Auguste Comte
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme[1] i un dels iniciadors de la sociologia.[2] Aspirava a crear una ciència social que, en analogia amb les ciències físiques i naturals, es basés en l'observació, l'experimentació i el mètode comparatiu.[3]
Lector de David Hume i Condorcet, fou decisivament influït per Henri de Saint-Simon —amb qui col·laborà del 1817 al 1824[4]—, visqué modestament com a «repetidor» de matemàtiques a l'École Polytechnique.
El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42), les idees directives del qual resumí en el Discours sur l'esprit positif (1844). El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d'haver-la coneguda, li inspirà la «religió de la humanitat». D'aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54), el Catéchisme positiviste (1852) i la Synthèse subjective (1856).[5]
La llei dels tres estatsModifica
La seva teoria fonamental és l'anomenada llei dels tres estats pels quals ha passat la humanitat: teològic, metafísic i positiu, caracteritzats per la seva forma d'explicació dels fenòmens.[6] En l'estadi teològic la realitat s'explica per entitats sobrenaturals i mítics, en el metafísic per a entitats de naturalesa abstracta, i en el positiu finalment per lleis científiques. Cadascun dels estats té la seva organització social: teocràcia monàrquico-militar, crisi culminant en la revolució, tecnocràcia científico-industrial.[5]
També va introduir la tesi de la «desconcentració de poders» en cert sentit d'àmbit regional, que influiria en algunes de les postures polítiques del Felibritge. En el camp de la sociologia, l'objecte de la qual seria la investigació dels fenòmens socials ordenada a la instauració d'un nou ordre, Comte és un dels capdavanters i l'inventor del nom. La darrera evolució del seu pensament feu que els seus deixebles establissin una distinció entre positivisme i comtisme.[5]
El progrés i l'evolució segons ComteModifica
Ordre i progrés: Comte és un autor difícil de classificar a causa de la seva visió de la societat basada en l'estàtica i la dinàmica. El seu pensament està influït per diferents corrents de pensament. Del tradicionalista Louis Gabriel De Bonald recull la concepció de la necessitat d'ordre social imprescindible per a tota societat, mentre que de Condorcet adopta la noció de progrés, així com la vocació reformadora del seu mestre, l'antiliberal i socialista utòpic Henri de Saint-Simon.
El desenvolupament (l'evolució) està basada en el progrés a través de l'adaptació de la societat a la ciència, que proporciona noves tècniques que milloren les condicions de vida i un nou ordre de creences d'estil religiós basades en els preceptes de la raó. Per a l'autor, no existeix desenvolupament possible sense certa dosi d'ordre i de progrés: «ordre sense progrés porta a l'estancament, i progrés sense ordre a l'anarquia».
Comte no dona importància als drets individuals, en benefici sempre de la comunitat. La seva idea de progrés està entre el medievalisme i la tecnocràcia: els científics i els tècnics industrials han de ser els dirigents de la nova societat, basada en la ciència.
Comte classifica en categories sociològiques la sèrie de transformacions que l'espècie humana assoleix en els diferents estadis de la seva evolució (teològic, metafísic i positivista). Tot i que el seu pensament conté elements poc versemblants, molts dels plantejaments que l'autor fa sobre la societat són presents en la sociologia del segle xxi.
ObresModifica
- Plan des travaux scientifiques nécessaires pour réorganiser la société (1822)
- Cours de philosophie positive (sis volums, 1830-42)
- Discours sur l'esprit positif (1844)
- Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l'Humanité (quatre volums, 1851-54)
- Catéchisme positiviste (1852)
- Synthèse subjective (1856)
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 48 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Cao, David. «Auguste Comte 1798-1857». Almirall. Portal del pensament i cultura del segle XIX, 2011.
- ↑ Echano Basaldua, Javier. Augusto Comte (1798-1857). Madrid: Ediciones del Orto, 1997, p. 18. ISBN 84-7923-109-2.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Auguste Comte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cao, 2011.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auguste Comte |