Ateneu Deportiu Guíxols

club de futbol català

L'Ateneu Deportiu Guíxols va ser el club degà del futbol de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. L'any 2014 havia celebrat el seu centenari i, entre d'altres actes, es va editar un llibre amb el més destacat dels 100 anys d'història, a càrrec del cronista oficial de l'Ateneu durant l'últim mig segle de la seva existència, Josep Serrats. El club, com a tal, va desaparèixer el 2021, engolit dins d'una fusió amb els altres clubs de la ciutat esperonada pel poc suport des de l'Ajuntament, per bé que aprovada pels socis de les tres entitats.

Infotaula d'organitzacióAD Guíxols
Ateneu Deportiu Guíxols
Dades
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació1914
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Catalana grup 1
Instal·lació esportiva del clubJosep Sunyer i Arxer,
Sant Feliu de Guíxols, Catalunya (500 espectadors)
Governança corporativa
Seu
Presidència Laia Bodro Colomer (2020-)
Entrenador principalVicenç Fernández (1a temporada al club)
Altres
Color          blau, grana
Equipament esportiu

Lloc web
adguixols.blogspot.com
Plantilla 19-20

Història modifica

L'Ateneu Social de Sant Feliu s'havia fundat com a entitat l'1 de novembre de 1905 i el 24 d'agost de 1913 es forma l'Ateneu Deportiu, com a secció de l'Ateneu Social i s'inaugura el primer camp. El 14 de febrer del 1914 que es va fer el primer partit del que se'n té notícia, contra el Cassà, amb el resultat final de 3 gols a 2.[1]

 

En el seu palmarès, el títol més destacat és la consecució del Campionat de Catalunya de Segona Categoria guanyat l'Athletic Sabadell per 2 a 1 l'any 1922, així com 4 campionats provincials consecutius entre els anys 1919 i 1922.[2]

 

El 1927, l'Ateneu desaparegué i es fundà el Centre d'Esbarjos I Deports Atlètics (CEIDA), desapareixent de nou el 1929. El 1930 es fundà la penya GAAV (Guíxols Avant Avant Visca), que només jugà partits de caràcter amistós. No fou fins al 1932 en què el futbol reneix amb força a la ciutat amb l'aparició del Casal dels Esports. El 1934, el Casal es proclama campió provincial, però un any més tard el club tornà a desaparèixer. Acabada la guerra es creà la Sociedad Deportiva de la FET y las JONS, que l'agost del mateix 1939 adoptà el nom de Iecsalis FC. El 1941 desaparegué aquest es fundà la Unión Deportiva Guixolense que tornà a desaparèixer un any més tard. El 1943 fou creat el Club Canela, més tard anomenat Deportivo Fénix i Club de Fútbol Guíxols, que més tard esdevingué l'actual Ateneu Deportiu.[3]

 
 

El club va guanyar, el 1964, el Trofeu Moscardó contra el CF Reus Deportiu. Ha estat 11 temporades a Tercera Divisió, essent el període més reeixit el del principi dels anys 2000, amb Xavi Lozano com a entrenador. La temporada 2006-07, el club militava al grup 1 de la Territorial Preferent i va assolir el retorn a la Primera Catalana en superar el Roda de Barà per un global de 2 a 1 en la promoció d'ascens (0-0 a Roda de Barà i triomf per 2-1 a Sant Feliu de Guíxols).

