Obre el menú principal

L'atheneïta[4] és un rar mineral de pal·ladi, mercuri i arsènic. El seu nom fa referència a la deessa Atena, també anomenada Pal·les Atenea, d'on prengué el nom l'asteroide Pal·les, el qual donà nom a l'element químic pal·ladi, característic d'aquest mineral. L'atheneïta fou descrita per primera vegada per A.M. Clark, A.J. Criddle i E.E. Fejer el 1974 a partir d'una mostra obtinguda de la Mines Gerais, a Itariba (Brasil).[5]

Infotaula de mineralAtheneïta
Fórmula química (Pd,Hg)3As
Epònim Atena
Localitat tipus Itabira Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed. 02.AC.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.AC.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/A.05
Dana 2.2.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Hàbit cristal·lí butllofes irregulars, inclusions
Estructura cristal·lina a = 6.813 Å, c = 3.4892 Å; Z = 3
Simetria hexagonal - dihexagonal dipiramidal
Color gris to gris blanquinós; blanc amb tint blavós a la llum reflectida
Duresa 5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Gravetat específica 10,2
Densitat 10.16-10.2 g/cm3
Pleocroisme molt feble, en groc pàl·lid a gris pàl·lid blavós
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1973-050
Referències [1][2][3]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Químicament és un arsenur de pal·ladi i mercuri de fórmula (Pd,Hg)3As, de color blanc. La seva composició és paral·lela a la de l'arsenopal·ladinita (Pd8(As,Sb)3), la isomertieita (Pd11Sb2As2) i la meritieita-II (Pd8(Sb,As)3). La seva densitat és de 10.16-10,2 g/cm3, i cristal·litza en el sistema hexagonal. Té una forma cristal·lina bipiramidal dihexagonal. L'estructura atòmica de l'atheneïta és molt similar a la dels carbonis hexagonals que componen el grafit.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atheneïta pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

Formació i jacimentsModifica

Està associada a depòsits de pal·ladi i or. Apareix juntament amb arsenopal·ladinita, pal·ladseita, isomertieita i hematites. Se n'ha trobat atheneïta a Serra Pelada, al nord del Brasil. També a la regió nord de Pará, Brasil, a la regió nord de Rússia, a la província de Limpopo, Sud-àfrica, i a Karratha, Austràlia. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenopal·ladinita, palladseita, isomertieita i hematites.

ReferènciesModifica

  1. Handbook of Mineralogy
  2. Atheneite on Mindat.org
  3. Atheneite dat on Webmineral
  4. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 3 març 2014]. 
  5. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Atheneite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].