Obre el menú principal

August Barbereau (París, 14 de novembre de 1799 - 14 de juliol de 1879) fou un compositor i teòric de la música francès.

Infotaula de personaAugust Barbereau
Nom original (fr) Auguste Barbereau
Biografia
Naixement August Baltasar Barbereau
14 de novembre de 1799
París
Mort 14 de juliol de 1879(1879-07-14) (als 79 anys)
París
Nacionalitat França
Educació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Teòric musical, compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere artístic Òpera
Moviment Música clàssica
Estil Romanticisme
Instrument Violí

Musicbrainz: c7ece621-0b3e-4ded-af78-e8c4db4d3214
Modifica les dades a Wikidata

Ingressà al Conservatori el 1810 i assolí nombrosos premis; el 1824 publicà la seva cantata titulada Inés Sorel, que li'n valgué el primer premi de composició i l'ésser enviat a Roma com a pensionista del Govern, passant poc més tard a Alemanya.

De tornada a París dirigí les orquestres de diversos teatres, especialment del Teatre Italià (1836-38), i reemplaçà en Seghers com a director de la Societat de Santa Cecília, lloc que conservà fins a la dissolució d'aquella Societat. Durant molt de temps substituí Reicha, que havia estat el seu mestre, en la classe de composició del Conservatori, figurant entre els seus deixebles Maurice Henri Decourcelle,[1] Thomas, Durutte i Guiraud, fins que es creà la càtedra d'Histoire musicale el 1872 que li fou concedida.

Va escriure la partitura de l'òpera Les Sybarites de Florence, i en col·laboració diverses simfonies i música de concert; però el realment important de l'obra de Barbereau són els seus treballs teòrics, entre els quals destaca el Traité d'harmonie théorique et pratique (1843-1845), considerat com l'obra més científica publicada fins llavors sobre aquesta matèria pels punts de vista que desenvolupa, tractat amb tanta profunditat com encert, per més que vegades resulta una mica difús i mancat de mètode en la seva exposició.

Com a complement d'aquesta obra publicà un curiós Étude sur l'origine du système musical (París, 1852), que donà peu a grans polèmiques.

ReferènciesModifica

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 1237, (ISBN 84-239-4517-0)

BibliografiaModifica