Astor comú

(S'ha redirigit des de: Astor)

L'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Infotaula d'ésser viuAstor comú
Accipiter gentilis Modifica el valor a Wikidata
Northern Goshawk ad M2.jpg
Exemplar adult. Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes67 g (pes al naixement)
712 g (pes adult, mascle)
1,14 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura115 cm i 100 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22695683 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAccipiter
EspècieAccipiter gentilis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Accipiter gentilis map.svg
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic deNamdapha National Park (en) Tradueix, Neora Valley National Park (en) Tradueix, Singalila National Park (en) Tradueix, Senchal Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Khecheopalri Lake (en) Tradueix, muntanyes Mishmi, Sela Pass (en) Tradueix i Bandhavgarh National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

 
Exemplars immadur (esquerra) i adult.
 
Astor en vol fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).
Astor caçant un esquirol.
  • El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
  • La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
  • Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
  • Cap petit.
  • Bec fort i encorbat.
  • Potes fermes amb urpes potents.
  • Ales curtes i arrodonides.
  • Cua llarga.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Aprofita els nius de còrvids o d'aligots per a niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-50 dies per a volar.[1]

AlimentacióModifica

Perfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).

HàbitatModifica

Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tota mena de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat. Tot i ser un ocell que tendeix a evitar la presència humana, les darreres dècades els astors han començat a criar a algunes ciutats del centre d'Europa a les que hi ha una cobertura vegetal relativament abundant, com Berlín.[2]

Distribució geogràficaModifica

A l'estiu, viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-amèrica.

CostumsModifica

Volen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.

ConservacióModifica

La seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i ell mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle xix (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ser considerada una feristela). Actualment, ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X
  2. «Urbane Habichte in Berlin» (en alemany).

Enllaços externsModifica