Viquipèdia

Aturada cardiorespiratòria

detenció sobtada de la respiració i del batec cardíac en un individu
(S'ha redirigit des de: Aturada cardíaca)

L'aturada cardíaca és quan el cor deixa de bategar de manera sobtada i inesperada.[1][2][3] En aturar-se el cor, també s'atura la respiració immediatament després, o abans (causa generalment respiratòria de l'aturada cardíaca), per això es parla també d'aturada cardiorespiratòria.

Plantilla:Infotaula malaltiaAturada cardiorespiratòria
Exercicis de reanimació cardiopulmonar (RCP) en un ninot de simulació modifica
Tipusinsuficiència cardíaca congestiva i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i medicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
hidrogencarbonat de sodi, clorur de calci, gluceptat de calci, atropina, adrenalina i Gluconat de calci Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaAKAP10 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MC82 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10I46 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9427.5 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM115080 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2095 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007640 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006323 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0600228, C0018790, C1861884, C0085298 i C0264886 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0060319 Modifica el valor a Wikidata

És una emergència mèdica que, sense intervenció mèdica immediata, provocarà una mort cardíaca sobtada en qüestió de minuts.[1][2] Es necessiten reanimació cardiopulmonar (RCP) i possiblement desfibril·lació fins que es pugui proporcionar un tractament addicional. L'aturada cardíaca provoca una pèrdua de la consciència ràpida i la respiració pot ser anormal o absent.[4][5][2][6]

CausesModifica

Tot i que l'aturada cardíaca pot ser causada per un atac de cor o una insuficiència cardíaca, en el 15 al 25% dels casos hi ha una causa no cardíaca.[7][8] Algunes persones poden experimentar dolor al pit, dificultat per respirar, nàusees, ritme cardíac elevat i mareig immediatament abans d'entrar en una aturada cardíaca.[5]

La causa més comuna d'aturada cardíaca és un problema cardíac subjacent com la malaltia de l'artèria coronària que disminueix la quantitat de sang oxigenada que subministra el múscul cardíac.[9] Això, al seu torn, danya l'estructura del múscul, que pot alterar la seva funció.[9] Aquests canvis poden, amb el pas del temps, causar fibril·lació ventricular, que sovint precedeix l'aturada cardíaca.[9] Les causes menys freqüents inclouen pèrdua de sang important, falta d'oxigen, potassi molt baix, lesions elèctriques, insuficiència cardíaca, arrítmies cardíaques hereditàries i exercici físic intens.[9] L'aturada cardíaca es diagnostica per la incapacitat de trobar el pols.[4]

TractamentModifica

La RCP i la desfibril·lació poden revertir una aturada cardíaca, donant lloc al retorn de la circulació espontània, però sense aquesta intervenció, resultarà fatal.[10] En alguns casos, l'aturada cardíaca és un resultat previst de malalties greus on s'espera la mort.[11] El tractament de l'aturada cardíaca inclou la RCP immediata i, si hi ha un ritme de descàrrega, la desfibril·lació.[12] S'han establert dos protocols per a la RCP: suport vital bàsic i suport vital cardíac avançat.[13] Si es restableix el pols, la gestió dirigida de la temperatura, és a dir, l'aplicació d'una hipotèrmia terapèutica lleu, pot millorar els resultats.[14][15][16][17] Els pacients que després de sobreviure a una aturada cardíaca queden en un estat de coma, poden tenir més possibilitats de tenir un resultat neurològic favorable si la seva temperatura corporal es refreda fins a entre 32 i 34 graus centígrads.[18][19] A més, l'equip assistencial pot iniciar mesures per protegir el pacient de lesions cerebrals i preservar la funció cerebral.[20] En l'atenció posterior a la reanimació, es pot considerar un desfibril·lador cardíac implantable per reduir la possibilitat de mort per recurrència.[21]

EpidemiologiaModifica

Als Estats Units un 61% experimenten una aturada cardíaca fora d'un entorn hospitalari, mentre que un 39% es produeixen dins d'un hospital.[22] L'aturada cardíaca es fa més freqüent amb l'edat i afecta més sovint els homes que les dones.[23]

El percentatge de persones que sobreviuen a una aturada cardíaca extrahospitalària amb tractament pels serveis mèdics d'emergència és d'aproximadament el 8%.[24] Tanmateix, els mitjans de ficció als Estats Units sovint han mostrat que la taxa de supervivència immediata de l'aturada cardíaca excessivament alta. Això pot contribuir a les expectatives mal informades dels esforços de reanimació del públic en general.[24][25] Aquestes representacions també poden contribuir al desig d'un pacient o dels responsables mèdics de prendre mesures agressives. No obstant això, s'ha demostrat que molts dels malalts crítics són menys propensos a triar la reanimació quan se'ls dona informació precisa sobre les seves limitacions.[24][26]

En cas que la reanimació cardiopulmonar tingui èxit, la recuperació completa no està garantida, ja que molts supervivents experimenten una sèrie de discapacitats, inclosa la paràlisi parcial; convulsions; dificultat per caminar, parlar o memòria; consciència limitada; o estat vegetatiu persistent i mort cerebral.[24][27]

