Ateneu Català de la Classe Obrera
L'Ateneu Català de la Classe Obrera fou una associació fundada el 1861 a Barcelona[1] per un grup de liberals progressistes (entre els quals el republicà Joan Nuet[2]) que tenia el propòsit de difondre la cultura entre els obrers.[3] A partir de la Revolució de 1868 l'Ateneu va virar ideològicament aglutinant un nucli de dirigents obrers que, més endavant, impulsarien el bakuninisme espanyol de la Primera Internacional: Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch i Josep Llunas i Pujals.[3] Igualment com la FRE de l'AIT, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pavía el gener del 1874.[1][3]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | ateneu  |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1861, Barcelona |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Quan el moviment obrer organitzat va poder recuperar-se, el 1881 l'Ateneu va tornar a activar-se dirigit aleshores per Manuel Bochons i Josep Pàmies i sota el nom d'Ateneu Obrer de Barcelona.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Aracil, 2006: p. 182
- ↑ Mestre, 1998: p. 743, entrada: "Nuet i Vidal, Joan"
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mestre, 1998: p. 75, entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera"
Bibliografia modifica
- Aracil Martí, Rafael. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Ensenyament, cultura, justícia. Edicions Universitat Barcelona, 2006. ISBN 8447530442.
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 75 entrada: "Ateneu Català de la Classe Obrera" i p. 743 entrada: "Nuet i Vidal, Joan". ISBN 84-297-3521-6.