Asparagus falcatus és una gran i espinosa planta enfiladissa de la família de les Asparagàcies, la qual és endèmica de Sud-àfrica i Moçambic. Sovint es conrea com una coberta de seguretat al sud d'Àfrica.

Infotaula d'ésser viuAsparagus falcatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereAsparagus
EspècieAsparagus falcatus Modifica el valor a Wikidata
(L.) Druce
Nomenclatura
Sinònims
  • Protasparagus falcatus (L.) Oberm.
  • Asparagus aethiopicus var. ternifolius
  • Asparagus falcatus var. ternifolius[1]

Descripció modifica

Aquesta espècie local d'Asparagus produeix llargues tiges (a vegades de fins a 7 m d'alçada) des de la base de les arrels i grans tubercles. Aquests brots són inicialment tous i espiralitzats al voltant de branques o tanques. Tot i això, aviat s'endureixen, i les espines que apunten cap avall ajuden a connectar el circell al seu suport, així com proporcionar defensa. Les fulles són de color verd fosc, primes i corbades. Produeix uns flors blanques fragants que acabaran esdevenint baies de color vermell brillant, contenint cadascuna una llavor de color negre brillant. Els fruits atreuen a una gran varietat d'aus.

Distribució modifica

A Sud-àfrica, aquesta planta enfiladissa és originària de les selves del Cap Oriental i KwaZulu-Natal. També es troba a la veïna Moçambic.

Cultiu modifica

Aquesta planta de creixement ràpid es pot conrear a les zones molt ombrejades del jardí, encara que també tolera una mica de Sol. A més a més, té preferència pels llocs humits, encara que una vegada establerta també pot tolerar certa sequera. Serveix com una molt bona cobertura de seguretat quan es planten al llarg d'una tanca a través de la qual hi pot créixer. Es pot propagar fàcilment per llavors, encara que també es pot conrear des d'esqueixos.[2]

Galeria modifica

Referències modifica

  1. «Asparagus falcatus» a EOL. Data consulta: 07 de març de 2014.
  2. «Asparagus falcatus» a PlantZAfrica. Data consulta: 07 de març de 2014.