Viquipèdia

Associated Motor Cycles

fabricant de motocicletes anglès

Associated Motor Cycles (AMC) fou un fabricant de motocicletes britànic fundat pels germans Collier com a empresa matriu de les seves empreses Matchless i AJS. Més tard va absorbir Sunbeam, Francis-Barnett, James i Norton i, finalment, es va incorporar a Norton-Villiers. L'empresa tenia la seu a Plumstead, Londres.

Infotaula d'organitzacióAssociated Motor Cycles
Dades
Nom curtAMC Modifica el valor a Wikidata
Tipusentitat matriu
fabricant de motocicletes Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1938
Fusionat aManganese Bronze Holdings Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1966 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perNorton-Villiers Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietari de
Matchless (1878–)
AJS (1931–)
Sunbeam Cycles (1937–)
Francis-Barnett (1947–)
James Cycle (1951–)
Norton (1952–) Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Henry Herbert Collier va fundar Matchless com a productora de bicicletes el 1878. Els seus fills Henry (Harry) i Charles (Charlie) es van unir a la societat i el nom de l'empresa es va canviar per H. Collier & Sons. L'empresa va començar a produir motocicletes el 1901. Els Collier comparen AJS el 1931 i el 1937 li compraren Sunbeam a la Imperial Chemical Industries.[1] El nom de la seva companyia, Matchless Motor Cycles, es va canviar llavors a "Amalgamated Motor Cycles Ltd". El 1938, el nom es tornà a canviar, aquest cop a "Associated Motor Cycles (AMC)".

Alguns logotips d'AMC
 
Matchless
 
AJS
 
Sunbeam

El 1939, per tal de competir amb les BMW sobrealimentades que llavors dominaven les curses de velocitat, es va construir una AJS V4 de 495 cc refrigerada per aigua i sobrealimentada. Pesava 184 kg i la seva velocitat màxima era de 217 km/h. Aquell any mateix, la V4 va ser la primera moto a recórrer el traçat del Gran Premi de l'Ulster a més de 161 km/h. Poc després va esclatar la Segona Guerra Mundial, durant la qual Matchless va fabricar 80.000 unitats dels models G3 i G3L per a les forces armades. AMC va vendre la marca Sunbeam a BSA el 1943.

Postguerra modifica

L'activitat de l'empresa a la postguerra començà amb la producció de monocilíndriques Matchless/AJS de 350 i 500 cc, desenvolupades a partir de la cèlebre Matchless G3 militar. El 1946 Freddie Clarke va entrar a AMC com a enginyer en cap de desenvolupament, provinent de Triumph, i el 1947 AMC va absorbir Francis-Barnett, seguida posteriorment per l'adquisició de James el 1951. A partir del 1948 es van produir versions de competició dels models monocilíndrics de la companyia que li van donar algunes victòries memorables. El 1949 es va produir el primer motor bicilíndric vertical Matchless/AJS (de 500cc) i posteriorment se'n van fer de 600 i 650 cc (el 1956 i el 1959 respectivament). Empresa capdavantera a les competicions, AMC llançà l'AJS Porcupine ("porc espí") amb motor bicilíndric paral·lel orientat cap endavant de 500 cc, l'AJS 7R (motor monocilíndric de 350 cc OHC amb 32 CV), la Matchless G50 (una variant de 500 cc de la 7R) i el 1951, la Matchless G45 (motor bicilíndric vertical de 500 cc). L'AJS Porcupine havia estat dissenyada per a la sobrealimentació, abans les regles no canviessin per a prohibir aquesta mena de motocicletes de curses, però tot i així, Leslie Graham va guanyar el mundial de velocitat de 1949 amb una AJS 500cc Porcupine sense sobrealimentació.

