Auguste Henri Ponsot
Auguste Henri Ponsot (francès: Henri Ponsot) (Bolonya, 2 de març de 1877 - 1 de març de 1963) fou un diplomàtic francès.
  | |
| Nom original | (fr) Henri Ponsot |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 març 1877 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 1r març 1963 (85 anys) |
Ambassador of France to Turkey (en)  | |
| 1936 – 1938 ← Albert Kammerer – René Massigli → | |
| High Commissioner of the Levant (en) | |
| ← Henry de Jouvenel des Ursins – Damien de Martel → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Borgonya |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic |
Va entrar a la carrera diplomàtica l'any 1903. Després d'haver estat destinat a Siam, a Berlín i al Canadà, fou nomenat secretari general del govern tunisià l'any 1922. Cridat a la Sots-Direcció d'Afers d'Àfrica, negocia amb Espanya una entesa per una acció comuna al Marroc i va dirigir les converses d'Oujda (maig 1925). Esdevingué a continuació alt comissionat de França al Llevant de l'agost de 1926 al juliol de 1933, amb seu a Beirut, a continuació resident general de França al Marroc d'agost de 1933 a març de 1936.[1] Remata llavors l'obra de pacificació assegurant les connexions permanents amb Mauritània, prosseguí l'equipament industrial del país i procedí a les primeres disposicions de la tarifa duanera. Fou nomenat ambaixador de França el 1934 i, de març 1936 a octubre 1938, ambaixador de França a Turquia. Posats llavors en jubilació forçosa per Alexis Lleuger per permetre al Quay d'Orsay de trobar a Ankara una nova destinació a l'ambaixador de França que havia estat desallotjat de la plaça de Viena a Àustria per l'Anschluss, fou consultat durant l'ocupació pel grup de resistents portat per Jean Chauvel.[2] A l'Alliberament, Chauvel el nomena a Ginebra per participar en la creació de l'Alt Comissariat pels refugiats. S'hi quedarà diversos anys, fins a la seva jubilació definitiva.
Notes i referències modifica
- ↑ Abdellah Ben Mlih, Structures politiques du Maroc colonial, L'Harmattan, Histoire et perspectives méditerranéennes, 1990 ISBN 9782738408334 en línia a [1] (consulta juny 2012)
- ↑ Jean Chauvel, Commentaire, tome 1, Paris, Fayard, 1971