Attilio Brugnoli

Attilio Brugnoli (Roma, 17 de setembre de 1880 - Bolzano, juliol de 1938) fou un compositor italià. Aconseguí el primer premi en el Concurs internacional Rubinstein, de París, el 1905, per a pianistes compositors, i després d'haver desenvolupat les càtedres de piano en els conservatoris de Parma, Nàpols i Roma, en aquesta última ciutat un dels seus alumnes fou Franco Mannino[1] i, el 1930, fou professor d'aquest instrument al de Florència, on entre d'altres deixebles tingué la florentina Ornella Puliti Santoliquido.[2] A Nàpols entre d'altres alumnes tingué a Vincenzo Vitale.[3]

Infotaula de personaAttilio Brugnoli
Attilio Brugnoli 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Bozen (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista, compositor, musicòleg i professor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Brugnoli,_Attilio Modifica el valor a Wikidata

És autor diverses notables obres executades amb èxit en concerts, a la seva pàtria i a l'estranger, mereixen citar-se: un concert, per a piano i orquestra; sonata per a piano i violí; Escenes napolitanes, per a piano, etc., i edicions critico-didàctiques comparatives de tota l'obra de Franz Liszt i de diverses composicions de Frédéric Chopin. Va inventar alguns aparells per la gimnàstica racional del braç i de la mà, i a més se li deu l'obra: Dinamica pianistica, trattato sull'insegnamento razionale del pianoforte e sulla motilità muscolare nei suoi aspetti pscio-fisiologici (Milà, 1926).

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 773. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1146. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1537 (IBSN 84-7291-226-4)