Viquipèdia

Assentaments israelians

(S'ha redirigit des de: Assentament israelià)

Els assentaments israelians[1] són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967. Actualment existeixen aquesta mena d'assentaments a Cisjordània, Jerusalem Est, i en els Alts del Golan. Els assentaments existien prèviament a la Península del Sinaí i Gaza fins que Israel va evacuar els assentaments del Sinaí després de l'acord de pau entre Israel i Egipte del 1979 i de la Franja de Gaza el 2005 segon el pla de retirada unilateral israeliana. Israel va desmantellar 18 assentaments a la península del Sinaí el 1982, i 21 a Gaza i 4 a Cisjordània el 2005,[2] però segueix ampliant els seus assentaments i establint noves àrees a Cisjordània,[3][4][5][6][7] tot i ser condemnada aquesta expansió per 158 dels 166 països en un vot, i 160 nacions de 171 nacions, en una votació diferent, a les Nacions Unides.[8]

Un barri d'Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel
Za'atara 2016
Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005
Mapa de Cisjordània amb els assentaments israelians en magenta (gener de 2006).

La comunitat internacional considera els assentaments en territori ocupat com a il·legals,[9] i les Nacions Unides han defensat repetidament l'opinió que la construcció d'assentaments d'Israel constitueix una violació de la Quarta Convenció de Ginebra.[10][11] Els veïnats israelians a Jerusalem Est i les comunitats en els Alts del Golan, les àrees que han estat annexionades per part d'Israel, també són considerats assentaments per la comunitat internacional, que no reconeix les annexions d'Israel d'aquests territoris.[12] El Tribunal Internacional de Justícia també diu que aquests assentaments són il·legals segons una opinió consultiva del 2004.[13][14][15] A l'abril de 2012, el secretari general de l'ONU Ban Ki-Moon, en resposta als moviments d'Israel per legalitzar els assentaments avançats israelians, ha reiterat que tota activitat d'assentaments és il·legal, i "és contrària a les obligacions d'Israel sota el full de ruta les repetides crides del Quartet a les parts a abstenir-se de provocacions"[16] Crítiques similars es va avançar per la UE i els EUA.[17][18] Israel s'oposa a la posició de la comunitat internacional i els arguments jurídics que es van utilitzar per declarar els assentaments il·legals.[19]

La presència i la contínua expansió dels assentaments existents per part d'Israel i la construcció d'assentaments llocs d'avançada és criticat sovint com un obstacle per al procés de pau pels palestins[20] i terceres parts, incloent les Nacions Unides,[21] Rússia,[22] el Regne Unit,[23] França,[24] la Unió Europea,[25] i els Estats Units.[21]

En el 30 juny de 2014, d'acord amb el Consell Yeixa, 382.031 colons jueus vivien en els 121 assentaments reconeguts oficialment a Cisjordània, més de 300.000 israelians vivien en assentaments a Jerusalem Est i més de 20.000 vivien en assentaments en els Alts del Golan.[26][27][28] Els assentaments varien en caràcter de les comunitats camperoles i pobles fronterers als suburbis urbans i barris. Els quatre assentaments més grans, Modiín Il·lit, Maale Adumim, Beitar Illit i Ariel han aconseguit estatus de ciutat. Ariel té 18.000 habitants, mentre que la resta té al voltant de 37.000-55.500 cada un.

Utilització del terme «assentament» modifica

El terme utilitzat per descriure aquestes comunitats en hebreu és התנחלויות, hitnakhluiot, singular התנחלויות, hitnakhlut. Des d'un punt de vista semàntic, en anglès, els israelians rebutgen parlar de «colony » o sigui « colònia » ateses les seves connotacions negatives, i s'estimen més parlar de « settlement » — terme adoptat també per la major part dels periodistes anglòfons,[29] — que en català se sol traduir com a «assentament» i és el més utilitzat, per bé que als pobladors dels assentaments solen ser anomenats mitnakhalim (hebreu מתנחלים; singular mitnakhel, מתנחל), en anglès «settlers» (literalment "els que s'assenten"), habitualment traduït com a colons.[30][31][32][33][34] En àrab, el terme mustauṭanāt (مستوطنات) es fa servir per als assentaments i mustauṭinīn (مستوطنين) es fa servir per als colons.

Història modifica

Guerra dels Sis Dies modifica

La Guerra dels Sis Dies de 1967 va donar a Israel el control de:[35]

Política d'assentaments modifica

Des de 1967, la política d'assentaments d'Israel va ser iniciada pel govern laborista de Levi Eshkol. La base dels assentaments israelians a Cisjordània va esdevenir el Pla Al·lon,[36] pel nom del seu inventor, Yigal Al·lon. Implicava l'annexió israeliana de les parts principals de la territoris ocupats per Israel, especialment Jerusalem Est, Gush Etzion i la Vall del Jordà.[37] Yigal Al·lon va esdevenir el successor de Levi Eshkol com a Primer Ministre en 1969. La política d'assentaments del següent govern, liderat per Yitshaq Rabbín, també es deriva del Pla Al·lon.[38]

El primer assentament va ser Kfar Etzion, al sud de Cisjordània,[36][39] tot i que aquest indret estava fora del Pla Al·lon. Molts assentaments van començar com a assentaments Nahal. Es van establir com a llocs d'avançada militars i després es van expandir i es poblaren d'habitants civils.

El govern del Likud de Menahem Beguín, a partir de 1977, recolzà més la colonització en altres parts de Cisjordània, per organitzacions com Gush Emunim, l'Agència Jueva per la Terra d'Israel, i l'Organització Sionista Mundial, i la intensificació de les activitats d'assentament.[38][40][41] En un comunicat del govern, el Likud va declarar que tota la terra històrica d'Israel és patrimoni inalienable del poble jueu, i que cap part de Cisjordània hauria de ser lliurada a la dominació estrangera.[42] El govern va derogar la prohibició de la compra de terres ocupades pels israelians; el "Pla Drobles" , un pla d'assentaments a gran escala a Cisjordània amb la intenció d'evitar un estat palestí sota el pretext de la seguretat, va esdevenir el marc de la seva política.[43][A]

El pla de l'Organització Sionista Mundial, d'octubre de 1978, i que fou anomenat "Pla Mestre pel Desenvolupament dels Assentaments a Judea i Samaria, 1979-1983", fou escrit pel director de l'Agència Jueva per la Terra d'Israel i ex membre de la Knésset Matitiahu Drobles. En gener de 1981, el govern va adoptar un seguiment del pla de Drobles, datat en setembre de 1980 i anomenat "L'estat actual dels assentaments a Judea i Samaria", amb més detalls sobre l'estratègia i la política d'assentaments.[44][B]

 
Els soldats la Brigada Golani registrant a un ciutadà palestí a Tel Rumeida, 2012.

Des de 1967, els projectes de colonització finançats pel govern a Cisjordània són implementats per la "Divisió d'Assentaments" de l'Organització Sionista Mundial.[45] Si bé formalment és una organització no governamental, de fet és finançada pel govern israelià i compra terres de l'Administració civil per establir-se a Cisjordània. Està autoritzada a crear assentaments a Cisjordània en terres amb llicència per a això de l'Administració Civil.[36] Tradicionalment, la Divisió d'assentaments ha estat sota la responsabilitat del Ministeri d'Agricultura. Des dels Acords d'Oslo, sempre es troba dins de l'Oficina del Primer Ministre (OPM). En 2007, es va traslladar de nou al Ministeri d'Agricultura. En 2009, el Govern de Netanyahu va decidir sotmetre totes les activitats d'assentament a l'aprovació addicional del Primer Ministre i el Ministre de Defensa. En 2011, Netanyahu va tractar de posar la Divisió d'Assentaments de nou sota el control directe de (la seva pròpia) oficina, per reduir l'autoritat del Ministre de Defensa, Ehud Barak[45]

