Asma al-Ghul

periodista palestina

Asma al-Ghul o Al Ghoul o Alghoul (àrab: أسماء الغول, Asmāʾ al-Ḡūl) (Rafah, 17 de gener de 1982) és una activista, periodista i feminista palestina, que escriu per al periòdic de la ciutat de Ramal·lah Al-Ayyam, sobretot cròniques sobre el que ella denomina «la corrupció de Fatah i el terrorisme de Hamàs.»[1] Al-Ayyam és, de vegades, prohibit a Gaza per Hamàs.[2][3] Al-Ghul és descrita pel New York Times com una «periodista coneguda per la seua postura desafiadora contra les violacions dels drets civils a Gaza.»[4][5]

Infotaula de personaAsma al-Ghul
Biografia
Naixement17 gener 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Rafah Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Al-Ghul és natural de Rafah, una ciutat de Gaza fronterera amb Egipte, amb una població composta sobretot per refugiats palestins. El 2003 es casa amb un poeta egipci, i es traslladen a Abu Dhabi. Es divorcien més tard, i ella torna a Gaza amb el seu fill. El 2006, al-Ghul renuncia a vestir l'hijab (mocador islàmic que cobreix cap i pit).[1]

El 2009 al-Ghul declarà haver estat detinguda i interrogada per Hamàs després de passejar en una platja pública prop del camp de refugiats Al Shati, a Gaza, amb un grup d'amics, mentre duien pantalons vaquers i camises sense mocador al cap, i rient. L'Associated Press va dir que era la primera vegada, des que arribà al poder al 2007, que Hamàs havia castigat una dona per comportar-se d'una manera antiislàmica.[6] Al-Ghul afirmà que els seus amics homes haurien estat detinguts després durant unes hores, colpejats i després obligats a signar declaracions dient que no tornarien a "violar les normes morals públiques". Hamàs ha negat aquest incident.

Al febrer de 2011, al-Ghul fou colpejada mentre cobria una manifestació a favor de la solidaritat entre palestins i egipcis.[7]

El març de 2011, al-Ghul i altres set periodistes palestines foren colpejades per les forces de seguretat d'Hamàs, quan cobrien manifestacions que demanaven a aquesta organització buscar una reconciliació pacífica amb Fattah. Més tard, el govern d'Hamàs es va disculpar per alguns d'aquests atacs i prometé iniciar-ne una recerca.[8][9]

Als 18 anys, al-Ghul guanyà el premi de Literatura Juvenil palestina. Al 2010 rebé el Guardó Hellman-Hammett de Human Rights Watch, destinat a ajudar i premiar escriptors "que s'atreveixen a expressar idees que critiquen la política pública oficial o gent en el poder." La seua obra ha estat traduïda a l'anglés, danés i coreà.[10]

El 2012, al-Ghul fou guardonada amb el Premi al Valor en el Periodisme per la International Women's Media Foundation.[11] Treballa per a la Fundació del Líban Samir Kassir, que advoca per la llibertat dels mitjans.

El 3 d'agost de 2014, almenys nou membres de la seua família moriren en un atac aeri israelià, a Rafah, al sud de la Franja de Gaza.[12] En un assaig titulat Mai al-Ghul relata les seues experiències després de conéixer la mort de la seua família.[13]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Bates, Ashley «Sorry, Hamas, I'm Wearing Blue Jeans». , 16-12-2010 [Consulta: 30 maig 2011].
  2. al-Mughrabi, Nidal «Hamas bans Gaza newspaper over satirical cartoon». , 10-02-2008 [Consulta: 30 maig 2011]. Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 9 gener 2020].
  3. «Palestinian daily Al-Ayyam, briefly banned in Gaza, appears again». , 30-04-2008 [Consulta: 30 maig 2011].
  4. Akram, Fares «Briefing on Protest for Palestinian Unity Becomes a Rally Itself». , 14-03-2011 [Consulta: 30 maig 2011].
  5. «Palestinian feminists: 8. Asma al-Ghul». FamousFix. [Consulta: 8 desembre 2021].
  6. The Associated Press «Hamas tries to detain woman walking with man: Attempt raises fears of strict enforcement of Islamic law». , 08-07-2009 [Consulta: 30 maig 2011].
  7. «CyberDissident Database: Palestinian Territories | Asma Al Ghoul». CyberDissidents.org. Arxivat de l'original el 25 de juliol de 2011. [Consulta: 30 maig 2011].
  8. Abu Toameh «Gaza cops use ‘beatings, stun guns' on women reporters». , 28-03-2008 [Consulta: 30 maig 2011].
  9. «Youth and Reconciliation: Tech-savvy women drive Gaza's protest movement». , 11-04-2011 [Consulta: 30 maig 2011].
  10. «Banned, Censored, Harassed and Jailed». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 7 de juny de 2011. [Consulta: 30 maig 2011].
  11. "Asmaa al-Ghoul aims to keep thorn in Hamas' side" in the Jerusalem Post, 23 d'octubre 2012
  12. Never ask me about peace again in the Al-Monitor, Palestine Pulse, 4 d'agost 2014
  13. «Never ask me about peace again» (en anglès). , 04-08-2014 [Consulta: 5 gener 2017].