 

Des de la temporada 2007-08, juga a Primera Catalana aspirant sempre a la permanència. En la temporada 2008-09, va viure un dels seus moments més complicats en l'àmbit econòmic en saber-se que els jugadors havien estat tres mesos sense cobrar. En un últim partit agònic a vida o mort, un empat a 3 contra el Manresa va donar a l'Ateneu el dret a jugar a Primera Catalana una temporada més, amb l'exjugador Nacho Castro, retirat aquesta temporada, com a tècnic. L'equip va començar bé, amb dues victòries seguides, però va acabar lluitant per la permanència i només la va certificar en l'última jornada, guanyant per 2 a 0 el Tàrrega. Castro, a més, va dimitir quan faltaven dos partits per al final i el va substituir el seu segon, el guixolenc David Roman, nomenat a posteriori entrenador per la temporada 2010-11. Quan s'havien disputat quatre partits de la nova campanya, amb tot, Roman i tot el seu equip tècnic (el segon entrenador Aurelio Barreca, el delegat Josep Rius i l'entrenador de porters Xavi Puig) van dimitir en solidaritat amb el director esportiu, Alexis Cubó, que va abandonar el seu càrrec per discrepàncies amb la directiva. A principis de temporada, en una assemblea ordinària de socis, el fins llavors president Emili Vilert va presentar la seva renúncia al càrrec. En la mateixa assemblea es va oferir com a nou president l'exdirectiu Toni Ortega, però pocs dies després, el Setmanari Àncora publicava que el nou president seria Roman Corominas.[cal citació]

A partir d'aquelles dates l'equip es manté a Primera Catalana, sense canvis en la Junta Directiva, fins a la temporada 2013-2014 es produeix el descens a 2a Catalana coincidint amb el que havia de ser una temporada històrica, la del seu Centenari. L'any 2014, ja amb l'equip a segona catalana, es commemora el Centenari del Club amb diversos actes i la publicació d'un llibre que en recull els cent anys d'història de l'Entitat. Esportivament el Club no aconsegueix el desitjat ascens, estant fins i tot en la Temporada 14-15 a pocs punts del descens a Tercera després que s'arrosseguin descensos compensats d'altres categories, tot i quedar tres llocs per sobre del descens.[cal citació]

Socialment durant la Temporada 15-16 es signa un acord amb l'EF Sant Feliu que presideix Jordi Cambronero per tal de col·laborar durant aquella Temporada les dues entitats. La Directiva de l'Escola ja s'havia fet càrrec l'any abans de l'altre club amateur de la ciutat, el Vilartagues. D'aquest acord de col·laboració l'Ateneu es comprometia a no fer cap equip de futbol base i l'Escola de Futbol a fer que els seus equips tornessin a jugar partits al Josep Sunyer. S'establia també l'accés gratuït als partits de l'Ateneu dels jugadors de l'Escola, després que durant molts anys la presencia dels jugadors taronges no fos habitual al camp ganxó. L'acord inclou també que l'EF Sant Feliu passi a ser filial del Guíxols.[cal citació]

El 16 de juny de 2016, en una assemblea que es porta a terme al Camp Josep Sunyer, i després de diverses reunions prèvies, la Junta Directiva de l'Ateneu informa als socis que la directiva de l'EF Sant Feliu està disposada a la gestió de l'Ateneu, i així s'aprova pels socis el relleu a la direcció del Club. A partir d'aquell moment Jordi Cambronero, President de l'Escola i del Vilartagues assumeix la presidència de l'AD Guíxols. Des del primer dia la nova Junta es proposa la unitat del futbol de Sant Feliu com a única via per garantir la continuïtat de l'Ateneu, fent que sigui referència pels nens del seu futbol base, fet que fins aquell dia no ha passat. Esportivament l'objectiu és pujar a 1a Catalana.[cal citació]

La Temporada 16-17 s'aposta per Gerard Llandrich com a entrenador del Guíxols, provinent de la coordinació de l'Escola, per tal de fer més fàcil les relacions dels tres clubs, que des d'aquell moment han de treballar plegats. Es fan pocs canvis a la plantilla tenint en compte el moment del relleu a la direcció del Club i la temporada és força irregular, acabant a mitja taula. La Temporada 17-18 s'aposta per la continuïtat, i tenint coneixement de l'estat econòmic del Club, la Directiva aposta per un canvi important a la plantilla, renovant-ne bona part. La Lliga comença amb mals resultats malgrat es fan alguns bons partits, i a després d'una derrota a la Jornada 6 i amb l'equip amb 5 punts i 16è a la classificació es destitueix a l'entrenador. El relleu és Toni Sánchez provinent del Banyoles i malgrat l'equip acaba en setena posició, una temporada més l'objectiu no s'assoleix.[cal citació]