A la presentació de l'Acord d'Oslo II el 5 d'octubre de 1995 a la Knésset, el primer ministre Yitshaq Rabbín va exposar la política d'assentaments d'Israel en relació amb la solució permanent al conflicte. Israel volia "una entitat palestina, menys que un estat, que serà la llar de la majoria dels residents palestins que viuen a la Franja de Gaza i Cisjordània". Volia mantenir assentaments més enllà de la línia verda incloent Maale Adumim i Givat Zeev, a Jerusalem oriental. S'havien d'establir blocs d'assentaments a Cisjordània. Rabin va prometre no tornar a les línies del 4 de juny de 1967.[46]

En juny de 1997, el govern del Likud de Binyamín Netanyahu va presentar el seu "Pla Al·lon Plus". Aquest pla manté la retenció d'un 60% de Cisjordània, inclosa la zona del "Gran Jerusalem" amb els assentaments de Gush Etzion i Ma'aleh Adumim, altres grans concentracions d'assentaments a Cisjordània, tota la vall del Jordà, una "zona de seguretat", i una xarxa de carreteres només pels colons israelians.[47][48]

En el Full de ruta per a la pau de 2002, que mai va ser implementat, es va reconèixer l'establiment d'un Estat palestí. Els assentaments avançats serien desmantellats. Tanmateix, en lloc d'això, van aparèixer molts nous assentaments avançats, i pocs van ser retirats. La política d'assentaments d'Israel es va mantenir sense canvis. Els assentaments a Jerusalem Est i la resta de Cisjordània es van ampliar.

Tot i que d'acord amb la política oficial israeliana no es van construir nous assentaments, almenys un centenar de assentaments no autoritzats es van establir des de 2002 amb fons estatals en el 60% de Cisjordània que no estava sota control administratiu palestí i el creixement de la població de colons no va deixar d'augmentar.

En 2005, els 21 assentaments de la Franja de Gaza i 4 del nord de Cisjordània van ser evacuats a la força com a part del pla de retirada unilateral israelià.[2] No obstant això, la retirada va ser més que compensada per les transferències de colons a Cisjordània.[49]

Després del fracàs del Full de ruta, van sorgir diversos plans nous per fer assentaments en grans parts de Cisjordània. En 2011, el diari Haaretz revelava el pla "Línia Blava" de l'Administració Civil, escrit en gener de 2011, l'objectiu del qual era augmentar la "propietat estatal" israeliana de les terres de Cisjordània ("terres estatals") i l'assentament en àrees estratègiques com la vall del Jordà i el nord de la zona de la Mar Morta a Palestina.[50] En març de 2012, es va revelar que l'Administració civil, durant anys va assignar de forma encoberta el 10% de Cisjordània pel seu posterior assentament. Fins i tot es van assignar noms provisionals pels futurs nous assentaments o una futura expansió dels assentaments ja existents. El pla inclou molts llocs palestins urbanitzats en les gestionades per l'ANP.[51]

Demografia modifica

 
Població de colons per any a Cisjordània, Gaza, Jerusalem Est i Alts del Golan 1972-2007 [52][53]

A finals de 2010, 534.224 israelians jueus vivien a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est. 314.132 d'ells vivien en 121 assentaments autoritzats i 102 llocs d'avançada no autoritzats a Cisjordània, 198.629 vivien a Jerusalem Est, i gairebé 20.000 vivien en assentaments en els Alts del Golan.
[49]
En 2012, s'esperava que la població jueva en els assentaments de Cisjordània excloent Jerusalem Est, seria d'unes 350.000 persones.[54]

En maig de 2014, el ministre d'habitatge israelià Uri Ariel, que també viu a l'assentament cisjordà de Kfar Adumim, va assenyalar que la població de colons arribava fins a 750.000: 400.000 a Cisjordània i fins a 350.000 a Jerusalem Est. Va afirmar: "Crec que en 5 anys hi haurà entre 550.000 i 600.000 jueus en l'Àrea de Judea i Samaria, en lloc de 400.000."[55]

Sobre la base de diverses fonts,[49][55][56][57][58][59][60][61] la dispersió de la població pot estimar-se com segueix:

Població en assentaments 1948 1972 1977 1980 1983 1993 2004 2007 2010 2014
Cisjordània (sense Jerusalem Est) 480 (vegeu Gush Etzion) 1,182 3,200[62]

-4,400[63]

17,400 22,800 111,600 234,500 276,500[64] 314,100[49] 400,000[55]
Franja de Gaza 30 (vegeu Kefar Darom) 700 ¹ 900 4,800 7,826 0 0 0
Alts del Golan 0 77 6,800 12,600 17,265 18,692 19,797 21,000[61]
Jerusalem Est 2.300 (Barri Jueu de la ciutat vella de Jerusalem, Atarot, Neve Yaakov, etc.) 8,649 76,095 152,800 181,587 189,708 198,629 300,000-350,000
Total 2,810 10,608 ¹ 106,595 281,800 441,178 485,170 532,526 721,000-771,000
¹inclòs el Sinaí
² Janet Abu-Lughod esmenta 500 colons a Gaza el 1978 (excloent el Sinaí), i 1.000 el 1980[65]

A més de la migració interna, en gran nombre, encara que en declivi, els assentaments absorbeixen anualment al voltant de 1.000 nous immigrants de fora d'Israel. En la dècada de 1990, el creixement anual de la població de colons va ser més de tres vegades el creixement anual de la població a Israel.[66] El creixement demogràfic ha continuat en la dècada de 2000.[67] Segons la BBC, els assentaments a Cisjordània han estat creixent a un ritme del 5,6% des de 2001.[68]

L'establiment d'assentaments en els territoris palestins està lligat al desplaçament de la població palestina com s'evidencia per una Comissió del Consell de Seguretat 1979, que estableix un vincle entre els assentaments israelians i el desplaçament de la població local. La comissió també va trobar que els que es van quedar van estar sota pressió constant per marxar i fer espai per a nous colons que estaven sent encoratjats a la zona. En conclusió, la comissió va declarar que els assentaments en els territoris palestins estava causant "canvis profunds i irreversibles de caràcter geogràfic i demogràfic".[69]

Situació jurídica modifica

Estatut jurídic modifica

La BBC en 2009 indicava que una gran part de la comunitat internacional considerava il·legal l'ocupació dels territoris per Israel des de 1967 i que l'art. 49 de la Quarta Convenció de Ginebra sobre la protecció dels civils en temps de guerra s'aplica a Cisjordània, Gaza i als Alts del Golan. Aquesta posició és recolzada pel CICR, diverses entitats dels Estats Units i la CIJ. El Tribunal Suprem d'Israel va declarar en 2004 que Israel ocupa aquestes regions a la manera d'un Estat bel·ligerant ('occupatio bellica')[70][71][72][73]

L'article 8.2, b, VIII de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (1998) defineix "'el trasllat, directament o indirecta, per la potència ocupant, de part de la seva pròpia població civil en el territori que ocupa com un crim de guerra.

Sense distingir els que eren nous o restaurats (Hebron i Gush Etzion), el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i Assemblea General han condemnat repetidament a Israel per la construcció i expansió d'aquests assentaments.[8][10]

Punt de vista de la comunitat internacional modifica

Vegeu també: Corpus separatum i Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina

La Resolució 242 (1967) de l'ONU insta Israel a retirar-se dels territoris ocupats[74] Des de l'època de l'administració Reagan, els EUA s'han unit a la posició israeliana per a qui aquesta resolució demana de retirar-se només dels "territoris ocupats". La versió en anglès és favorable als israelians que diuen que l'ONU mai no els ha demanat que es retirin de tots els territoris ocupats per l'Estat hebreu; la versió francesa està a favor dels palestins que diuen que les Nacions Unides han demanat als israelians de retirar-se de tots els territoris ocupats per l'Estat hebreu.[75]

Punt de vista israelià modifica

Per als governs israelians, el Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina de 1947 va ser reemplaçat pel seu rebuig pels àrabs i per tant no hi hauria fronteres internes establertes a l'interior de l'antic Mandat Britànic de Palestina. A més, després de la signatura del acords d'armistici araboisraelians de 1949, les línies militars establertes a continuació no es consideren una frontera política final. Israel ara defensa l'opinió que els seus límits, per tant, poden evolucionar.

