Obre el menú principal

L'auró negre (Acer monspessulanum) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere Acer originari del sud d'Europa, al llarg de la costa mediterrània.[1]

Infotaula d'ésser viuAuró negre
Acer monspessulanum
Acer monspessulanum fg02.jpg
Fullatge
Planta
Tipus de fruit sàmara
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 193835
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaSapindaceae
GènereAcer
EspècieAcer monspessulanum
L.
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Fulles d'auró. En primer pla, una fulla rara de 4 lòbuls

Per norma general no sobrepassa els 6 metres d'alçària, si bé en condicions favorables pot arribar fins al 12. Es troba generalment en forma arbustiva, així que algunes fonts el classifiquen com a arbust o arbret.[2][1][3]

La seva capçada és densa, arrodonida, amb forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça esquamosa o clivellada, de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica coriàcies, peciolades, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada, amb 3 lòbuls triangulars o oblongs (alguns exemplars fan fulles de 5 lòbuls[3]), amb el marge enter o rarament denticulat. Són de color verd clar a la primavera i verd fosc a l'estiu, més aviat lluents, i es queden a l'arbre fins ben entrada la tardor, quan adquireixen colors intensos que van del groc al granat. El pecíol fa 2-7 cm, no és lactífer i és sovint vermellós. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms. Són pol·linitzades per insectes.[4][5][6][7][8]

És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.[5]

És de creixement lent i pot arribar a viure 100 anys.[9]

A vegades s'hibrida amb espècies del mateix gènere, donant lloc a arbres amb caràcters intermedis.[8]

Hàbitat i distribucióModifica

Necessita sòls rics en nutrients minerals, i és més abundant a les zones de sòls calcaris. Tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. Dels aurons autòctons, és el més resistent a la sequera. Creix sovint entre les roques.[5][4]

És una espècie que s'ha separat en diverses subespècies regionals. L'auró negre original prové del sud d'Europa, a la regió mediterrània.[1] A la península Ibèrica és més abundant a l'est i a la meitat nord.[9] Es troba també al centre d'Europa, al nord d'Àfrica i a l'Àsia sud-occidental.[7]

No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana fins als 1.500 metres d'altitud i a la terra baixa fresca des dels 100, estenent-se per les rouredes i a vegades penetrant les obagues de l'alzinar muntanyenc. Al País Valencià es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.[2][10]

UsosModifica

La fusta és dura i compacta, i s'ha emprat per a la fabricació d'instruments musicals i en l'ebenisteria de luxe. És considerada d'excel·lent qualitat.[11]

És usat com a arbre ornamental i també per fer bonsais, per la mida reduïda de les fulles.[11][9]

Noms catalansModifica

Rep també el nom d'auró, auró de Montpeller, oró, i arrugat.[5][12]

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 White, John. Illustrated Trees of Britain & Europe. Bloomsbury Publishing, 2013, p. 617. ISBN 978-1-4081-2366-9. 
  2. 2,0 2,1 Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 1a edició. Cossetània Edicions, 2015, p. 98-99. ISBN 978-84-9034-358-6. 
  3. 3,0 3,1 Aceraceae. Flora Ibérica, p. 83-84. 
  4. 4,0 4,1 «Acer monspessulanum - Auró negre». Llista d'espècies | Arbres i palmeres | Espais verds i biodiversitat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «El medi natural del Bages: Auró negre». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 5 maig 2019].
  6. Sterry, Paul. Collins Complete Guide to British Trees. 1a edició. Harper Collins, 2007, p. 266-267. ISBN 978-0-00-723685-5. 
  7. 7,0 7,1 Johnson, Owen. Collins Tree Guide. 1a edició. Harper Collins, 2004, p. 376-377. ISBN 978-0-00-720771-8. 
  8. 8,0 8,1 Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015-08-24, p. 195-196. ISBN 9788447542444. 
  9. 9,0 9,1 9,2 «Acer monspessulanum» (en castellà). Arbolapp. [Consulta: 14 maig 2019].
  10. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (5a. ed. 1980). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-10-5. 
  11. 11,0 11,1 Panareda, Josep M. Plantes de muntanya. Figueres: Brau edicions, 2019. ISBN 978-84-96905-56-6. 
  12. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 23 juny 2016].

Enllaços externsModifica