Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
| Croada contra la Corona d'Aragó | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | Setembre de 1284 | ||
| Coordenades | 42° 03′ 43″ N, 1° 36′ 20″ O / 42.06194°N,1.60556°O | ||
| Lloc | Tudela | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283.
El 1283 Eustaqui de Beaumarchais, governador de Navarra al front de quatre mil cavallers[1] va irrompre al Regne d'Aragó, entrant i conquerint el castell d'Ull, a Navardún i altres viles dels voltants, i pocs mesos després, ajudat per molts aranesos i en especial per Augèr de Berbedà, senyor de Lés va envair la Vall d'Aran entre l'1 i l'11 de novembre de 1283 i van ocupar completament la vall.
Martí IV coronà com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França el 27 de febrer de 1284 a París.
Pere el Gran acabava de completar el setge d'Albarrasí, aliat del Regne de Navarra i per tant del Regne de França, conquerint el senyoriu a Joan Nunyez de Lara i incorporant-lo al Regne d'Aragó.
El Setge de Tudela modifica
La resposta a l'intent d'invasió de Felip III de França a la Corona d'Aragó des del Regne de Navarra del 1283 es va tancar l'any següent amb el contraatac de Pere el Gran a l'horta de Tudela.[2] El rei va deixar la mà lliure als almogàvers, que van talar l'horta sembrant el terror.
Referències modifica
- ↑ (francès) Ernest Delamont: Histoire du roussillon «La croisade de 1285 par Ernest Delamont».
- ↑ F. Valls Taberner i Ferran Soldevila: "Història de Catalunya" 3a ed (1972) Vol.1 p. 187