Per bé que tots els sectors en qüestió van ser capturats per Israel durant la guerra de 1967, la possible annexió de tots ells és el tema d'arguments concrets:

  • Jerusalem va ser concebuda originalment com un sector internacional sota l'administració de les Nacions Unides en 1947. El seu pla d'annexió per part d'Israel i la seva incorporació en els límits municipals de Jerusalem reflecteix l'abandó total del pla pel costat àrab.
  • l'Golan va ser transferit il·legalment pel Regne Unit al Mandat francès de Síria i és annexat, doncs, per Israel, sense perjudici d'un futur tractat de pau amb Síria.
  • Atès que Egipte i Jordània ocupaven Gaza i Cisjordània, no hi havia cap pla per crear un Estat de Palestina. És la prova de l'abandonament per part de tots, inclosa la part àrab, del pla de partició de 1947. Atès l'abandonament del Pla de Partició, aquests territoris poden ser legítimament reclamats per Israel.

Quatre prominents juristes jueus van citar el concepte de "buit de sobirania" en el període immediatament posterior a la Guerra dels Sis Dies per descriure la situació jurídica de Cisjordània i Gaza:[76] Yehuda Zvi Blum el 1968,[77] Elihu Lauterpacht el 1968,[78] Julius Stone el 1969[79] i 1981,[80] i Stephen M. Schwebel el 1970.[81] Eugene V. Rostow també va argumentar en 1979 que l'estatus legal dels territoris ocupats 'era indeterminat.[82]

  • Stephen M. Schwebel.[83] feu tres distincions específiques a la situació d'Israel per tal d'afirmar que els territoris es van confiscar en defensa pròpia i que Israel té més títol per a ells que els posseïdors anteriors.
  • El professor Julius Stone també va escriure que "la presència d'Israel en totes aquestes àrees pendents de negociació de les noves fronteres és totalment lícita, ja que Israel els va entrar legalment en defensa pròpia."[84] Va sostenir que seria una "ironia que vorejaria l'absurd" llegir l'article 49 (6) en el sentit que l'Estat d'Israel es va veure obligat a garantir (per la força si cal) que les àrees amb una associació mil·lenària amb la vida jueva, estiguin per sempre "judenrein" (lit: "netes de jueus").[85]

El professor Ben Saül va prendre una excepció a aquest punt de vista, amb l'argument que l'article 49 (6) es pot llegir per incloure les transferències voluntàries o assistides, com de fet ho van ser en l'opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia que havia expressat aquesta interpretació en el cas de l'opinió consultiva sobre el Mur de Cisjordània del 2003.[86]

Punts de vista dels països àrabs i de l'Autoritat palestina modifica

Originalment, el punt de vista dels països àrabs era força similar a la perspectiva israeliana: no hi havia frontera legal i legítima interna a l'antiga Palestina mandatària, en les seves fronteres 1922. Aquest rebuig és sovint interpretat com una manera de destruir a l'Estat d'Israel.

A partir d'1977, Egipte dona suport a la posició de l'ONU, seguida per la majoria dels països àrabs i l'Autoritat Palestina en els anys 1990. Aquesta acceptació de les fronteres de 1949 no significa necessàriament la fi de l'estat de guerra, donada l'ocupació israeliana de Cisjordània i de la Franja de Gaza.

Llista d'assentaments modifica

L'administració dels assentaments israelians a Cisjordània es distribueix entre 4 ciutats, 13 Consells Locals i 6 Consells Regionals.

Assentaments erigits com a ciutats modifica

  1. Ariel (18.089 habitants) fundada el 1978 que obté l'estatus de ciutat en 1998.
  2. Beitar Il·lit (44.927 habitants), fundada el 1985, que obté l'estatus de ciutat en 2001.
  3. Ma'ale Adumim (37,138 habitants), fundada el 1975, que obté l'estatus de ciutat el 1991.
  4. Modi'in Illit (60.046 habitants), fundada el 1993, que obté l'estatus de ciutat en 2008.

Assentaments erigits com a consells locals modifica

  1. Alfei Menashe (7.583 habitants), fundada el 1983, va esdevenir un consell local el 1987.
  2. Beit Aryeh-Ofarim (4.322 habitants), fundada el 1981, va esdevenir un consell local el 1989.
  3. Bet El (5.899 habitants), fundada el 1977, va esdevenir un consell local el 1997.
  4. Efrat (7.912 habitants), fundada el 1983, va esdevenir un consell local d'aquest any.
  5. Elkana (3.871 habitants), fundada el 1977, va esdevenir un consell local d'aquest any.
  6. Guivat Zeev (14,349 habitants), fundada el 1982, va esdevenir un consell local el 1984.
  7. Har Adar (3.757 habitants), fundada el 1982, va esdevenir un consell local el 1995.
  8. Immanuel (3.115 habitants), fundada el 1983, va esdevenir un consell local el 1985.
  9. Karnei Xomron (6.560 habitants), fundada el 1977, va esdevenir un consell local el 1991.
  10. Kedumim (4.174 habitants), fundada el 1975 va esdevenir un consell local d'aquest any.
  11. Kiryat Arba (7.166 habitants), fundada el 1968 va esdevenir un consell local el 1979.
  12. Ma'ale Efraim (1.098 habitants), fundada el 1978, va esdevenir un consell local el 1981.
  13. Oranit (7.626 habitants), fundada el 1983, va esdevenir un consell local el 1990.

Consells Regionals formats per assentaments modifica

  1. Gush Etzion (22 assentaments)
  2. Har Hebron (19 assentaments)
  3. Matte Binyamin (42 assentaments)
  4. Meguilot (6 assentaments)
  5. Shomron (29 assentaments)
  6. Bik'at Hayarden (21 assentaments)

Conseqüències dels assentaments modifica

 
Barrera de separació a Jerusalem Est.

La construcció dels grans blocs d'assentaments divideix avui Cisjordània en diverses zones i no proporciona als palestins contigüitat territorial. Presentats per l'Estat jueu com els punts fonamentals de la seguretat del país, l'expansió d'assentaments, la construcció de la barrera de separació - de vegades diversos quilòmetres dins de la línia verds - carreteres protegides reservades als colons per arribar a Israel, i les barreres i punts militars de control, obstaculitzen de manera important la llibertat de circulació dels palestins a Cisjordània; l'Oficina Internacional del Treball de l'ONU estima que "el 80% dels assentaments a Cisjordània s'estableixen totalment o parcialment en terra palestina privada".[87]

A Cisjordània i al Golan, la utilització per part dels assentaments de la gran majoria dels recursos naturals (terra, aigua ...) és a costa de les persones, les empreses i l'agricultura autòctona i dificulta el seu desenvolupament econòmic i social[87]

La vida econòmica i social de la població siriana del Golan sempre s'ha basat en l'agricultura, però la confiscació israeliana de certes terres, el desarrelament d'arbres i la destrucció de les plantes i els privilegis atorgats als colons jueus per a l'accés a l'aigua i l'obtenció de permisos de construcció soscava l'equilibri de la societat siriana encara present; d'altra banda, la quota d'aigua assignada als colons israelians, deu vegades més gran que l'atorgada als sirians, i una política d'augment de preus d'acord amb la quantitat, ajudar a reduir la igualtat d'oportunitats i la lliure competència.[88]

Malgrat el desmantellament dels assentaments en la Franja de Gaza, l'ONU continua considerant el territori ocupat per Israel; el Consell de Drets Humans sosté que Israel és "responsable respecte a Gaza en virtut del dret internacional humanitari i els drets humans".[89]

Violència modifica

Violència israeliana modifica

 
"Gas the Arabs"; Pintada en una porta d'una casa a Hebron, 2008
 
Oliveres en el llogaret de Burin presumptament objecte de vandalisme per part de colons de l'assentament de Yitzhar al novembre de 2009

