Atracció fatal

Atracció fatal
Fatal Attraction
	Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció	Adrian Lyne
Protagonistes	Michael Douglas; Glenn Close; Anne Archer; Ellen Foley; Fred Gwynne; Lois Smith; Stuart Pankin
Director artístic	Mel Bourne
Producció	Sherry Lansing i Stanley R. Jaffe
Dissenyador de producció	Mel Bourne
Guió	James Dearden i Nicholas Meyer
Música	Maurice Jarre
Fotografia	Howard Atherton
Muntatge	Michael Kahn i Peter E. Berger
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1988
Durada	118 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Nova York
Color	en color
Pressupost	14 milions de dòlars
Recaptació	320.100.000 $ (mundial)
Descripció
Gènere	Thriller
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1987); Oscar a la millor actriu secundària ; Oscar a la millor actriu ; Oscar al millor director ; Oscar al millor muntatge ; Oscar al millor guió adaptat

Atracció fatal (títol original en anglès Fatal Attraction)^[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Adrian Lyne, estrenada el 1988; els actors principals de la qual són Michael Douglas i Glenn Close.

Contingut

1 Argument
2 Repartiment
3 Al voltant de la pel·lícula
4 Premis i nominacions
- 4.1 Premis
- 4.2 Nominacions
5 Referències
6 Enllaços externs

ArgumentModifica

L'aventura llibertina de Dan Gallagher, un advocat novaiorquès pare de família, amb Alex Forrest, una jove editora soltera, es transformarà en un verdader malson amorós i passional.^[2]

RepartimentModifica

Michael Douglas: Dan Gallagher
Glenn Close: Alex Forrest
Anne Archer: Beth Gallagher
Ellen Hamilton Latzen: Ellen Gallagher
Stuart Pankin: Jimmy
Ellen Foley: Hildy
Fred Gwynne: Arthur
Meg Mundy: Joan Rogerson

Al voltant de la pel·lículaModifica

El realitzador va modificar la fi de la pel·lícula set mesos després l'haver-la rodat. En la primera versió, Alex se suïcidava amb un ganivet amb les empremtes de Dan. El making-of integrat dins del DVD implica un comentari d'Adrian Lyne explicant aquest canvi de final. Es tractaria d'una pressió del seu productor que desitjava un final més convenient. Adrian Lyne va renegar llavors d'aquest segon final que va jutjar inadaptada i massa moralitzadora.