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «What is cardiac arrest | The Heart Foundation» (en anglès australià). [Consulta: 23 juliol 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «What Is Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 28 juliol 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  3. ↑ El terme parada cardíaca és un castellanisme (Termcat).
  4. ↑ 4,0 4,1 The Textbook of Emergency Cardiovascular Care and CPR (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2009, p. 11. ISBN 9780781788991. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «What Are the Signs and Symptoms of Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 27 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  6. ↑ «Cardiac Arrest» (en anglès), 08-08-2021. [Consulta: 10 maig 2022].
  7. ↑ «Sudden unexpected death in persons less than 40 years of age». The American Journal of Cardiology, 68, 13, novembre 1991, pàg. 1388–1392. DOI: 10.1016/0002-9149(91)90251-f. PMID: 1951130.
  8. ↑ «Out-of-hospital cardiac arrests of non-cardiac origin. Epidemiology and outcome». European Heart Journal, 18, 7, juliol 1997, pàg. 1122–1128. DOI: 10.1093/oxfordjournals.eurheartj.a015407. PMID: 9243146.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «What Causes Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 28 juliol 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  10. ↑ Harrison's principles of internal medicine. Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005. ISBN 978-0-07-140235-4. 
  11. ↑ «Mount Sinai – Cardiac arrest». Arxivat de l'original el 2012-05-15.
  12. ↑ «Cardiac Arrest - Treatment». [Consulta: 24 juliol 2022].
  13. ↑ ECC Committee, Subcommittees and Task Forces of the American Heart Association «2005 American Heart Association Guidelines for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care». Circulation, 112, 24 Suppl, desembre 2005, pàg. IV1-203. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.105.166550. PMID: 16314375.
  14. ↑ «Therapeutic hypothermia after cardiac arrest: A systematic review/meta-analysis exploring the impact of expanded criteria and targeted temperature». Resuscitation, 108, novembre 2016, pàg. 102–110. DOI: 10.1016/j.resuscitation.2016.07.238. PMID: 27521472.
  15. ↑ «Hypothermia for neuroprotection in adults after cardiopulmonary resuscitation». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2, febrer 2016, pàg. CD004128. DOI: 10.1002/14651858.CD004128.pub4. PMC: 6516972. PMID: 26878327.
  16. ↑ Arrich J, Holzer M, Havel C, Müllner M, Herkner H «Hypothermia for neuroprotection in adults after cardiopulmonary resuscitation.». Cochrane Database Syst Rev, 9, 2012, pàg. CD004128. DOI: 10.1002/14651858.CD004128.pub3. PMID: 22972067 [Consulta: 1r febrer 2023].
  17. ↑ Kim YM, Yim HW, Jeong SH, Klem ML, Callaway CW «Does therapeutic hypothermia benefit adult cardiac arrest patients presenting with non-shockable initial rhythms?: A systematic review and meta-analysis of randomized and non-randomized studies». Resuscitation, 83, 2, 2012, pàg. 188-96. DOI: 10.1016/j.resuscitation.2011.07.031. PMID: 21835145 [Consulta: 1r febrer 2023].
  18. ↑ The Hypothermia after Cardiac Arrest Study Group «Mild Therapeutic Hypothermia to Improve the Neurologic Outcome after Cardiac Arrest». N Engl J Med, 346, 8, 2002, pàg. 549-56. DOI: 10.1056/NEJMoa012689. PMID: 11856793 [Consulta: 1r febrer 2023].
  19. ↑ Bernard SA, Gray TW, Buist MD, Jones BM, Silvester W, Gutteridge G et al. «Treatment of comatose survivors of out-of-hospital cardiac arrest with induced hypothermia.». N Engl J Med, 346, 8, 2002, pàg. 557-63. DOI: 10.1056/NEJMoa003289. PMID: 11856794 [Consulta: 1r febrer 2023].
  20. ↑ «Post-cardiac arrest syndrome: epidemiology, pathophysiology, treatment, and prognostication. A consensus statement from the International Liaison Committee on Resuscitation (American Heart Association, Australian and New Zealand Council on Resuscitation, European Resuscitation Council, Heart and Stroke Foundation of Canada, InterAmerican Heart Foundation, Resuscitation Council of Asia, and the Resuscitation Council of Southern Africa); the American Heart Association Emergency Cardiovascular Care Committee; the Council on Cardiovascular Surgery and Anesthesia; the Council on Cardiopulmonary, Perioperative, and Critical Care; the Council on Clinical Cardiology; and the Stroke Council». Circulation, 118, 23, desembre 2008, pàg. 2452–2483. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.108.190652. PMID: 18948368.
  21. ↑ «How Can Death Due to Sudden Cardiac Arrest Be Prevented?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 27 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  22. ↑ «Part 4: Systems of Care and Continuous Quality Improvement: 2015 American Heart Association Guidelines Update for Cardiopulmonary Resuscitation and Emergency Cardiovascular Care». Circulation, 132, 18 Suppl 2, novembre 2015, pàg. S397–S413. DOI: 10.1161/cir.0000000000000258. PMID: 26472992.
  23. ↑ «Who Is at Risk for Sudden Cardiac Arrest?», 22-06-2016. Arxivat de l'original el 23 agost 2016. [Consulta: 16 agost 2016].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Emergency Medicine: Clinical Essentials (Expert Consult – Online) (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2012, p. 1771. ISBN 978-1455733941. 
  25. ↑ «Depiction of Resuscitation on Medical Dramas: Proposed Effect on Patient Expectations». Cureus, 13, 4, abril 2021, pàg. e14419. DOI: 10.7759/cureus.14419. PMC: 8112599. PMID: 33987068.
  26. ↑ «The influence of the probability of survival on patients' preferences regarding cardiopulmonary resuscitation». The New England Journal of Medicine, 330, 8, febrer 1994, pàg. 545–549. DOI: 10.1056/NEJM199402243300807. PMID: 8302322.
  27. ↑ «Prognostication after cardiac arrest». Critical Care, 22, 1, juny 2018, pàg. 150. DOI: 10.1186/s13054-018-2060-7. PMC: 5989415. PMID: 29871657.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aturada cardiorespiratòria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aturada_cardiorespiratòria&oldid=31338928»