El Gush Emunim Clandestí fou una organització militant que estigué activa entre 1979 i 1984. L'organització planejava atacs contra funcionaris palestins i la Cúpula de la Roca.[90][91] El 1994, Baruch Goldstein d'Hebron, un membre del partit Kach va dur a terme la Massacre de la Cova dels Patriarques, en què va assassinar 29 fidels musulmans i en va ferir 125. L'atac va ser àmpliament condemnat pel Govern d'Israel i la comunitat jueva mundial. El lideratge palestí va acusar a Israel d'encoratjar i ajudar a la violència dels colons, en un intent de provocar alderulls i violència del poble palestí com a represàlia.[92]

La violència perpetrada pels colons israelians contra els ciutadans palestins, constitueix un delicte deterrorisme, d'acord amb el Departament d'Estat dels Estats Units, l'ex-cap de les Forces de Defensa d'Israel i el cap del Comandament Central Avi Mizrahi va dir que aquest tipus de violència constitueix "terror".[93]

A mitjans de 2008, un informe de l'ONU va registrar 222 actes de violència dels colons israelians contra els ciutadans palestins i les tropes de les FDI, en comparació amb 291 incidents en 2007.[94]

Aquesta tendència segons els informes va augmentar en 2009.[95] El major general Shamni va dir que el nombre havia augmentat d'unes poques dotzenes de persones a centenars, i el va qualificar com "un fenomen molt greu."[94] En 2008-2009, el Ministeri de Defensa d'Israel va adoptar una línia més dura contra els extremistes.[95]

Aquest grup va respondre amb una tàctica anomenada "política del preu de l'etiqueta," consistent a destrossar propietats palestines quan eren enviats policies o soldats a desmantellar els assentaments avançats.[96] De gener a setembre de 2013, es van registrar 276 atacs dels colons contra els palestins.[97]

Les principals figures religioses a Cisjordània van criticar durament aquestes tàctiques. El rabí Menachem Froman de Tekoa va dir que "La focalització en els palestins i en els seus béns és quelcom xocant, (...) És un acte que fereix la humanitat (...) Això el que fa és construir un mur de foc entre jueus i àrabs ".[98] El Consell Yeixa i Hanan Porat també van condemnar aquesta mena d'accions.[99] Altres rabins han estat acusats d'incitar a la violència contra els no-jueus.[100] En resposta a la violència dels colons, el govern israelià va dir que augmentaria el nombre de forces de l'ordre i tallaria l'ajuda als llocs d'avançada il·legals.[101] Alguns colons es creu que arremeten contra els palestins perquè són "víctimes fàcils".[102] Les Nacions Unides van acusar Israel de no intervenir i detenir els colons sospitosos de violència.[103] El 2008, Haaretz va escriure que "la societat israeliana s'ha acostumat a veure els colons infractores a la llei rebran un tracte especial i cap altre grup similar podria atacar les forces de l'ordre israelianes sense ser severament castigat."[104]

Al setembre de 2011, els colons van vandalitzar una mesquita i una base de l'exèrcit. Van punxar els pneumàtics, van tallar cables de 12 vehicles de l'exèrcit i van pintar-hi grafis.[105] Al novembre de 2011, l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) en els territoris palestins va publicar un informe sobre violència dels colons que va mostrar un augment significatiu en comparació amb 2009 i 2010. L'informe esmenta violència física i danys a la propietat, com ara oliveres arrencades, tractors danyats i ovelles sacrificades. L'informe assenyala que el 90% de les denúncies presentades pels palestins s'han tancat sense càrrecs.[106]

D'acord amb informes de la UE, Israel ha creat un "clima d'impunitat" per als atacants jueus, la qual cosa és vista com a equivalent a l'aprovació tàcita per l'Estat. A Cisjordània, jueus i palestins viuen sota dos règims jurídics diferents i és difícil per als palestins a presentar denúncies, les quals han de ser presentats en hebreu en els assentaments israelians.[107]

Els 27 ministres de relacions exteriors de la Unió Europea va publicar un informe al maig de 2012 on denunciaven fermament les polítiques de l'Estat d'Israel a Cisjordània i on també denunciaven la "contínua violència dels colons i provocacions deliberades contra els civils palestins."[108] L'informe de tots els ministres de la UE feia una crida "al Govern d'Israel per portar els responsables davant la justícia i per complir les seves obligacions sota el dret internacional."[108]

Oliveres modifica

Mentre que l'economia de Palestina ha mostrat signes de creixement, el Comitè Internacional de la Creu Roja va informar que el conreu palestí de l'olivera s'havia ressentit. Segons el CICR, 10.000 oliveres van ser talades o cremats pels colons en 2007-2010[109][110] El portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors Yigal Palmor va dir que l'informe ignora les dades oficials de l'Autoritat Palestina, que mostren que la situació econòmica dels palestins ha millorat substancialment, citant el comentari de Mahmoud Abbas a The Washington Post al maig de 2009, on va dir "a Cisjordània, tenim una bona realitat, les persones viuen una vida normal."[109]

Haaretz va culpar de la violència durant la recollida de l'oliva a un grapat d'extremistes.[111] El 2010, diversos arbres pertanyents tant a jueus com a àrabs van ser talats, enverinats o incendiats. En les dues primeres setmanes de la collita, 500 arbres de propietat de palestins i 100 arbres propietat de jueus van ser objecte de vandalisme.[112] A l'octubre de 2013, 100 arbres van ser talats.[113]

Els violents atacs contra les oliveres semblen facilitats per la negativa aparentment sistemàtica de les autoritats israelianes perquè els palestins puguin visitar els seus propis horts, algunes vegades durant anys, especialment en els casos en què es considera que els conreus estan massa a prop dels assentaments.[114]

Violència d'activistes pro-palestins modifica

 
Itamar, Cisjordània. Residents d'Itamar han estat blanc d'atacs mortals per part de militants palestins i ells mateixos actes de violència comesos contra els palestins locals
 
Enterrament de la família Fogel, assassinada a l'atac d'Itamar

Els activistes pro-palestins que mantenen protestes regulars prop dels assentaments han estat acusats de llançar pedres, assalt físic i provocació.[115][116][117] El 2008, Avshalom Peled, cap del districte d'Hebron de la Policia d'Israel qualificà l'acitivitat de l'"esquerra" a la ciutat de perillosa i provocativa, i va acusar els activistes d'antagonitzar els colons amb l'esperança d'aconseguir una reacció.[118]

Violència palestina contra els colons modifica

Els colons són el blanc dels grups armats palestins que, segons Human Rights Watch, diuen que els colons són un blanc legítim, ja que han perdut la condició de civils per residir en els assentaments que són il·legals segons el dret internacional humanitari.[119] Tant Human Rights Watch i B'Tselem rebutjar aquest argument sobre la base que la situació jurídica dels assentaments no afecta l'estatus civil dels seus residents.[119][120] Human Rights Watch said "prohibition against intentional attacks against civilians is absolute".[119] B'tselem va dir "Els colons constitueixen una població netament civil, que té dret a totes les proteccions concedir civils pel dret internacional. Ús Les forces de seguretat israelianes de la terra en els assentaments o la pertinença a alguns colons a les forces de seguretat israelianes no efectes sobre l'estatut dels altres residents que viuen entre ells, i certament no els fa objectius propis d'atac. "[120]

Atacs mortals contra els colons han inclòs el llançament de coets i morters i tirotejos des de cotxes en marxa, també dirigit contra nadons i nens. Els incidents violents inclouen l'assassinat del Pas de Shalhevet, un nadó de deu mesos d'edat que va rebre un tret d'un franctirador palestí a Hebron, i l'assassinat de dos adolescents el 8 de maig de 2001, els cossos van ser amagats en una cova prop de Teqoa.[121] A l'atac amb destral de Bat Ayin, uns nens de Bat Ayin van ser atacats per un palestí que brandava una destral i un ganivet. Un nen de 13 anys va morir i un altre va resultar greument ferit.[122] l'rabí Meir Hai, pare de set fills, va morir en un tiroteig.[123][124] L'agost de 2011, 5 membres d'una mateixa família van morir en els seus llits. Les víctimes van ser el pare Ehud (Udi) Fogel, la mare de Ruth Fogel, i tres dels seus sis fills -Yoav, 11, Elad, 4 i Hadas, el més jove, un nadó de tres mesos d'edat. Segons David Ha'ivri,[125] i segons van informar múltiples fonts[126] l'infant fou decapitat.[127]

Notes modifica

i. ^ Estadístiques per a Cisjordània ("Judea i Samaria") del Compendi d'Estadístiques d'Israel 2013 N ° 64.
  1. ↑ Cites del Pla Drobles (octubre de 1978): [1] Arxivat 2020-09-26 a Wayback Machine.