La Temporada 18-19 es renova l'entrenador i es fitxen nous jugadors per intentar de nou l'ascens a 1a Catalana, al finalitzar la primera volta l'equip és segon amb situació de promoció d'ascens. La jornada 4, el 29 de setembre de 2018 es produeix un partit històric per la ciutat, el primer derbi Guíxols-Vilartagues en partit oficial, després de l'ascens a Segona Catalana del Vilartagues CF. Després de molts anys, el Josep Sunyer es torna a omplir d'aficionats en un partit que torna a posar el futbol a les converses de Sant Feliu. El partit acaba amb la victòria de l'Ateneu 3-0. Durant aquella setmana molts mitjans de comunicació del país, com Catalunya Ràdio o el Diari de Girona, es fan ressò de la notícia, destacant també la particularitat que representa que els dos equips tinguin el mateix President. L'equip es manté en les tres primeres posicions durant tota la Lliga, líder en moltes d'elles i afronta les darreres jornades en un grup de tres equips separats per 1 o 2 punts. Finalment a la penúltima jornada una victòria a l'enfrontament amb l'Escala feia possible que l'equip acabés segon i pogués promocionar. La derrota patida al Josep Sunyer quan a la mitja part es guanyava per 3-0 feia impossible competir pel segon lloc a la darrera jornada i així s'escapava la possibilitat de seguir lluitant per l'ascens. [cal citació]

La Temporada 19-20 comença amb la renovació de bona part de la plantilla i el tècnic, i esportivament de la millor manera possible. L'equip ocupa la primera posició de la classificació durant gairebé totes les jornades de la primera volta fins a acabar aquesta primera volta com a líder destacat. Les primeres jornades de la segona volta encadenen la pèrdua de punts i arriba la visita al camp del segon classificat, el Bescanó. Es va a jugar el partit al seu amb dos punts d'avantatge, patint una derrota per 2-1 que fa que l'equip perdi el liderat per primer cop des de les primeres jornades de la competició, essent avançat per 1 punt pel rival d'aquell dia. A partir d'aquí l'aparició de la COVID-19 marca un abans i un després en la competició. La lliga se suspèn i l'equip finalment no puja per la decisió presa per la FCF que determina ascendir els equips en funció de la classificació de la darrera jornada disputada. El Guíxols és el 4t millor segon classificat i només pugen els tres millors. Per 1 partit i 1 punt no s'assoleix l'ascens a Primera Catalana.

Socialment, la temporada 19-20 havia de ser la de la fusió dels tres clubs de la ciutat. El 6 de març de 2020 es convoca als socis dels tres clubs on el president Jordi Cambronero informa als socis del projecte de fusió, donant per fet que és l'única solució pel futur del futbol ganxó. Queden convocades les assemblees de les tres entitats per la darrera setmana del mes de març. El 13 de març es decreta el confinament per l'aparició de la COVID-19, fet que impedeix la celebració d'aquestes assemblees, i per tant l'aprovació de la fusió i la creació d'un sol club de futbol a la ciutat per començar a competir la temporada 20-21. El 30 de juny de 2020 acabava el mandat de la Junta Directiva, i una vegada coneguda la decisió de la FCF que determina que l'equip es queda a Segona Catalana una temporada més, i després de veure com l'Ajuntament no compleix amb la paraula donada a l'inici del mandat pel que fa als terminis de cobrament de la subvenció i la falta de solucions, la Directiva decideix no presentar-se a la reelecció, abandonant també de retruc la presidència de l'altre club amateur de la ciutat, el Vilartagues. Aquest fet acaba amb el relleu a la presidència, que per primer cop en més de 100 anys passa a ser ocupada per una dona, Laia Bodro, després que només es presenti una candidatura a les eleccions convocades per la Junta sortint.

