Assaig de control de qualitat

En l'àmbit tecnològic de l'ús de materials per qualsevol activitat constructiva es fa necessari controlar la qualitat d'aquests materials. Les proves de qualitat detecten defectes o ineficiències en la funcionalitat dels materials tècnics. Els assaigs o proves de qualitat poden ser destructives o no destructives. Hi ha proves de control de qualitat molt evidents i immediates com ara la inspecció visual de la superfície d'una peça, a vegades assistida per microfotografia o fotografia de freqüències no visibles.

Mostres i provetesModifica

Els assaigs es fan sobre mostres, quan s'usen objectes sencers, o provetes extretes d'una mostra més gran.

Assajos no destructiusModifica

Aquest tipus d'assaigs són emprats una vegada fabricada una peça. En aquesta circumstància, sigui abans o durant la seva vida útil, si hom desitja controlar la presència de defectes es fan servir assaigs no destructius. Els defectes poden ser causats per fenòmens no controlables durant el procés de fabricació o també, i molt important, pel fenomen de la fatiga del material. Els assajos solen centrar-se en l'estudi dels defectes interiors de peces, la detecció dels quals requereix tècniques basades en l'electromagnetisme, els ultrasons, radioactivitat, etc.

Les proves habituals per determinar les característiques d'una proveta de material de construcció son observació a lupa binocular, microscopia òptica petrogràfica, microscopia electrònica de rastreig amb anàlisi puntual, difracció de raig X, anàlisi termogravimètrica, caracterització de la composició dels compostos orgànics per Infraroig, determinació de la composició química per fluorescència de raig X, determinació qualitativa del tipus de sals solubles mitjançant tiretes d'anàlisis (sulfats, nitrats/nitrits i clorurs), prospecció amb termovisió i test aluminós.[1]

Els assajos no destructius es poden classificar en Assajos Magnètics, Assajos per raigs X i raigs gamma i Assajos per ultrasons

Assajos MagnèticsModifica

Consisteixen en l'aplicació d'un camp magnètic provocat per un aparell, a la peça a estudiar. Si la composició química i estructura cristal·lina del material són homogènies, la permeabilitat magnètica serà també constant per tot el seu volum. Per contra, la presència de discontinuïtats, provoca diferents valors de permeabilitat, la qual cosa produeix que el camp magnètic aplicat tingui variacions detectables amb aparells de mesura adients. La variació de les línies de força que delaten la presència de defectes pot ser accessible a l'usuari amb tres mètodes:[2]

Detecció òptica amb assaig magnetoscòpic.

Detecció acústica amb assaig magnetoacústic.

Detecció elèctrica amb assaig electromagnètic.

Assajos per raigs X i raigs γModifica

Assajos per ultrasonsModifica

Assajos destructiusModifica

Trencament a compressió d'una proveta, assaig a flexió, resistència a l'impacte, determinació de la resistència a la abrasió.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Tècniques instrumentals genèriques de caracterització de materials». Laboratori materials EPSEB-UPC. [Consulta: 17 desembre 2021].
  2. Joseph; Hoyos; Garravé; Vila, Joan; Roger; Jaume; Francesc. Tecnologia Industrial I. 2000. Aravaca: Mc Graw-Hill interamericana de España, S.A.U, p. 165, 166. ISBN 84-481-1308-x. 
  3. «Serveis del Laboratori». Laboratori materials EPSEB-UPC. [Consulta: 17 desembre 2021].