    "L'assentament en tota la Terra d'Israel és per a la seguretat i per dret. Una franja d'assentaments en llocs estratègics millora per igual la seguretat interna i externa, així com la fabricació de formigó i la realització del nostre dret a Eretz Israel."

    "La disposició dels assentaments s'ha de dur a terme no només al voltant de els assentaments de les minories, sinó també <o> entre ells." [Nota: el terme "minories" es refereix a la població àrab a Israel i els territoris palestins. Cisjordània tenia un 98% d'àrabs el 1978.]

    "Els nous assentaments s'establiran només en terres de propietat de l'Estat, i no en terres de propietat privada àrab que es trobin degudament registrades. Hem d'assegurar que no hi ha necessitat d'expropiar terrenys privats dels membres de les minories."

    "Com és sabut, és la tasca del departament de colonització de terres d'iniciar, planificar i posar en pràctica la iniciativa dels assentaments d'acord amb les decisions conjuntes del Comitè i el Govern de l'Organització Sionista Mundial per als Assentaments."

    "Això ens permetrà dur a terme la dispersió ... a les àrees actualment buides de Judea i Samaria."
  2. ↑ Cites del seguiment del pla Matityahu Drobles (setembre 1980): [2]

    L'ESTRATÈGIA D'ASSENTAMENTS a JUDEA I SAMÀRIA

    "A la llum de les actuals negociacions sobre el futur de Judea i Samaria, ara es fa necessari per a nosaltres de dur a terme una carrera contra el temps. Durant aquest període, tot serà determinat principalment pels fets que establim en aquests territoris i menys per qualsevol altra consideració. Així doncs, per tant, és el millor moment per al llançament d'una extensa i completa solució d'impuls, sobretot als turons de Judea i Samaria que no són fàcilment transitables per la natura i que presideixen la vall del Jordà a la costa i sobre la plana costanera a l'oest." "Per tant, en l'actualitat és important posar l'accent, principalment a través d'accions, que l'autonomia no s'aplica i no s'aplicarà als territoris, sinó només a la població àrab d'aquests. Això ha de trobar expressió principalment mitjançant l'establiment dels fets sobre el terreny. Per tant, les terres de propietat estatal i les terres àrides no conreades a Judea i Samaria haurien de ser aprofitades immediatament, per tal de fer assentaments a les àrees entre i al voltant dels centres ocupats per les minories, per tal de reduir al mínim el perill d'una estat àrab addicional que s'establís en aquests territoris. En ser tallats (en existir una discontinuïtat territorial) pels assentaments jueus, la població minoritària tindrà dificultats per formar una continuïtat territorial i política." "No ha d'haver ni tan sols l'ombra d'un dubte sobre la nostra intenció de mantenir els territoris de Judea i Samaria per sempre. En cas contrari, la població minoritària pot entrar en un estat de creixent inquietud que finalment donarà lloc a esforços recurrents per establir un estat àrab addicional en aquests territoris. La millor i més eficaç manera d'eliminar tota ombra de dubte sobre la nostra intenció d'aferrar-nos a Judea i Samaria per sempre és accelerant l'impuls d'assentaments en aquests territoris." POLÍTICA D'ASSENTAMENTS A JUDEA I SAMARIA

    "Per tant, cal establir assentaments addicionals prop de tots els assentaments existents a Judea i Samaria, per tal de crear grups d'assentaments en zones d'assentaments homogenis ..." "Durant els propers 5 anys, cal establir 12-15 assentaments rurals i urbans per any a Judea i Samaria, perquè d'aquí a cinc anys a partir d'ara el nombre d'assentaments creixerà entre 60-75 i la població jueva de la mateixa serà d'entre 120.000 i 150.000 persones."