El 1951, l'enginyer de desenvolupament d'AJS Ike Hatch va desenvolupar un motor de 75,5 x 78 mm de diàmetre per carrera, una versió de tres vàlvules de l'AJS 7R que lliurava 36 CV.[2] La moto es va anomenar AJS 7R3 i va ser la resposta d'Ike als diversos models pluricilíndrics italians. El primer any va anar prou bé, però no pas el segon. Per al 1954, Jack Williams, el cap de l'equip de competició, va seguir desenvolupant la moto abaixant el motor al bastidor i fent alguns canvis d'afinament que van aconseguir obtenir 40 CV a 7.800 rpm. Immediatament, l'AJS va guanyar les dues primeres rondes del Campionat del Món i va aconseguir la primera posició al TT de l'Illa de Man. Es tractava de motos especials de fàbrica, però n'hi ha una que va sobreviure i se n'ha reconstruït una de segona a partir de recanvis. El 1953 es va llançar una gamma de monocilíndriques Matchless/AJS de 350 i 500 cc per a pilots privats i es va comercialitzar també el model de producció Matchless G45 500 bicilíndric.

El 1952, l'empresa va ampliar encara més el seu predomini prenent el control de Norton. AMC es va retirar de les competicions i de les curses puntuals de fora d'asfalt a finals del 1954, coincidint amb la mort d'H.J. 'Ike' Hatch i la ferotge competència de les altres marques europees. En comptes de motos de fàbrica especials, AJS i Norton fabricarien des d'aleshores les versions de producció de la Norton Manx i de l'AJS 7R de dues vàlvules estàndard per a pilots privats.[3]

El 1958 es va iniciar la producció de models lleugers monocilíndrics AJS/Matchless de 250 cc i el 1960, de 350 cc.

La crisi dels 60 modifica

 
Acció d'Associated Motor Cycles Ltd. del 27/7/1961

El 1960, el carismàtic directiu Bert Hopwood va abandonar AMC i va entrar a la Triumph de Meriden (West Midlands). Aquell mateix any, AMC va obtenir un benefici de poc més de 200.000 lliures esterlines, no gaire en comparació amb els 3,5 milions de BSA. El 1961 va registrar una pèrdua de 350.000 lliures esterlines. Amb el tancament de la planta de Norton a Birmingham el 1962 i la unificació de la producció de Norton i Matchless, el futur començava a semblar força desolador. Durant la dècada del 1960, arran de la caiguda de les vendes, AMC va prendre la decisió comercial de centrar-se en les bicilíndriques Norton i les monocilíndriques Matchless/AJS, però no va tenir èxit i la fàbrica va deixar de produir poc després.

Alguns models eren un poti-poti de components d'orígens diversos ajuntats a petició dels concessionaris nord-americans. A l'Amèrica del Nord s'hi feien moltes curses de desert, de manera que un concessionari van enviar a AMC un exemple de motocicleta personalitzada amb un motor Norton 750 en un xassís G80CS, i els va demanar que en construïssin alguns. Aquesta va ser la darrera motocicleta Matchless, la G15 de 748 cc, que també es va vendre com a AJS Model 33' i com a Norton P11.[4] La G15 es va produir fins al 1969. Des del 1964 se'n va vendre a Gran Bretanya una versió Mk2.

Matchless/AJS va construir motocicletes manejables, còmodes, ben fetes, fiables i econòmiques per a la seva època. Tanmateix, amb aquests atributs no n'hi hagué prou per a mantenir l'empresa en actiu. La continuació de les pobres vendes va fer que AMC passés a formar part d'una nova empresa, anomenada Norton-Villiers, el 1966. Alguns dels continguts de la fàbrica Norton, incloses les motocicletes, es van subhastar posteriorment després que l'empresa passés a administració judicial.[5]

La producció de models de motocròs de quatre temps va cessar el 1966. Matchless es va eclipsar enfront d'altres marques com ara BSA, Triumph i Norton a partir del 1960. La Matchless G85CS,[6][7] més competitiva, va substituir la G80CS. Duia un bastidor construït específicament, un dipòsit de combustible d'aliatge, components ultralleugers, relació de compressió 12:1 i carburador Amal GP. Només se'n van fabricar 150, de forma artesanal. L'empresa va contractar Vic Eastwood,[8] Chris Horsfield[9] i Dave Nicoll[10] per a competir amb aquestes Matchless de motocròs.[11]

Galeria de models modifica

  •  
    Matchless Model 7 de 1912
  •  
    AJS Model D 750 cc de 1917
  •  
    Sunbeam Model B 24 350 cc de 1939
  •  
    AJS 7R de competició (anys 50-60)
  •  
    AJS CSR 650 cc de 1960
  •  
    Matchless G15 CSR 750 cc de 1968

