap van atacar i ocupar Dwin, que van saquejar.

El 806, el califa, per contraposar un poder al poder dels Ardzruni de Vaspurakan, va nomenar Aixot com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ostikan de Dwin.

La seva tasca principal fou la lluita contra l'emir qaisita Djahap al-Qaisi. Aixot li va prendre la part del Arixaruniq que posseïa com marit de la darrera princesa Mamikonian (772). Després li va ocupar el districte d'Aixotz, el Taiq oriental (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tixorokh), i Taron on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq (Taoklardjètia en georgià, i poblada per georgians i armenis) hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.

Per obtenir la bona voluntat dels Ardzruni va donar la mà de la seva filla, Rhipsima, al príncep de Vaspurakan. A l'emir àrab d'Arzen, Musa ben Zorara, també li va donar la mà d'una altra filla o potser d'una néta.

El 809 l'emir àrab de Tbilisi a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de Klardjètia o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de Vasak Bagratuni) la seva submissió. Després del 810 Aixot Bagration, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com príncep de Geòrgia, i els bizantins el van confirmar per la seva banda com a curopalata de Kartli. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.

El 813, enderrocat el califa Al-Amin per son germà Al-Mamun, aquest va enviar al seu lloctinent Tahir ben Muhammad per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan Xixak ibn Sulaiman (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat d'Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dwin que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ben Djahap, al que el califa va nomenar ostikan, però no va tardar en deposar-lo i llavors Abd al-Malik es va revoltar vers el 813 o 814 i va provar d'ocupar Bardaa, feu dels partidaris d'Al-Mamun, però va fracassar i es va sotmetre a canvi de la seva seguretat.

Establert sòlidament a Dwin, Abd al-Malik va reunir un exercit de cinc mil homes, segurament àrabs, per conquerir Taron a Aixot Msaker, però aquest el va derrotar i va matar uns tres mil enemics fent molt de botí.

El seu germà Xapuh Bagratuni fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regió de Dwin, i quan tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (després del 820) però el mateix historiador en un altre paràgraf diu que la mort de l'emir fou obra del mateix Aixot Msaker.

El 824 Aixot i son germà Xapuh Bagratuni van atacar al nou emir qaisita de Manazkert, Sevada, i Ixapuh va morir a la batalla.

Durant el seu govern el clergue sirià Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'Harran, va intentar moure el país cap a les doctrines del concili de Calcedònia però Abu Raita (conegut per Buret), patriarca jacobita de Tekrit va enviar a l'ardiaca Elian (conegut per Nanos) per defensar el monofisisme, i finalment Epikuros fou expulsat.

Va morir vers el 826 i el va succeir el seu fill Sembat I Ablabas, mentre que un altre fill Bagrat I Bagratuni fou més tard príncep de Khoy, Sasun i Taron, i el seu nebot Aixot (fill d'Ixapuh) fou príncep de Sper.