Referències modifica

  1. ↑ EU Trade with Israeli Settlements, un document informatiu
  2. ↑ 2,0 2,1 Gershom Gorenberg. The Accidental Empire: Israel and the Birth of the Settlements, 1967–1977. Macmillan, 2007, p. 363 So argued the government of Israel before the country's Supreme Court in the spring of 2005, defending its decision to dismantle all Israeli settlements in the Gaza Strip and four in the northern West Bank.. 
  3. ↑ Anthony Cordesman, Jennifer Moravitz, The Israeli-Palestinian war: escalating to nowhere,[Enllaç no actiu] Greenwood Publishing Group, Center for Strategic and International Studies, 2005 p.432.:'Entre 1993 i 1999, els colons van establir 42 assentaments "no oficials", només quatre dels quals van ser desmantellades posteriorment. Més d'una dotzena de nous assentaments es van establir entre el 1998 per l'Acord Wye [sic: és el Memoràndum del riu Wye, però Acords d'Oslo] i l'esclat de la guerra, tot i que l'exprimer ministre Netanyahu, suposadament, va prometre Clinton que anava a detenir l'expansió.' p.433.
  4. ↑ Zeev Maoz Defending the Holy Land: a critical analysis of Israel's security & foreign policy,[Enllaç no actiu] University of Michigan Press, 2006 p.472: 'Com es pot observar en el quadre, el 1993 hi havia prop de 110.000 colons als territoris ocupats. El 2001 hi havia 195.000 (Tingueu en compte que el nombre de colons va augmentar en un 18 per cent durant l'Intifada d'Al-Aqsà). Això va representar un augment del 73 per cent "
  5. ↑ Marwan Bishara, Palestine/Israel: peace or apartheid[Enllaç no actiu] Zed Books, 2003 p.133: 'L'expansió dels assentaments ha continuat sense parar ... i es va accelerar després de la posada en marxa del procés de pau.' p.133.
  6. ↑ Baylis Thomas, The Dark Side of Zionism: Israel's Quest for Security Through Dominance[Enllaç no actiu] Lexington Books, 3011 p.137:"Sis anys després de l'acord, hi havia més assentaments israelians, menys llibertat de moviment, i les condicions econòmiques eren pitjors". La construcció d'assentaments i carreteres per a colons jueus van prosseguir a un ritme frenètic sota el govern Barak -. La maniobra sionista clàssica de la creació dels fets sobre el terreny per impedir que hi hagués un Estat palestí. "p.137.
  7. ↑ Barahona, Ana. Bearing Witness - Eight weeks in Palestine. Londres: Metete, 2013, p. 49. ISBN 978-1-908099-02-0. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Swan, Jonathan «Tony Abbott quietly shifts UN position to support Israeli settlements, upsetting Palestinians». The Sydney Morning Herald, 25-11-2013.
  9. ↑
    • Roberts, Adam «Prolonged Military Occupation: The Israeli-Occupied Territories Since 1967». The American Journal of International Law. American Society of International Law, 84, 1, pàg. 85–86. DOI: 10.2307/2203016. «La comunitat internacional ha adoptat una visió crítica de les deportacions i assentaments com a contraris al dret internacional. Diverses resolucions de l'Assemblea General han condemnat les deportacions des de 1969, i ho han fet per aclaparadora majoria en els últims anys. Així mateix, han deplorat constantment l'establiment d'assentaments, i ho han fet per aclaparadora majoria al llarg del període (des del final de 1976) de la ràpida expansió del seu nombre. El Consell de Seguretat també ha estat crític de les deportacions i els assentaments; i altres organismes els han vist com un obstacle per a la pau, i il·legals segons el dret internacional.»
    • Pertile, Marco. «'Legal Consequences of the Construction of a Wall in the Occupied Palestinian Territory': A Missed Opportunity for International Humanitarian Law?». A: The Italian Yearbook of International Law. 14. Martinus Nijhoff Publishers, 2005, p. 141. ISBN 978-90-04-15027-0. «l'establiment dels assentaments israelians en el territori palestí ocupat ha estat considerada il·legal per la comunitat internacional i per la majoria dels estudiosos del dret.» 
    • Barak-Erez, Daphne «Israel: The security barrier—between international law, constitutional law, and domestic judicial review». International Journal of Constitutional Law. Oxford University Press, 4, 3, 2006, pàg. 548. DOI: 10.1093/icon/mol021. «La veritable controvèrsia plana sobre tot el litigi sobre la barrera de seguretat es refereix a la sort dels assentaments israelians en els territoris ocupats. Des de 1967, Israel ha permès i fins i tot encoratjat els seus ciutadans a viure en els nous assentaments establerts en els territoris, motivats per sentiments religiosos i nacionals vinculats a la història de la nació jueva a la terra d'Israel. Aquesta política també s'ha justificat en termes dels interessos de seguretat, tenint en compte les circumstàncies geogràfiques perillosos d'Israel abans de 1967 (on les àrees israelianes a la costa mediterrània van ser potencialment amenaçades pel control de Jordània de la carena de Cisjordània). La comunitat internacional, per la seva banda, ha vist aquesta política com a manifestament il·legal, basant-se en les disposicions de la Quart Convenció de Ginebra, que prohibeix els moviments de poblacions vers o des de territoris sota ocupació.»
    • Drew, Catriona. «Self-determination and population transfer». A: Human rights, self-determination and political change in the occupied Palestinian Hkterritories. 52. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p. 151–152. ISBN 978-90-411-0502-8. «Es pot així clarament concloure que el trasllat de colons israelians en els territoris ocupats viola no només les lleis de l'ocupació bel·ligerant, sinó també el dret dels palestins a l'autodeterminació en el dret internacional. La qüestió continua sent, però, si això té alguna mena de valor pràctic. En altres paraules, donada l'opinió de la comunitat internacional que els assentaments israelians són il·legals segons la llei si l'ocupació bel·ligerant ...» 
    • Organització Internacional del Treball. «The situation of workers of the occupied Arab territories» p. 14, 2005. «La comunitat internacional considera que els assentaments israelians en els territoris ocupats il·legal i en violació de, entre altres coses, la resolució 465 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de l'1 març 1980, que demana a Israel "desmantellar els assentaments existents i, en particular, el cessament, amb caràcter urgent, de l'establiment, construcció i planificació d'assentaments en els territoris àrabs ocupats des de 1967, inclosa Jerusalem ".»
    • Civilian and military presence as strategies of territorial control: The Arab-Israel conflict, David Newman, Political Geography Quarterly Volum 8, Número 3, juliol de 1989, pàgines 215-227
  10. ↑ 10,0 10,1 «UN Security Council Resolution 465». Arxivat de l'original el 2015-09-19. [Consulta: 13 desembre 2014].
  11. ↑ * «What next for Gaza and West Bank?». BBC, 30-08-2005 [Consulta: 5 gener 2010]. «La majoria dels israelians donen suport a la retirada, però alguns creuen que el govern ha cedit als grups militants palestins, i els preocupa que després vindran més retirades. Els crítics palestins assenyalen que Gaza seguirà sota control israelià, i que se'ls està negant una veu política en el procés de separació.»
    • Yearbook of the United Nations 2005. Publicacions de les Nacions Unides, 2007, p. 514. «El Govern d'Israel es prepara per implementar una iniciativa sense precedents: la retirada de tots els civils i les forces israelianes de la Franja de Gaza i el desmantellament de quatre assentaments al nord de Cisjordània.» [Enllaç no actiu]
    • Yael Yishai. Land Or Peace. Hoover Press, 1987, p. 58. «Durant 1982 el govern d'Israel va mantenir la seva política territorial en paraula i obra. Tots els assentaments al Sinaí van ser evacuats de conformitat amb els Acords de Camp David, però l'activitat d'assentaments en els altres territoris van continuar sense interrupció. Pocs dies després s'havia completat la retirada definitiva del Sinaí, Begin va anunciar que presentaria una resolució de restricció dels governs futurs de desmantellament dels assentaments, fins i tot com a resultat de les negociacions de pau.» 
  12. ↑ Donald MacIntyre, The Big Question: What are Israeli settlements, and why are they coming under pressure?, The Independent 29 de maig del 2009
  13. ↑ «Summary of the Advisory Opinion of 9 July 2004» p. 10. International Court of Justice, 09-07-2004. Arxivat de l'original el 25 d'agost 2014. [Consulta: 9 novembre 2011].