La temporada 20-21 comença amb una Junta Directiva nova, renovació profunda de la plantilla i un canvi d'entrenador. L'equip acaba dotzé i es manté un any més a la categoria. El diumenge 30 de maig a les 5 de la tarda al Josep Sunyer es celebra l'assemblea de l'Ateneu que ha d'aprovar la fusió dels tres clubs de la ciutat. Es va aprovar la fusió amb 25 vots a favor dels socis de l'entitat, 2 en contra i 2 vots en blanc. El nom, per 22 vots a 7, es va proclamar vencedor "Club de Futbol Guíxols"; i l'escut número 2 va vèncer per 18 vots a 6, i 5 socis van votar en blanc en aquest apartat. S'acaba executant la fusió dels tres clubs de la ciutat i l'Ateneu desapareix, en tant que el nou club en manté la plaça a Segona Catalana però canvia la denominació (CF Sant Feliu de Guíxols), incorporant també un equip de Tercera Catalana (provinent del Vilartagues) i tots els equips de futbol base de l'EF Sant Feliu.

La temporada 21-22 el nou club només conserva un uniforme blaugrana com a tercera equipació, a petició dels socis de l'Ateneu, però l'acaba utilitzant esporàdicament, si bé la primavera del 2022 el primer equip va certificar el seu descens a la Tercera catalana de futbol (la pitjor situació en més de mig segle) vestit amb l'equipació històrica del degà.

 
Imatge del partit històric del futbol de Sant Feliu.

Temporades modifica

Fins a l'any 2018-19 el club ha militat 11 temporades a Tercera Divisió i 18 a Primera Catalana.

  • 1956-57: 3a Divisió 12è
  • 1957-58: 3a Divisió 7è
  • 1958-59: 3a Divisió 12è
  • 1961-62: 3a Divisió 11è
  • 1962-63: 3a Divisió 15è
  • 1967-68: 3a Divisió 19è
  • 1991-92: 1a Div. Catalana 5è
  • 1992-93: 1a Div. Catalana 13è
  • 1993-94: 1a Div. Catalana 6è
  • 1994-95: 1a Div. Catalana 3r
  • 1995-96: 3a Divisió 20è
  • 1996-97: 1a Div. Catalana 4t
  • 1997-98: 1a Div. Catalana 11è
  • 1998-99: 1a Div. Catalana 3r
  • 1999-00: 3a Divisió 15è
  • 2000-01: 3a Divisió 10è
  • 2001-02: 3a Divisió 12è
  • 2002-03: 3a Divisió 19è
  • 2003-04: 1a Div. Catalana 14è
  • 2004-05: 1a Div. Catalana 15è
  • 2005-06: 1a Div. Catalana 19è
  • 2007-08: 1a Div. Catalana 14è
  • 2008-09: 1a Div. Catalana 15è
  • 2009-10: 1a Div. Catalana 11è
  • 2010-11: 1a Div. Catalana 15è
  • 2011-12: 1a Catalana grup 1 13è
  • 2012-13: 1a Catalana grup 1 10è
  • 2013-14: 1a Catalana grup 1 16è
  • 2014-15: 2a Catalana grup 1 3è
  • 2015-16: 2a Catalana grup 1 9è
  • 2016-17: 2a Catalana grup 1 8è
  • 2017-18. 2a Catalana grup 1 7è
  • 2018-19. 2a Catalana Grup 1 3r
  • 2019-20. 2a Catalana Grup 1 2n
  • 2020-2021 2a Catalana Grup 1 - 12è

