Viquipèdia

Atelopus pinangoi

espècie d'amfibi

Atelopus pinangoi és una espècie d'amfibi que viu a Veneçuela.

Infotaula d'ésser viuAtelopus pinangoi Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN54542 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaBufonidae
GènereAtelopus
EspècieAtelopus pinangoi Modifica el valor a Wikidata
Rivero, 1982

Taxonomia modifica

Atès que la «ñ» no és emprada en les transliteracions al llatí, al nom específic no s'utilitza aquesta lletra del topònim original (Piñango) i l'epítet pinangoi és el que apareix a totes les publicacions.[1]

Descripció modifica

Aquesta espècie de gripau posseeix una coloració dorsal amb diferents tonalitats que van des de tons verds fins a bru verdós o verd groguenc i amb taques marrons generalment en un patró de creu. Presenta un característic ventre vermell sang que facilita la seua identificació. Els flancs són foscos i tuberculars. Membres posteriors curts. Musell una mica projectat. Dimorfisme sexual acusat: els mascles adults mesuren entre 3,1 i 3,2 cm, mentre que les femelles arriben a 3,5 i 4,1 cm. D'hàbits terrestres i diürns, es tracta d'una espècie que habita al bosc humit montà i es desplaça als rierols durant el període de reproducció.[2][3][4][5]

Reproducció modifica

Diposita els seus ous en fileres al llarg de les lleres de les masses d'aigua, on també es desenvolupen els capgrossos.[6]

Distribució geogràfica modifica

És una espècie endèmica de Veneçuela,[7] la qual es troba a la regió muntanyenca de la serralada de Mérida (només és coneguda a la rodalia del poble de Piñango -Municipi Miranda, Estat Mérida-, situat a la serra La Culata -nord de l'Estat Mérida-, tot i que també se n'ha informat, de la seua presència, a dues localitats addicionals molt properes a Piñango).[8] Viu a les selves nebuloses situades entre 2.300 i 2.920 m d'altitud.[2][3][4]

Estat actual modifica

L'estat actual d'aquesta espècie és totalment desconegut a hores d'ara. Segons els vilatans, era molt abundant i se la podia observar durant els dies plujosos pels carrers del poble de Piñango. El 1988, van ésser observades dues poblacions aïllades a les selves nebuloses que hi ha a prop de la localitat tipus.[3] Des de finals del segle xx no s'han tornat a realitzar ni estudis sobre aquesta espècie ni prospeccions específiques per a la seua localització, de manera que es desconeix la situació actual de les seues poblacions.[4] A l'àmbit internacional (tant a l'Avaluació Global dels Amfibis -GAA- com en la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura -IUCN-) se l'ha classificada En Perill Crític.[9][10]

Amenaces modifica

Tot i l'absència d'informació sobre la seua situació i estat de conservació, hi ha la possibilitat que estigui patint els efectes de la disminució global dels amfibis (fenomen atribuït a la infecció per fongs patògens,[8] contaminació de les masses d'aigua i variacions climàtiques força sobtades -sequeres, crescudes dels rierols, etc.-).[11] No obstant això, no s'ha detectat la presència del fong Batrachochytrium dendrobatidis en els exemplars conservats en els museus. Tal com ha succeït amb altres espècies del gènere Atelopus de la serralada de Mérida, és probable que la combinació de múltiples factors hagi ocasionat el declivi d'aquesta espècie però, a escala local, és segur que l'espècie ha estat afectada fonamentalment per la destrucció i degradació del seu hàbitat:[4][12] les selves nebuloses de la seua localitat tipus i de la seua rodalia han estat devastades per un procés accelerat de conversió en àrees de conreus i explotacions ramaderes i de floricultura.[8][6] A més, en alguns sectors han estat introduïdes truites de riu, les quals són depredadors potencials dels estadis primerencs del desenvolupament d'aquest amfibi.[1]

Conservació modifica

A Veneçuela és declarada Espècie en Perill d'Extinció mitjançant el Decret núm. 1486 (11/09/96).[13] Encara que l'àrea de distribució d'aquesta espècie és limítrofa amb el Parc Nacional Sierra La Culata, aquesta zona manca de mesures específiques per a la seua conservació. Algunes d'aquestes mesures inclourien la realització d'estudis sobre la qualitat del seu hàbitat terrestre i aquàtic, així com l'anàlisi de les causes o factors que podrien estar afectant les poblacions d'aquesta espècie. A causa de l'absència de prospeccions del tàxon des de finals del segle xx, caldrien estudis per a determinar el seu estatus poblacional actual per tal d'orientar la creació de mesures més estrictes pel que fa a la protecció del seu hàbitat i de la seua àrea de distribució (sense bandejar possibles plans per a la cria en captivitat i una eventual repoblació de la seua àrea original).[4][1]