  14. ↑ «fco.gov.uk». Arxivat de l'original el 2010-08-30. [Consulta: 13 desembre 2014].
  15. ↑ Regarding international organizations and courts of law, see [3] Arxivat 2014-09-13 a Wayback Machine.; pel que fa a l'ONU, vegeu la resolució 39/146 de l'Assemblea General de l'ONU, el 14 de desembre de 1984; Consell de Seguretat de l'ONU la Resolució 446, 22 de març de 1979; i l'Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia de 9 de juliol de 2004, les conseqüències jurídiques de la construcció d'un mur en el territori palestí ocupat, paràgraf 120; Quant a la posició de la Unió Europea, consulteu The Syrian Golan
  16. ↑ Natasha Mozgovaya, Reuters i Associated Press,Palestinians call on UN to stop Israeli settlement legalization, a Haaretz, 26 d'abril del 2012.
  17. ↑ Michal Shmulovich «World leaders blast legalization of three West Bank outposts». The Times of Israel, 24-04-2012 [Consulta: 29 abril 2012].
  18. ↑ Michal Shmulovich «EU urges Israel to reverse its authorization of three West Bank outposts». The Times of Israel, 26-04-2012 [Consulta: 29 abril 2012].
  19. ↑ «Israel, the Conflict and Peace: Answers to frequently asked questions». Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, novembre 2007. «Are Israeli settlements legal?»
  20. ↑ «Palestinians condemn settlements plan». The Financial Times, 20-05-2011.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Israeli settlement plan denounced». BBC, 08-11-2009 [Consulta: 16 març 2010].
  22. ↑ «Russia urges Israel to halt settlement construction». RIA Novosti, 02-11-2011 [Consulta: 7 juny 2012].
  23. ↑ «Britain: Israeli settlements are 'illegal' and 'obstacle' to peace». Haaretz, 04-11-2009 [Consulta: 16 març 2010]. Arxivat 2010-01-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-01-15. [Consulta: 13 desembre 2014].
  24. ↑ «France condemns Israel over settlement building decision». Business Standard, 21-03-2014 [Consulta: 5 abril 2014].
  25. ↑ «EU's Ashton SAYS Israeli settlement plans hurt peace moves». Reuters, 15-03-2010 [Consulta: 16 març 2010]. Arxivat 1 de febrer 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-02-01. [Consulta: 13 desembre 2014].
  26. ↑ .
  27. ↑ Sherwood, Harriet «Population of Jewish settlements in West Bank up 15,000 in a year». The Guardian [Londres], 26-07-2012.
  28. ↑ «Facts About Jewish Settlements in the West Bank».
  29. ↑ Michael Illouz i Jean-Marc Pilla. «Sémantique subtile en Israël» (en francès). Libération, 13-06-2006. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2013. [Consulta: 15 desembre 2014].
  30. ↑ «Mapa dels assentaments israelians». Vilaweb, 10-02-2010. [Consulta: 14 desembre 2014].
  31. ↑ «Els plans de nous assentaments il·legals israelians amenacen els drets humans dels palestins». Amnistia Internacional, 10-10-2010. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  32. ↑ «Merkel no pot aturar els nous assentaments israelians». El Punt Avui, 07-12-2012. [Consulta: 14 desembre 2014].
  33. ↑ «Obama recorda que els EUA no reconeixen la legitimitat dels assentaments israelians». El Periódico de Catalunya, 23-09-2009. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2014. [Consulta: 14 desembre 2014].
  34. ↑ «Els assentaments colons». .edualter.org. Associació Edualter. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 14 desembre 2014].
  35. ↑ «Report on Israeli Settlement in the Occupied Territories». Foundation for Middle East Peace accessdate=2012-08-05. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 desembre 2014].
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Separate and Unequal, Capítol IV. Human Rights Watch, 19 desembre 2010
  37. ↑ Akiva Eldar, A matter of a few dozen meters Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine.. Haaretz, 1 de juny del 2008
  38. ↑ 38,0 38,1 Web oficial de la Knésset, Gush Emunim. Consultat el 27-02-2013
  39. ↑ Donald Macintyre, Secret memo shows Israel knew Six Day War was illegal. Independent, 26 de maig del 2007. (en arxiu web)
  40. ↑ Divisió dels Drets dels Palestins (DPR), Israeli settlements in Gaza and the West Bank, Part II Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine., capítol III. "The magnitude of settlements". 1 de juliol de 1984. Part I Arxivat 2012-03-09 a Wayback Machine.
  41. ↑ Ian S. Lustick, For the land and the Lord: Jewish fundamentalism in Israel, capítol 3, par. Gush Emunim and the Likud. 1988, Consell de Relacions Exteriors
  42. ↑ Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, 23. Government statement on recognition of three settlements. 26 de juliol de 1977
  43. ↑ Division for Palestinian Rights/CEIRPP, SUPR Bulletin No. 9-10 (cartes de 19 de setembre de 1979 i 18 octubre 1979).
    Publicació original AGNU/UNSC del "Pla Drobles" en pdf: Carta de data 18 d'octubre de 1979 el President del Comitè per a l'exercici dels drets inalienables del poble palestí, adreçada al secretari general Arxivat 2020-09-26 a Wayback Machine., vegeu ANNEX (doc.nrs. A/34/605 and S/13582 d.d. 22-10-1979).
  44. ↑ UNGA/UNSC, Carta de data 19 de juny de 198l pel president interí del Comitè per a l'exercici dels drets inalienables del poble palestí a la Secretaria General (A/36/341 i S/14566 d.d.19-06-1981).
  45. ↑ 45,0 45,1 Cabinet seeks to limit Barak’s say on settlements. Tovah Lazaroff i Herb Keinon, Jerusalem Post, 20 de juny del 2011
  46. ↑ Presentació de l'Acord d'Oslo II a la Knesset per Rabin: MAE, primer ministre Yitshak Rabbín: Ratificació de l'Acord Provisional entre Israel i Palestina - Knésset 5 d'octubre 1995.
  47. ↑ The origins and evolution of the Palestine problem, Part V (1989 – 2000), cap. III, E. CEIRPP, 2014.
  48. ↑ Netanyahu Presents His "Allon-Plus" Final Status Map[Enllaç no actiu]. Informe d'Assentament, Vol. 7 No. 4, juliol-agost de 1997. El [4] Arxivat 2014-04-20 at Archive.is
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 49,3 «Comprehensive Settlement Population 1972-2010». Foundation for Middle East Peace. Arxivat de l'original el 2010-03-15. [Consulta: 18 març 2013].
  50. ↑ Akiva Eldar, IDF Civil Administration pushing for land takeover in West Bank Haaretz, 22 de juliol del 2011
  51. ↑ Akiva Eldar, Israel Defense Ministry plan earmarks 10 percent of West Bank for settlement expansion. Haaretz, 30 de març de 2012.
  52. ↑ «Israeli Settler Population 1972-2006». Foundation for Middle East Peace. Arxivat de l'original el 2008-11-18. [Consulta: 15 març 2010].
  53. ↑ «Population by year in West Bank settlements». B'Tselem. Arxivat de l'original el 2010-02-23. [Consulta: 14 març 2010].
  54. ↑ «המתנחלים 2012». מועצת יש"ע.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 «Housing minister sees 50% more settlers in West Bank by 2019». jpost.com. [Consulta: 10 setembre 2015].
  56. ↑ Oficina Central d'Estadístiques d'Israel: [5] [6] Arxivat 2007-06-14 a Wayback Machine. [7]
  57. ↑ Jerusalem Institute for Israel Studies: [8] Arxivat 2009-09-24 a Wayback Machine. [9] Arxivat 2008-05-28 a Wayback Machine. [10] Arxivat 2009-09-24 a Wayback Machine. [11] Arxivat 2008-05-28 a Wayback Machine.
  58. ↑ Foundation for Middle East Peace Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine.: [12] Arxivat 2007-12-01 a Wayback Machine. [13] Arxivat 2007-11-11 a Wayback Machine.
  59. ↑ Palestine-Israel Journal/ICBS
  60. ↑ By Hook and by Crook, pp. 9-10. B’Tselem
  61. ↑ 61,0 61,1 «Residents in occupied Golan Heights fear creeping Israeli presence». middleeasteye.net. [Consulta: 10 setembre 2015].
  62. ↑ «S/14268 Report of the Security Council Commission Established Under Resolution 446 (1979)». United Nations.
  63. ↑ Largest Jewish settlements in the West Bank Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine.. Maan, 14 de novembre del 2010
  64. ↑ «Comprehensive Settlement Population 1972-2008—FMEP». Fmep.org. Arxivat de l'original el 15 de març 2010. [Consulta: 9 maig 2010].
  65. ↑ Israeli Settlements in Occupied Arab Lands: Conquest to Colony[Enllaç no actiu], p. 29. Journal of Palestine Studies, vol. 11, No. 2 (Winter, 1982), pp. 16-54. Publicat per: University of California Press, en nom de l'Institut d'Estudis Palestins
  66. ↑ Sources of Population Growth: Total Israeli Population and Settler Population, 1991 - 2003 Arxivat 2013-08-26 a Wayback Machine., Foundation for Middle East Peace.
