Asimptomàtic

condició o estat de malaltia si un pacient és portador de la malaltia o infecció però no presenta cap símptoma

En medicina, es considera un pacient com asimptomàtic quan és un portador d'una malaltia o infecció però no experimenta símptomes. Les infeccions asimptomàtiques també s'anomenen infeccions subclíniques. Altres malalties (com ara les malalties mentals) es podrien considerar subclíniques si presenten alguns però no tots els símptomes necessaris per a un diagnòstic clínic. També s'utilitza el terme clínicament silent.

Saber que un trastorn pot ser asimptomàtic és important perquè:

  • Es poden desenvolupar símptomes més tard i així poder decidir si esperar i veure que passa o bé tractar-lo d'hora.
  • Es pot resoldre o ser benigne.
  • Pot requerir un tractament, per tal d'evitar altres problemes més endavant, com ara la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia.[1]
  • Estar alerta a possibles problemes: així un hipotiroïdisme asimptomàtic fa que una persona sigui vulnerable a la síndrome de Wernicke-Korsakoff o beri-beri després d'administrar glucosa intravenosa.[2]
  • La persona afectada pot ser infecciosa i sense saber-ho, transmetre la infecció a altres.

Un exemple d'una malaltia asimptomàtica és una infecció per citomegalovirus (CMV), un tipus de virus herpes. "S'estima que 1% de tots els nadons estan infectats amb CMV, però la majoria de les infeccions són asimptomàtiques." (Knox, 1983; Kumar i cols. 1984).[3] En algunes malalties, la proporció de casos asimptomàtics pot ser important. Per exemple, en l'esclerosi múltiple s'estima que al voltant del 25% dels casos són asimptomàtics, sent aquests casos detectats postmortem o simplement per coincidència (com troballes incidentals), mentre es tracta o s'explora el pacient per altres malalties.[4]

Un altre exemple és Opisthorchis viverrini, l'agent causal de l'Opistorquiosi, que en un 90 - 95% dels casos no arriben a presentar simptomes.[5]

Referències modifica

  1. Tattersall, R «Diseases the doctor (or autoanalyser) says you have got». Clinical Medicine [Londres], 1, 3, 2001, pàg. 230–3. DOI: 10.7861/clinmedicine.1-3-230. PMID: 11446622.
  2. Watson, A. J.; Walker, J. F.; Tomkin, G. H.; Finn, M. M.; Keogh, J. A. «Acute Wernickes encephalopathy precipitated by glucose loading». Irish journal of medical science, 150, 10, 1981, pàg. 301–303. DOI: 10.1007/BF02938260. PMID: 7319764.
  3. Vinson, B. (2012). Language Disorders Across the Lifespan. p. 94. Clifton Park, NY: Delmar
  4. Engell T «A clinical patho-anatomical study of clinically silent multiple sclerosis». Acta Neurol Scand, 79, 5, maig 1989, pàg. 428–30. DOI: 10.1111/j.1600-0404.1989.tb03811.x.
  5. Yossepowitch, Orit; Gotesman, Tamar; Assous, Mark; Marva, Esther; Zimlichman, Reuven. «Opisthorchiasis from Imported Raw Fish - Volume 10, Number 12—December 2004 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en anglès americà). DOI: 10.3201/eid1012.040410.