Atenàgores (patriarca)
(S'ha redirigit des de: Atenàgores (Patriarca))
Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.[1]
.jpg)  | |
| Nom original | (el) Αθηναγόρας Αʹ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (el) Αριστοκλής Σπύρου 25 març 1886 (Julià) Vasiliko (Grècia) (en)  |
| Mort | 7 juliol 1972 (86 anys) Istanbul (Turquia) |
| Sepultura | Church of St. Mary of the Spring (en) |
 Patriarca de Constantinoble | |
| 1r novembre 1948 – 7 juliol 1972 ← Patriarca Màxim V – Demetri I de Constantinoble → | |
| Arquebisbe metropolità | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Escola Teològica de Halki |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ecumenisme, ecumenical theology (en) , Església ortodoxa i dialeg interreligios |
| Ocupació | ministre de culte, prevere ortodox, patriarca, teòleg, monjo ortodox |
Premis | |
 | |
Va néixer a l'Epir el 1886 i fou ordenat el 1910. El 1922 fou nomenat bisbe de Corfú. El 1930 fou bisbe dels grecs d'Amèrica fins al 1948, quan fou elegit Patriarca Ecumènic de Constantinoble.
Va celebrar tres conferències panortodoxes a Rodes el 1961, 1963 i 1964 i va obrir la possibilitat de diàleg amb altres esglésies. Es va reunir tres vegades amb Pau VI i el 1965 les dues esglésies es van anul·lar mútuament les excomunicacions recíproques que s'havien llençat el 1054.[2]
Referències modifica
- ↑ «Atenàgores (patriarca)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cross, F. L.. The Oxford Dictionary of the Christian Church. Nova York: Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-280290-9.. See M. G. D'Agostino, Il Primato della Sede di Roma in Leone IX (1049-1054). Studio dei testi latini nella controversia greco-romana nel periodo pregregoriano, Edizioni San Paolo, Cinisello Balsamo 2008. See A. Bayer, Spaltung der Christenheit. Das sogennante Morgenländische Schisma von 1054, Köln-Weimar-Wien 2002.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atenàgores |