Observacions modifica

En castellà és conegut com a sapito verdirrojo de Piñango, sapito arlequin de Piñango, ranita verdirroja de Piñango, rana arlequín de Piñango o ranita de Piñango, mentre que en anglès rep el nom de Green and Red Venter Harlequin Toad, Piñango Stubfoot Toad o Piñango Harlequin Frog.[14][15][8]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pereira-Muñoz, A., García-Pérez, J. E. i La Marca, E., [[2015]]. Sapito verdirrojo de Piñango, Atelopus pinangoi. A: J. P. Rodríguez, A. García-Rawlins i F. Rojas-Suárez (editors). Libro Rojo de la Fauna Venezolana. Quarta edició. Provita i Fundación Empresas Polar, [[Caracas]], Veneçuela.». Arxivat de l'original el 2018-06-01. [Consulta: 1r maig 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 La Marca, E., 1992. Catálogo Taxonómico, Biogeográfico y Bibliográfico de las Ranas de Venezuela. Cuadernos Geográficos, 9. Universidad de los Andes. Mérida, Veneçuela.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 La Marca, E. i Lötters, S., 1997. Monitoring of declines in Venezuelan Atelopus (Amphibia: Anura: Bufonidae). Pàgs. 207-213. A: La Marca, E. i Lötters, S. (Eds.). Herpetologia Bonnensis. Societas Europeae Herpetologicae. Bonn, Alemanya.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Rueda-Almonacid, J. V., Rodríguez Mahecha, J. V., La Marca, E., Lötters, S., Kahn, T. i Angulo, A., 2005. Ranas Arlequines. Serie Libretas de Campo. Conservación Internacional. Bogotà, Colòmbia.
  5. ↑ La Marca, E. i Mijares, A., 2005. Atelopus pinangoi. A: Rueda Almonacid, J. V., Rodríguez Mahecha, J. V., La Marca, E., Lötters, S., Kahn, T. i Angulo, A. (Eds.). Ranas Arlequines. Serie Libretas de Campo, núm. 5. Conservación Internacional. Bogotà: Colòmbia. Pàg. 102.
  6. ↑ 6,0 6,1 Diversidad Biológica Arxivat 2017-12-22 a Wayback Machine. (castellà)
  7. ↑ Péfaur, J. E. i Rivero, J. A., 2000. Distribution, species-richness, endemism, and conservation of Venezuelan amphibians and reptiles. Amphibian and Reptile Conservation: 42-70.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Enrique La Marca, Juan Elías García-Pérez, 2004. Atelopus pinangoi. The IUCN Red List of Threatened Species 2004. Consulta: 30 d'abril del 2017.
  9. ↑ UICN, Conservation International y NatureServe (2006). Global Amphibian Assessment.
  10. ↑ La Marca, E., 2008. Sapito verdirrojo de Piñango, Atelopus pinangoi (Rivero, 1982). A: Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F. (Eds.). Libro Rojo de la Fauna Venezolana (Tercera edició). Provita i Shell Venezuela. Caracas, Veneçuela. Pàg. 197.
  11. ↑ Pounds, J. A., Bustamante, M. R., Coloma, L. A., Consuegra, J. A., Fogden, M. P. L., Foster, P. N., La Marca, E., Masters, K. L., Merino-Viteri, A., Puschendorf, R., Ron, S. R., Sánchez-Azofeifa, G. A., Still, C. J. i Young, B. E., 2006. Widespread amphibian extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature 439: 161-167.
  12. ↑ Rodríguez, J. P. i Rojas-Suárez, F., 2003. Libro Rojo de la Fauna Venezolana (2a ed. reim.). Provita, Fundación Polar. Caracas, Veneçuela.
  13. ↑ Decreto 1486: Especies en Peligro de Extinción. Gaceta Oficial, núm. 36.062- 10 d'octubre del 1996. Caracas, Veneçuela.
  14. ↑ Frank, N. i E. Ramus, 1995. Complete Guide to Scientific and Common Names of Amphibians and Reptiles of the World: 40. Pottsville (Pennsilvània): N. G. Publishing Inc.
  15. ↑ Stuart, S. N., M. Hoffmann, J. Chanson, N. Cox, R. Berridge, P. Ramani i B. Young eds., 2008. Threatened Amphibians of the World. Barcelona, Catalunya; International Union for the Conservation of Nature, Gland (Suïssa); Conservation International, Arlington, Virgínia. Lynx Editions. Pàg. 173.

Bibliografia modifica

  • Barrio Amorós, C. L., 2004. Amphibians of Venezuela Systematic List, Distribution and References, An Update. Review of Ecology in Latin America 9(3): 1-48.
  • La Marca, E. i Reinthaler, H. P., 1991. Population changes in Atelopus species of the cordillera de Mérida, Venezuela. Herpetological Review 22(4): 125-128.
  • La Marca, E., 1994. Proyecto EVE (Especies Venezolanas en vías de Extinción). Anuario de Investigación 1991: 75-76.
  • La Marca, E., 1995. Crisis de biodiversidad en anfibios de Venezuela: estudio de casos. A: Alonso-Amelot, M.E. (ed.), La Biodiversidad Neotropical y la Amenaza de las Extinciones, pàgs. 47-69. Universidad de los Andes, Mérida, Veneçuela.
  • La Marca, E., Lips, K. R., Lötters, S., Puschendorf, R., Ibáñez, R., Rueda-Almonacid, J. V., Schulte, R., Marty, C., Castro, F., Manzanilla-Puppo, J., García-Pérez, J. E., Toral, E., Bolaños, F., Chaves, G., Pounds, J. A. i Young, B., 2005. Catastrophic population declines and extinctions in Neotropical harlequin frogs (Bufonidae: Atelopus). Biotropica: 190-201.
  • Lötters, S., 1996. The Neotropical toad genus Atelopus: Checklist-Biology-Distribution. Vences and Glaw Verlag. Colònia, Alemanya.
  • Vial, J. L. i Saylor, L., 1993. The status of amphibian populations. A compilation and analysis. IUCN/SSC Declining Amphibian Population Task Force. Working Document No. 1: iii + 98 pp.

Enllaços externs modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Atelopus_pinangoi&oldid=33019759»