Obre el menú principal

L'Asiento de Negros fou un asiento concedit en règim de monopoli sobre la caça d'esclaus d'Àfrica i l'Amèrica hispana i que es va atorgar a Anglaterra en acabar la Guerra de Successió Espanyola (1713) com a compensació per la victòria del candidat francès Felip V d'Espanya. Amb aquest tractat es fixava que, anualment, Anglaterra tenia el dret de traficar amb 4800 esclaus de color, tot això, durant un període de trenta anys,[1] a part del Vaixell permès, també concedit en el Tractat d'Utrecht.

Al final de la Guerra de l'orella de Jenkins, Espanya va renovar tant el dret d'assentament[2] com el «navili amb permís» amb els britànics, que s'havia interromput durant la guerra. Pel Tractat hispanobritànic de Madrid, signat entre Espanya i la Gran Bretanya en 1750, Gran Bretanya renuncià al dret d'asiento de negros i del vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 lliures.[3]

ReferènciesModifica

  1. Tractat de l'asiento de negros de 1713.
  2. Sosin, Jack M., "Louisburg and the Peace of Aix-la-Chapelle, 1748," The William and Mary Quarterly." Third Series, Vol. 14, No. 4 (Oct., 1957): 516-535
  3. Frey, Linda; Frey, Marsha L. The Treaties of the War of the Spanish Succession (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995, p. 414. ISBN 0313278849.