Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurèlia Cotta (en llatí Aurelia) va ser la dona de Gai Juli Cèsar, i la mare de Juli Cèsar i de dues filles més. Els seus antecedents familiars no són prou clars, però podria ser filla de Marc Aureli Cotta i de Rutília, i mig germana dels cònsols Gai Cotta (75 aC i 64 aC), Luci Cotta (65 aC) i Marc Aureli Cotta (74 aEC). Va morir el 54 aC quan el seu fill, que sempre la va tractar amb molta consideració, era a la Gàl·lia.

Infotaula de personaAurèlia
Aurelia Cotta.jpg
Aurèlia Cotta en el Promptuarii Iconum Insigniorum publicat per Guillaume Rouille (1518?-1589) modifica
Biografia
Naixementc. 120 aC modifica
Roma modifica
Mort54 aC modifica (65/66 anys)
Roma modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
PeríodeRepública Romana modifica
Família
CònjugeGai Juli Cèsar modifica
FillsJuli Cèsar
Júlia Menor
Júlia Major modifica
ParesLuci Aureli Cotta II modificaRutilia (en) Tradueix modifica
GermansGai Aureli Cotta III i Marc Aureli Cotta modifica

Aurèlia es va casar amb el pretor, Gai Juli Cèsar, fill del senador, Gai Juli Cèsar, (l'avi de Juli Cèsar el dictador) i Màrcia, descendent d'Anc Marci, el quart dels set Reis de Roma. El seu espòs va morir en campanya l'any 85 aC.

Els fills d'Aurèlia van ser:

Aurèlia i la seva família van ser molt influents en l'educació i la seguretat del seu fill. El seu marit Gai Juli Cèsar, era sovint lluny, de manera que la tasca de criar al seu fill va caure en la seva majoria a les espatlles d'Aurelia. Quan el jove Cèsar estava a punt de complir 18 anys, el llavors dictador de Roma, Luci Corneli Sul·la, li va ordenar divorciar-se de la seva jove esposa Cornèlia Cinnila, la filla de Luci Corneli Cinna. Cèsar s'hi va negar fermament, i en fer-ho, es va enfrontar amb Sul·la. Aurèlia es va involucrar en la petició per salvar el seu fill, i el defensà, juntament amb el seu germà Gai Aureli Cotta III.[1]

Com que Cornèlia Cinnila va morir jove, Aurèlia va educar la seva jove néta Júlia Cesària en el seu lloc i va dirigir les possessions del seu fill.

L'historiador Tàcit la considerava la matriarca ideal i la tenia en gran consideració.[2] i Plutarc la descrivia com una dona estricta i respectable.[3]

ReferènciesModifica

  1. Robinson, JR, Charles Alexander. Greek and roman historians (en anglès), 1957, p. 222. 
  2. Tàcit. [xxviii Dialogus de oratoribus] (en llatí), circa 102 aD. 
  3. Plutarc. «Juli Cèsar». A: Vides paral·leles (en llatí), circa 100-120 aD.