Obre el menú principal

Un atac epilèptic o convulsió epilèptica (en anglès:Epileptic seizure) es defineix com un símptoma transitori d'activitat neurològica sincrònica "anormal, excessiva en el cervell".[1] Els efectes poden ser suaus o molt aparents. Es poden manifestar en una alteració de l'estat mental, moviments tònics (en la fisiologia)o moviments convulsius i altres símptomes psíquics (com déjà vu o jamais vu). De vegades no s'acompanya per convulsions però la persona afectada perd el control del seu cos i cau a terra. Malgrat el seu nom, també pot ocórrer en persones que no pateixen epilèpsia.

Infotaula de malaltiaNom del signe/símptoma:
Spike-waves.png
Tipus convulsió
Especialitat neurologia i epileptology Tradueix
Causat per epilèpsia
Classificació
CIM-10 G40, P90, R56
CIM-9 345.9, 780.3
Recursos externs
DiseasesDB 19011
eMedicine neuro/694 neuro/415
MeSH D012640
Modifica les dades a Wikidata

Un 4% de les persones tindran un atac convulsiu cap a l'edat dels 80 anys amb una probabilitat de tenir-ne un segon que serà del 30% al 50%.[2][3] El tractament pot reduir la probabilitat de patir un segon atac en un 50%.[3]

ClassificacióModifica

Els diferents tipus d'atacs s'organitzen en la pràctica clínica segons com es localitza la font de l'atac dins el cervell (atacs parcials o focals) o segons com es distribueix (atacs generalitzats).[4]

CausesModifica

Les causes "no provocades" d'aquests atacs són l'epilèpsia.

Les causes "provocades" inclouen:

Alguns tractaments mèdics poden incrementar el risc d'atacs com per exemple la teràpia electroconvulsiva (ECT) que deliberadament provoquen atacs per tractar la depressió major. Molts atacs tenen causes desconegudes.

DiagnosiModifica

Només un 25% de les persones que tenen atacs aparentment de tipus epilèptic tenen realment epilèpsia.[5] És important distingir els atacs principalment epilèptics de les causes secundàries. Les anàlisis de sang, les puncions lumbars i esbrinar si s'han pres drogues poden ajudar per al diagnòstic.[6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Fisher R, van Emde Boas W, Blume W, Elger C, Genton P, Lee P, Engel J «Epileptic seizures and epilepsy: definitions proposed by the International League Against Epilepsy (ILAE) and the International Bureau for Epilepsy (IBE)». Epilepsia, 46, 4, 2005, pàg. 470–2. DOI: 10.1111/j.0013-9580.2005.66104.x. PMID: 15816939.
  2. Herman, ST. «Single Unprovoked Seizures». Curr Treat Options Neurol, 6, 3, 2004, pàg. 243–255. DOI: 10.1007/s11940-004-0016-5. PMID: 15043807.
  3. 3,0 3,1 Hosey, MM; Tao, M «Protein kinases of rabbit and human erythrocyte membranes. Solubilization and characterization.». Biochimica et biophysica acta, 482, 2, 1977, pàg. 348–57. PMID: 18184.
  4. Chen LS, Mitchell WG, Horton EJ, Snead OC «Clinical utility of video-EEG monitoring». Pediatr. Neurol., 12, 3, April 1995, pàg. 220–4. DOI: 10.1016/0887-8994(95)00021-7. PMID: 7619188.
  5. Stasiukyniene, V.; Pilvinis, V.; Reingardiene, D.; Janauskaite, L. «[Epileptic seizures in critically ill patients]». Medicina (Kaunas), 45, 6, 2009, pàg. 501–7. PMID: 19605972.
  6. Krumholz, A; Wiebe, S; Gronseth, G; Shinnar, S; Levisohn, P «Practice Parameter: evaluating an apparent unprovoked first seizure in adults (an evidence-based review): report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Epilepsy Society.». Neurology, 69, 21, 2007, pàg. 1996–2007. DOI: 10.1212/01.wnl.0000285084.93652.43. PMID: 18025394.

Enllaços externsModifica