  67. ↑ Settler Population Growth East and West of the Barrier, 2000-2007 Arxivat 2009-08-18 a Wayback Machine., Foundation for Middle East Peace.
  68. ↑ «Palestinians shun Israeli settlement restriction plan». BBC, 25-11-2009 [Consulta: 10 desembre 2009].
  69. ↑ Mélanie Jacques. Armed Conflict and Displacement: The Protection of Refugees and Displaced Persons Under International Humanitarian Law. Cambridge University Press, 20 setembre 2012, p. 77–124. ISBN 978-1-107-00597-6 [Consulta: 8 abril 2013]. 
  70. ↑ Document de la BBC sobre la Quarta Convenció de Ginebra
  71. ↑ Kretzmer, David. The occupation of justice: the Supreme Court of Israel and the Occupied Territories. SUNY Press,, 2002, p. 87. ISBN 0-7914-5337-5. 
  72. ↑ Kretzmer, David, Israel Chapter for 'The Role of Domestic Courts in Treaty Enforcement: A Comparative Study', David Sloss i Derek Jinks, eds., Cambridge University Press, 2009, Disponible al SSRN: http://ssrn.com/abstract=1290714
  73. ↑
  74. ↑ "Des territoires occupés" (versió oficial en francès) o "From occupied territories" (versió oficial en anglès)
  75. ↑ «Session ordinaire de 1996, document 7636, (pp. 18-19)» (en francès). Consell d'Europa, 23-27 setembre 1996. [Consulta: 15 desembre 2014].
  76. ↑ Howard Grief, The Legal Foundation and Borders of Israel Under International Law, Mazo Publishers, p.662. cf.p.191.
  77. ↑ The Missing Reversioner: Reflections on the Status of Judea and Samaria, in Israel Law Review,3 1968 pp.279-301.
  78. ↑ Jerusalem and the Holy Places, Anglo-Israel Association, Londres 1968.
  79. ↑ Julius Stone,No Peace-No War in the Middle East, Maitland Publications, Sydney 1969.
  80. ↑ Julius Stone, Israel and Palestine:Assault on the Law of Nations, Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1981.
  81. ↑ Stephen M. Schwebel, What Weight to Conquest, in American Journal of International Law, vol.64, 1970 pp.344-347.
  82. ↑ Palestinian Self-Determination: Possible Futures for the Unallocated Territories of the Palestine Mandate, Yale Studies in World Public Order, 147 (1978-1979) vol.5 1978 pp.147-172.
  83. ↑ Stephen M. Schwebel. Justice in International Law: Selected Writings (What Weight to Conquest?). Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 521–526. ISBN 0-521-46284-3. 
  84. ↑ Julius Stone. Israel and Palestine: Assault on the Law of Nations. Dashing, 1982, p. 52. ISBN 0-9751073-0-5. 
  85. ↑ Illegal-Settlements Myth, revista Commentary
  86. ↑ Ben Saül, director del Centre de Sydney per al Dret Internacional de la Facultat de Dret de la Universitat de Sydney, Julius Stone and the Question of Palestine in International Law p. 11. Consultat el 23 desembre 2011
  87. ↑ 87,0 87,1 Oficina Internacional del Treball, The situation of workers of the occupied Arab territories p. 19.
  88. ↑ Oficina Internacional del Treball, The situation of workers of the occupied Arab territories p. 22.
  89. ↑ Oficina Internacional del Treball, The situation of workers of the occupied Arab territories p. 18.
  90. ↑ Kershner, Isabel «Radical Settlers Take On Israel». New York Times, 25-09-2008.
  91. ↑ Kraft, Dina «Radical settlers using violence against Jews». , 08-10-2008 [Consulta: 15 desembre 2014].
  92. ↑ «Erekat: Settler violence reflects Israeli policy (Maan News Agency, 21 d'abril del 2010)». Arxivat de l'original el 2014-12-15. [Consulta: 15 desembre 2014].
  93. ↑ Haaretz, 18 d'agost del 2012, "Per primera vegada, el Departament d'Estat dels Estats Units defineix la violència dels colons com el Terrorisme En l'Informe anual sobre el terrorisme a l'estranger, un informe del Govern dels Estats Units defineix els anomenats atacs del «preu de l'etiqueta» contra dels palestins a Cisjordània com a actes de terrorisme," http://www.haaretz.com/blogs/diplomania/for-first-time-u-s-state-department-defines-settler-violence-as-terrorism.premium-1.459087
  94. ↑ 94,0 94,1 'Hundreds join' settler violence (BBC, 2 d'octubre del 2008)
  95. ↑ 95,0 95,1 Top IDF officer warns: Settlers' radical fringe growing Haaretz 20 d'octubre de 2009
  96. ↑ Hider, James «West Bank settlers use ‘price tag’ tactic to punish Palestinians». The Times [Londres], 15-10-2009 [Consulta: 16 octubre 2009].
  97. ↑ Amira Hass, 'Gambling on Blair's Palestinian casino,' a Haaretz 1 octubre de 2013. Les estadístiques inclouen 527 demolicions d'habitatges i 862 palestins desarrelats de les seves llars.
  98. ↑ [14]
  99. ↑ Israel - Rabbi Harshly Condemns Violence by Jewish Hooligans Against Arabs, 2 de juny del 2009
  100. ↑ Rabbis 'incite violence' over Gaza plan (The Times, 22 d'octubre del 2004)
    Top settler rabbi arrested for allegedly inciting to kill non-Jews (Haaretz, 26 de juliol de 2010)
  101. ↑ "Israel Acts to Cut Off Funds to Illegal Settlements" article d'Isabel Kershner a The New York Times 2 de novembre del 2008
  102. ↑ Gee, Robert W. «Settlers Increase Attacks On Palestinians In West Bank». , 25-08-2008 [Consulta: 15 desembre 2014]. Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 15 desembre 2014].
  103. ↑ «ISRAELI SETTLER VIOLENCE AND THE EVACUATION OF OUTPOSTS (UN OCHAOPT, novembre 2009)». Arxivat de l'original el 2010-07-06. [Consulta: 15 desembre 2014].
  104. ↑ «Defeat settler terror». Haaretz, 27-10-2008.
  105. ↑ Israeli settlers vandalize IDF base in first 'price tag' act against army, Haaretz
  106. ↑ Nacions Unides, novembre del 2011, [15] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Consultat 8 de novembre del 2011
  107. ↑ EU report notes huge increase in Jewish settler attacks (EU Observer, 14 de març del 2012)
  108. ↑ 108,0 108,1 Haaretz, 14 maig 2012, "EU: Israel's Policies in the West Bank Endanger Two-State Solution," http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/eu-israel-s-policies-in-the-west-bank-endanger-two-state-solution-1.430421
  109. ↑ 109,0 109,1 Israel makes life very hard for Palestinians, says ICRC (BBC, 17 de febrer del 2010)
  110. ↑ «29 d'octubre del 06: B'Tselem Urges the Security Forces to Prepare for the Olive Harvest». B'Tselem, 29-10-2006.
  111. ↑ Haaretz, 2010 Oct 9, "Palestinians: Settlers Attacked Our Olive Trees: Fall Olive Harvest Presided over by Soldiers and Solidarity Activists, But Extremists Managed to Damage a Dozen Trees, Villagers Say," http://www.haaretz.com/news/national/palestinians-settlers-attacked-our-olive-trees-1.318030
  112. ↑ Current olive harvest most violent in years, defense document reveals Haaretz 19 d'octubre del 2010.
  113. ↑ Lewis, Renee, "Israeli settlers accused of destroying Palestinian olive trees", Aljazeera America, 19 d'octubre del 2013
  114. ↑ Barahona, Ana. Bearing Witness - Eight weeks in Palestine. Londres: Metete, 2013, p. 26. ISBN 978-1-908099-02-0. 
  115. ↑ 3 Palestinians, left-wing activist suspected of uprooting trees at outpost, ynetnews
  116. ↑ Arabs, Left-Wing Extremists Uproot Jewish Vineyard, arutz sheva
  117. ↑ stone throwing Naalin protest, ynet
  118. ↑ Weiss, Efrat «Police: Leftists in Hebron more dangerous than right-wing counterparts». Ynetnews, 16-06-2008.
  119. ↑ 119,0 119,1 119,2 Human Rights Watch. «Civilian Residents of Illegal Settlements as "Legitimate Targets"». A: Erased in a moment : Suicide Bombing Attacks Against Israeli Civilians, 2002. ISBN 1-56432-280-7. 
  120. ↑ 120,0 120,1 B'Tselem, Attacks on Israeli civilians by Palestinians
  121. ↑ Dudkevitch, Margot; Herb Keinon «Casualties of war». The Jerusalem Post, 05-05-2001 [Consulta: 15 juliol 2008]. Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-13. [Consulta: 15 desembre 2014].
  122. ↑ Teen killed in West Bank terror attack, Ynet News 4 de febrer del 2009
  123. ↑ Father of seven shot dead in West Bank terror attack[Enllaç no actiu], Jerusalem Post 25 de desembre del 2009
  124. ↑ Ethan Bronner, Israeli Military Kills 6 Palestinians, New York Times 26 de desembre del 2009
  125. ↑ Rallies held around country in response to Itamar attacks
  126. ↑ «Fogel Family Murderers Arrested Palestinian Teens Don't Regret Murdering Children». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 15 desembre 2014].
  127. ↑ Bagshawe, Louise «A family slaughtered in Israel – doesn't the BBC care? – Telegraph». The Daily Telegraph [Regne Unit], 24-03-2011 [Consulta: 16 abril 2011].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assentaments israelians
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assentaments_israelians&oldid=33246529»