Presidents modifica

Sr Josep Surís, 1913-1916 / Sr Narcís Dausà, 1916-1917 / Sr Joan Auladell, 1917-1918 / Sr Agustí López, 1918-1920 / Sr Rossend Reixach, 1920-1923 / Sr Joan Estrada, 1923-1924 / Sr G. Renz, 1924-1926 / Sr Narciso García Bernis, 1926-1929 / Sr Jeroni Sagarruy, 1932-1933 / Sr D. Duran, 1933-1934 / Sr Jaume Vilallonga, 1934-1935 / Sr Joan Albertí, Abril 1935-Octubre 1935 / Sr Ferran Alonso, Octubre 1935-Desembre 1935 / Sr Manel Ribot, 1943-1947 / Sr Josep Sibils, 1947-1952 / Sr Francisco Campoy, 1952-1958 / Sr Joan Albertí Salip, 1958-1959 / Sr Guillermo Heller, 1959-1960 / Sr Joan Albertí Salip, 1960-1961 / Sr Hermann Stierle, 1961-1963 / Sr Enric Descayre, 1973-1974 / Sr Joan Fontanella, Juny 1974-Juliol 1974 / Sr Juan Roberto de Robert, 1974-1976 / Sr Josep Sunyer, 1976-1981 / Sr Esteve Serra, 1981-1989 / Sr Albert Descayre, 1989-1993 / Sr Josep Sunyer 1993-1994 / Sr Albert Valls, 1994-1995 / Sr Víctor Pascual, 1995-1998 / Sr Josep Maria Mir, 1998-2001 / Sr Martí Masvidal, 2000-2004 / Sr Emili Vilert, 2004-2007 / Sr Jaume Guinó, 2007-2009 / Sr Emili Vilert, 2009-2011 / Sr Josep Maria Vilamitjana, 2011-2012 / Sr Roman Corominas, 2012-2016 / Sr Jordi Cambronero, 2016-2020 / Sra Laia Bodro, 2020-2021.

Palmarès modifica

Jugadors destacats [cal citació] modifica

  •   Llàtzer Florenza (CE Europa, RCD Espanyol anys 20)
  •   Conrad Portas (RCD Espanyol anys 20, internacional espanyol en 2 ocasions)
  •   Carlos Lorenzana (antic preparador físic selecció espanyola amb José A. Camacho)
  •   Domènec Torrent (membre de l'equip tècnic del FC Barcelona i posteriorment entrenador del New York City, el Flamengo i el Galatasaray)
  •   Ricard Fargas "Ricky" (Vila-real CF, FC Jazz Pori de Finlàndia)
  •   Charles "Charly" Oppong (internacional Costa d'Ivori 1989)
  •   Ferran Vàzquez (Palamós CF, a 2a. Divisió)
  •   Xavi Giró (UE Figueres, a 2a. Divisió)
  •   Goran Kopunovic (només es va alinear en amistosos per problemes amb la legislació; UE Figueres, Ferencvaros, AEK Larnaca)
  •   Jordi Carré (a.c.s.) (UE Figueres, a 2a. Divisió)
  •   Aureli Altimira (responsable del futbol base i preparador físic del FC Barcelona)
  •   Òscar Serrano (RCD Espanyol, Ràcing de Santander)
  •   Francesc Guitart Sabater (RCD Espanyol B)

Entrenadors destacats modifica

Referències modifica

  1. «Guíxols AD». Piera Edicions. [Consulta: 12 desembre 2011].
  2. Bussot i Liñon, Gerard «Les velles glòries de l'Ateneu Deportiu». L'Arjau, n.55, desembre 2005, p.10-16. Arxivat de l'original el 15 de setembre 2011 [Consulta: 5 setembre 2011]. Arxivat 15 de setembre 2011 a Wayback Machine.
  3. Muñoz i Ayats, Josep. El futbol a Sant Feliu, 1987, p.29-48. ISBN 8450554810. [Enllaç no actiu]

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica