Associació per la Cultura de Mallorca

Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923[1] amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.[2] L'associació es definia amb la voluntat d'"estendre per tot arreu una neta i veritable cultura mallorquina" i reunia persones de diferents àmbits.

Infotaula d'organitzacióAssociació per la Cultura de Mallorca
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1923
Data de dissolució o abolició18 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perObra Cultural Balear Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Persona rellevantElvir Sans Rosselló
Miquel Massutí Alzamora
Emili Darder i Cànaves
Josep Sureda i Blanes Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Sorgida d'una proclama signada el mateix any per mossèn Jaume Sastre, Andreu Bordoy (rendista), Joan Capó (inspector d'ensenyament), Guillem Colom (Sóller), Miquel Duran Saurina impressor i poeta (Inca), Llorenç Garcias apotecari (Artà), Pere Oliver (Felanitx) i Josep Claverol metge (Sant Jordi).

Constituïda al marge de tot partit polític, pretenia convertir-se en una plataforma unitària en la qual convergirien nacionalistes i regionalistes, tingué per objecte de difondre i d'impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona. És a dir, la missió de què el poble assolís el coneixement dels valors propis mitjançant la promoció cultural. Per tal d'aconseguir-ho s'organitzaren cursets de llengua, d'art i d'arqueologia; també conferències de matèria diversa (alguns d'una especialització important); actes commemoratius i d'homenatge, publicacions, etc.

La dictadura de Primo de Rivera va suposar un fre momentani les activitats a favor de la cultura de Mallorca. Només va romandra la publicació anual L'Almanac de les Lletres (anuari, calendari, miscel·lània literària i crònica de l'activitat cultural) i d'ençà el 1928 publicaren la revista mensual La Nostra Terra (íntegrament en català i amb continguts culturals i científics de molta vàlua).

Fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx, Sóller, Inca, Capdepera i Pollença. Les principals activitats foren l'organització dels Jocs Florals de Felanitx (1923), Sóller (1924) i Palma (1935); conferències sobre temes científics, culturals i higiènics; cursets de llengua, història, art i arqueologia; exposicions de flors, homenatges i commemoracions (com l'Exposició del llibre mallorquí de la Renaixença 1833-1933, amb la col·laboració de la Societat Arqueològica Lul·liana, el 1934), etc. A més del butlletí, publicà texts elementals d'història (com els d'Inca i Felanitx, de J. Capó), l'Almanac de les Lletres i un Calendari mallorquí (1924-36).

La fi de la dictadura facilità la represa de l'activitat associativa en plenitud. Així ja dins la Repúlbica va ser un dels principals impulsors de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia. En conjunt, l'entitat representà durant tretze anys un lloable intent d'unió d'esforços i un eficaç impuls a l'educació i a la cultura del poble.

Entre el maig de 1923 i el desembre de 1925, publicà un quadern mensual, editat primer a Sóller i després a Palma, amb un total de 26 números. Estava redactat totalment en català i incloïa monografies o números extraordinaris dedicats a personatges destacats de l'Illa (Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà Juan, Marià Aguiló i Fuster, entre altres)

L'aixecament del 19 de juliol de 1936 acabà amb l'Associació per la Cultura de Mallorca

L'Obra Cultural Balear es defineix com la continuadora històrica de l'Associació per la Cultura de Mallorca.[3]

Presidents modifica

Fou presidida per:

Membres modifica

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Vegeu texts en català sobre Associació per la Cultura de Mallorca a Viquitexts, la biblioteca lliure.