Augustin Jean Fresnel
Augustin Jean Fresnel (Broglie, Eure, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827)[1][2] fou un físic francès. Fundador de l'òptica moderna, proposà una explicació de tots els fenòmens òptics basant-se en la teoria ondulatòria de la llum. És el pare dels fars moderns.
  | |
| Nom original | (fr) Augustin Fresnel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 maig 1788 Broglie (França) |
| Mort | 14 juliol 1827 (39 anys) Ville-d'Avray (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Cementiri del Père-Lachaise 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944°N,2.394167°E |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique Lycée Malherbe École des ponts ParisTech |
| Es coneix per | Fundador de l'òptica moderna, pare dels fars moderns |
| Activitat | |
| Camp de treball | Òptica |
| Ocupació | Físic francès |
| Membre de | |
| Professors | Domènec Francesc Joan Aragó |
| Família | |
| Mare | Augustine Mérimée (en)  |
| Germans | Fulgence Fresnel |
| Parents | Jean François Léonor Mérimée (nebot) |
Premis | |
 | |
Biografia modifica
Fill d'un arquitecte, va néixer a Broglie, al departament d'Eure (Alta Normandia). El 1809 entra a l'École nationale des ponts et chaussées al servei dels fars, aquest mateix any esdevé membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, i el 1823 de la Royal Society, que li concedeix la medalla Rumford el 1824.
El 1812 obté el títol d'enginyer a Niom i es dedica a dirigir la construcció de les carreteres de l'estat. El 1815 Napoleó retorna a França des del seu exili a l'illa d'Elba i Fresnel s'enrola a les forces realistes del duc d'Angulema, quan Napoleó recupera el poder Fresnel és destituït i sotmès a vigilància per la policia. En aquest període es comença a interessar per la investigació científica i a partir de llavors compaginarà el seu ofici d'enginyer amb el treball científic, especialment en el camp de l'òptica.
Va començar treballant en el camp de les interferències lluminoses, de manera independent a les investigacions de Thomas Young, que el van portar a desenvolupar la noció de longitud d'ona. Va calcular les integrals que porten el seu nom i va ser el primer a provar que dos feixos de llum polaritzada en plans diferents no s'interfereixen; d'aquest experiment va deduir que el moviment ondulatori de la llum polaritzada és transversal i no longitudinal (com el del so) com es creia fins llavors.
Va ser el primer a produir llum polaritzada circular. Les seves fórmules sobre la refracció encara s'utilitzen. En el camp de l'òptica aplicada, va inventar la lent de Fresnel, una lent esglaonada que s'utilitza per augmentar el poder d'il·luminació dels fars.
Va morir el 1827 de tuberculosi a la Ville-d'Avray, al Departament dels Alts del Sena, prop de París
Referències modifica
- ↑ «Augustin Jean Fresnel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Asimov, Isaac. «Fresnel, Augustin Jean». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 249. ISBN 8429270043.
Vegeu també modifica
- Clotoide o Espiral de Fresnel
- Difracció de Fresnel
- Equació de Fresnel
- Integral de Fresnel
- Lent de Fresnel
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustin Jean Fresnel |
- Haidar, Riad. «Augustin Fresnel». A: Sous la lumière, les hommes (en francès). EDP Sciences, 2014.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Augustin Jean Fresnel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Augustin-Jean Fresnel». Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 15 maig 2016].[Enllaç no actiu]
- Silliman, Robert H. «Fresnel, Augustin Jean». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 maig 2016].