Obre el menú principal

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles VIII i X hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència. L' any 1075 Mallorca ja era taifa independent sota Abdallah AlMorthada i, més tard AbdIbrahim Isahk consolidava la independència. La cohesió social es desfé per lluites intestines i per la invasió almohade. A finals de 1229, el rei En Jaume conquereix l'illa de Mallorca.

Infotaula de conflicte militarAtacs musulmans a les Illes Balears
Expansió de l'Islam
Atacs musulmans a les Illes Balears (Països Catalans)
Atacs musulmans a les Illes Balears
Atacs musulmans a les Illes Balears
Atacs musulmans a les Illes Balears (Països Catalans)
Coord.: 39° 34′ 16″ N, 2° 38′ 48″ E / 39.57111°N,2.64667°E / 39.57111; 2.64667
Byzantiumby650AD.JPG
L'Imperi Romà d'Orient abans de l'any 705.
Tipus invasió
Data 707 - 902
Coordenades 39° 34′ 16″ N, 2° 38′ 48″ E / 39.57111111°N,2.64666667°E / 39.57111111; 2.64666667
Lloc dominació bizantina de les Illes Balears, Balears bizantines, Illes Balears
Estat Espanya
Resultat Les Balears passen a mans dels musulmans
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Califat de Damasc
Emirat de Qúrtuba
Comandants en cap
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Al-Hàkam I
Issam al-Khawlaní
Modifica les dades a Wikidata

Les Balears bizantinesModifica

Des de l'any 534 les Balears, integrades en l'imperi bizantí, formen part de la província de Sardenya.

Els atacsModifica

L'any 705 Mussa ibn Nussayr conquereix definitivament els territoris del nord de l'Àfrica occidental als bizantins i l'any 707 envia al seu fill Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr a una expedició als territoris imperials insulars de Sicília, Sardenya i les Illes Balears, signant amb els seus governants un tractat de submissió o ahd, així mateix s'emportà els malik de Mallorca i Menorca (segurament governadors bizantins) a Damasc, per ratificar-lo amb el Califa omeia Al-Walid ibn Abd-al-Màlik

Es desconeix la vigència d'aquest tractat, però establint paral·lelismes amb situacions semblants, cal suposar la desvinculació amb l'Imperi Romà d'Orient i la independència de fet dels insulars condicionada al pagament de tributs.

En tot cas la documentació franca de principis del segle ix informa de les freqüents ratzies musulmanes sobre les Balears: L'any 798 els balears remeteren ambaixades a la cort de Carlemany, al que li oferiren la seva submissió a canvi d'ajut contra els musulmans que els havien assaltat l'any anterior, i l'obtingueren. També consta que l'any 813, la flota franca, sota comandament d'Ermenguer d'Empuries feu servir les Balears el com a base per empaitar l'esquadra musulmana. Tot plegat fa pensar que entre finals del s. VIII i principis del IX la submissió no era efectiva.

L'any 848 l'emir de Còrdova d'Abd al-Rahman II, sotmet els illencs[1] per haver deixat de pagar els tributs a que estaven obligats, tal vegada derivats del primer tractat o d'un altre posterior signat amb els emirs independents de Còrdova. L'any següent els balears li enviaren una ambaixada que obté el perdó i la restitució de l'antic status a canvi d'una multa.

La conquesta islàmica de Mallorca es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), enfrontant les tropes d'Issam al-Khawlaní[2] amb la resistència del rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró.[3]

Altres notícies sense referènciesModifica

Sobre aquesta època, la historiografia antiga afegeix algunes dades de les que no indica la font, per la qual cosa s'han de posar en qüestió:

Segons Joan Dameto a la "Historia General del Reino de Mallorca" (1633), l'expedició de l'any 797, fou ordenada per Hixam I, fill d'Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, seria en aquest moment en què els musulmans s'establiren a l'illa. L'any 801 es produiria una nova incursió, aquest cop dirigida per Al-Hàkam I. També informa que l'any 857, durant l'expedició normanda, les illes es trobaven sota domini musulmà.[4]

Per la seva part José Antonio Conde a "Historia de la dominación de los Árabes en España...", (1820), refereix que "en el regnat de Alhakem ben Hixem les naus de les marines d'Espanya, feren expedició a les illes de "Iebisas", "Mayorcas" i "Sardinia", en aquest any 200 (815)...", més avant informa que “Les naus d'Espanya partiren de Tarragona aquest any (224 H. 838 i 839 J.C.) i junt amb les que hi havia a les illes de “Iebisat" i "Mayoricas", anaren per les costes d'Afranc i robaren en elles"

ReferènciesModifica

  1. Rosselló Bordoy, Guillermo. L'Islam a les Illes Balears. Editorial Daedalus, 1968, p.28. 
  2. Amengual i Batle, Josep. Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares. Encuentro, 1997, p.10. ISBN 847490434X. 
  3. Jaime Vizcaíno Sánchez, Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania (castellà)
  4. Dameto, Juan B. Historia general del Reino de Mallorca (en castellà). Impr. Nacional à cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840, p. 220-221. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Campaner y Fuertes, Álvaro. La Dominación Islamita en las Baleares. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1989. ISBN 84-86366-33-X.  Faccimil, original de 1888. pp. 8–18.