Declivi modifica

A finals dels anys seixanta, la competència del Japó havia abocat la indústria motociclista britànica a un declivi precipitat. El 1966 AMC es va esfondrar i es va reformar com a Norton-Villiers dins el grup Manganese Bronze Holdings. Això només va evitar els problemes durant un temps i Norton-Villers va acabar liquidant-se el 1974. Norton es va reformar amb l'assistència financera del govern britànic, ja que Norton-Villiers-Triumph (NVT) incorporava la majoria dels actius de motocicletes BSA, tot i que ometia el nom d'aquesta marca. En part a causa d'un conflicte laboral, NVT es va liquidar definitivament el 1978.

AJS Motorcycles (1974) modifica

Després del col·lapse definitiu de Norton-Villiers, el nom d'AJS va ser adquirit per l'ex pilot de fàbrica i director de competició Fluff Brown,[12] qui va continuar la producció de l'AJS Stormer de motocròs en les cilindrades de 250 i 360 cc, amb motors de dos temps. La companyia, AJS Motorcycles[13] (encara propietat de la família Brown), importa i comercialitza actualment motocicletes de poca cilindrada fabricades a la Xina amb el nom AJS, mentre manté alhora el subministrament de recanvis per als models Stormer.

Resum cronològic de marques modifica

Tot seguit es relacionen, per ordre cronològic d'adquisició, les marques de motocicleta que varen formar part d'Associated Motor Cycles al llarg de la seva història:

Marca Seu Fundada Fundador Adquirida
Matchless Plumstead 1878 Henry Herbert Collier (Empresa matriu)
AJS Wolverhampton 1909 Albert John Stevens 1931
Sunbeam Wolverhampton 1888 John Marston 1937[a]
Francis-Barnett Coventry 1919 Gordon Inglesby Francis i Arthur Barnett 1947[b]
James Birmingham 1880 Harry James 1951[c]
Norton Birmingham 1898 James Lansdowne Norton 1952
Notes
  1. ↑ Venuda a BSA el 1943
  2. ↑ Fusionada amb James el 1957
  3. ↑ Fusionada amb Francis-Barnett el 1957

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Why the BSA Badge? - A Brief History» (en anglès), 06-10-2002. Arxivat de l'original el 21/10/2006. [Consulta: 21 octubre 2006].
  2. ↑ «AJS 7R3 Racebike Revival» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-09-08. [Consulta: 21 octubre 2006].
  3. ↑ «Associated Motor Cycles» (en anglès). classic-british-motorcycles.com.
  4. ↑ «Norton P11A on Display» (en anglès). RealClassic, 27-05-2013. Arxivat de l'original el 27/5/2013. [Consulta: 25 octubre 2006].
  5. ↑ «Nortonia under the hammer» (en anglès). Cycle World Magazine, gener 2004, pàg. 26.
  6. ↑ «Vic’s Matchless on show» (JPG. Imatge de la Matchless de Vic Eastwood). tmxnews.co.uk, 22-01-2017.
  7. ↑ «Classic Motocross Iron: 1966 Matchless 500 G85Cs» (en anglès), 17-04-2018.
  8. ↑ «Vic’s Matchless on show» (en anglès). tmxnews.co.uk, 22-01-2017.
  9. ↑ Westlake, Andy. «Chris Horsfield». A: Off-Road Giants!: Heroes of 1960s Motorcycle Sport (en anglès). Veloce Publishing Ltd, 2008, p. 38. ISBN 1-84584-190-5. 
  10. ↑ «British BSA Team rides Trans-AMA» (en anglès). AMA News, novembre 1970, pàg. 39.
  11. ↑ White, Tom. «Classic motocross iron: 1966 Matchless 500 G85CS» (en anglès). Motocross Action Magazine, febrer 2018.
  12. ↑ «Fluff Brown (1930-2013)» (en anglès). classicbikersclub.com. Classic Bikers Club, 2013. Arxivat de l'original el 2018-02-18. [Consulta: 19 gener 2021].
  13. ↑ «AJS Motorcycles» (en anglès). ajsmotorcycles.co.uk.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Associated_Motor_Cycles&oldid=33159225»