Obre el menú principal

Aspàsia de Milet

(S'ha redirigit des de: Aspasia de Milet)

Aspàsia de Milet (c. 470 aC[1][2] - c. 400 aC,[1][3] en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixeble del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates[4] i logògrafa.

Infotaula de personaAspàsia de Milet
Aspasie - Musée de Pergame - Berlin.jpg
Biografia
Naixement 470 aC
Milet
Mort 400 aC (69/70 anys)
Atenes
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Poeta, filòsofa, hetera i escriptora
Família
Cònjuge Lisicles d'Atenes
Pèricles (445 aC–), mort del cònjuge
Fills Pèricles el Jove
Modifica les dades a Wikidata
Aspàsia de Milet (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles

Se sap molt poc de la seva infantesa i joventut, sembla que va ser filla d'Axíoc. Aspàsia va ser educada al temple d'Afrodita i ningú va concertar un matrimoni per a ella, com era costum a l'época. Cap als vint anys es va traslladar a Atenes, on va passar la major part de la seva vida adulta.[4]

Al arribar a Atenes, Aspàsia va obrir una escola per dones joves que, al no ser costum donar instrucció alguna a dones i nenes, que no tingués a veure amb la tasca de portar una llar (oikos), va ser objecte d'atacs i alguns escriptors i historiadors de l'època documentaren què el que Aspàsia tenia era un bordell i ella mateixa era hetaira,[4] encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en el fet que els acusadors eren poetes còmics que volien difamar Pèricles, com Hermip d'Atenes.[4][5]

Poc després d'arribar a Atenes Aspàsia va conèixer a Pèricles qui es va enamorar d'ella, convertint-se en la seva amant des d'aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d'aquest, el 429 aC.[6] Pèricles s'havia casat a la seva joventut amb una parent vídua més gran que ell amb qui tenia tres fills, però no vivia bé. Això va fer que es divorciés de la seva dona i portés Aspàsia a viure a casa seva, sense formalitzar la unió, ja que la llei prohibia l'enllaç amb dones estrangeres al no poder obtenir la ciutadania d'Atenes.[4]

La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural on es reunien en sopars, als que ella participava activament, Sòcrates, Fídies, Anaxàgores i, molt probablement, Sòfocles i Eurípides.[4] La importància d'Aspàsia a la ciutat es reflecteix en la quantitat d'obres d'autors de l'època i posteriors als que apareix. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont entre d'altres. En alguns d'aquests escrits, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa, consellera de Pèricles en els assumptes d'estat i mestre de retòrica dels homes més brillants de la ciutat,mentre que en altres apareix com una cortesana luxuriosa.[4] També Plutarc s'hi refereix en la seva biografia de Pèricles insinuant que Aspàsia podria haver influït tant en Pèricles com en altres polítics atenesos així com a la guerra contra Samos (440 aC), que interessava a Milet i a la que Atenes va intervindre.[4] Igualment es esmentada en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel·les històriques que recreen l'època.

En morir Pèricles, es creu que Aspàsia va esdevenir amant de Lisicles d'Atenes, un altre dirigent atenenc. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove, va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses, el 407 aC.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 D. Nails, The (anglès) People of Plato, 58–59
  2. P. O'Grady, Aspasia of Miletus
  3. A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017, p. 65-71. ISBN 9788499927022. 
  5. R.W. Wallace, Review of Henry's book (anglès)
  6. S. Monoson, Plato's Democratic Entanglements, 195

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspàsia de Milet  
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Aspàsia de Milet