Obre el menú principal

Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta. Conegut per haver estat mestre de Silvestre II abans de ser Papa.[1][2]

Infotaula de personaAtó de Vic
Biografia
Naixement segle X
Mort 971 (Gregorià)
  Bisbe de Vic 

Activitat
Ocupació Sacerdot
Alumnes Silvestre II
Modifica les dades a Wikidata
Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100.

El 957 ja era bisbe de Vic.[3] Ató és present en nombrosos documents de consagració de noves esglésies catalanes (per ex. la del monestir d'Arles el 968) i en d'altres en què intervé en algunes concessions del comte de Barcelona Borrell II (per ex. la cessió del castell de Tous el 970).[1][2] Va procurar sempre una bona qualitat per la seva escola capitular, a on hi va treballar el mestrescola Ermemir Quintilià.[4] Quan el monjo Gerbert d'Orlhac arribà a la cort comtal per aprofundir en els seus estudis, Borrell va posar-lo sota el mestratge del bisbe Ató el qual li ensenyà les ciències del quadrivi, sobretot les matemàtiques.[2]

Durant l'episcopat d'Ató aquest consagrà el 961 l'església de Sant Bartomeu de Lers edificada per Ranlo abadessa del Sant Joan de Ripoll.[5]

L'intent de restauració de l'arxidiòcesi de la TarraconenseModifica

Ató i Borrell volien que l'Església restituís la província episcopal Tarraconense per tal d'agrupar les diòcesis catalanes de manera separada de l'arquebisbat de Narbona, d'on depenien en aquell moment.[1][2] L'operació tenia una clara intencionalitat política, ja que un arquebisbat català estaria sota la influència directa dels comtes de Barcelona, i això realçaria encara més el seu poder respecte als altres comtats catalans i de la resta de la Septimània.[6] Ja feia temps que el context tant polític com social de la vida catalana cada vegada s'allunyava més del domini franc de la Francia Occidentalis.[6] La reivindicació dels dos magnats era concretament sobre les diòcesis d'Elna, Vic, Barcelona, Girona i Urgell, i Tarragona quedava pendent de la seva futura conquesta.[1]

Per aquest motiu el 970 van viatjar els dos a Roma per entrevistar-se amb el Papa Joan XIII, qui va aprovar el projecte el 971 nomenant Ató com a primer arquebisbe de Vic,[1] i promulgant cinc butlles a la vegada.[2] A més a més també fou nomenat administrador del bisbat de Girona el qual estava vacant.[2] En aquest viatge també hi havia anat el seu pupil Gerbert, però ja no en va tornar perquè el Papa volgué que es quedés a Roma.[2]

El projecte fou desbaratat a causa de l'assassinat d'Ató poc després de tornar de Roma, el 971 (o fins i tot el 972).[2] Tot i que es desconeix l'autoria del fet, amb tota probabilitat fou una acció dels contraris de la independència eclesiàstica i l'augment del poder barceloní.[1][6] En qualsevol cas, el seu successor, Fruià, fou nomenat seguint el procediment tradicional: es va consagrar bisbe de Vic a Narbona i després va demanar a Roma la confirmació de la seva elecció.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Ató"
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Ató». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Episcopologi de Vic [darrera consulta: 24 de juny de 2012]
  4. B. de Riquer (dir.), 1998: p. 292
  5. Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 (en castellà). Valencia: en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan, 1821, p. 154 [Consulta: 20 novembre 2016]. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 B. de Riquer (dir.), 1998: p. 159

BibliografiaModifica

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p. ISBN 84-297-3521-6. 
  • de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.