Auró negre

espècie de planta

L'auró negre (Acer monspessulanum) és una espècie d'arbre caducifoli del gènere Acer originari del sud d'Europa, al llarg de la costa mediterrània.[1]

Infotaula d'ésser viuAuró negre
Acer monspessulanum modifica
Acer monspessulanum fg02.jpg
Fullatge modifica
Planta
Tipus de fruitsàmara modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN193835 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaSapindaceae
GènereAcer
EspècieAcer monspessulanum modifica
Linnaeus, 1753

DescripcióModifica

Fulles d'auró. En primer pla, una fulla rara de 4 lòbuls

Existeixen moltes subespècies i varietats d'Acer monspessulanum L., però la majoria d'elles no estan acceptades per tractar-se de variants afectades per condicions climàtiques.[2]

Acostuma a no sobrepassar els 6 metres d'alçària, si bé en condicions favorables pot arribar fins al 12. Es pot trobar en forma arbustiva, sobretot en condicions dures,[2] d'aquí que algunes fonts el classifiquin com a arbust o arbret.[3][1][4]

La seva capçada és densa, arrodonida, amb forma de cúpula ampla. Té el tronc molt ramificat i l'escorça esquamosa o clivellada, de color gris marronós. Les fulles són simples, una mica coriàcies, peciolades, de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada, amb 3 lòbuls triangulars o oblongs (alguns exemplars fan fulles de 5 lòbuls),[4] amb el marge enter o rarament denticulat. Són de color verd clar a la primavera i verd fosc a l'estiu, més aviat lluents, i es queden a l'arbre fins ben entrada la tardor, quan adquireixen colors intensos que van del groc al granat. El pecíol fa 2-7 cm, no és lactífer i és sovint vermellós. Les flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd groguenc i es troben agrupades en inflorescències penjants, formant raïms. Són pol·linitzades per insectes.[5][6][7][8][9]

És un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de manera variable, si bé alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. La floració es produeix de març a maig, al mateix temps que l'aparició de les fulles. El fruit apareix en forma de sàmares dobles amb les ales tancades i que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut, afavorint-ne la dispersió pel vent de les llavors. Fructifica entre l'agost i el setembre, i els fruits es tornen marrons en madurar a la tardor.[6]

És de creixement lent i pot arribar a viure 100 anys.[10]

A vegades s'hibrida amb espècies del mateix gènere, donant lloc a arbres amb caràcters intermedis.[9]

Hàbitat i distribucióModifica

Necessita sòls rics en nutrients minerals, i és més abundant a les zones de sòls calcaris. Tolera bé l'ombra i suporta hiverns molt freds. Dels aurons autòctons, és el més resistent a la sequera. Creix sovint entre les roques.[6][5]

És una espècie que s'ha separat en diverses subespècies regionals. L'auró negre original prové del sud d'Europa, a la regió mediterrània.[1] A la península Ibèrica és més abundant a l'est i a la meitat nord.[10] Es troba també al centre d'Europa, al nord d'Àfrica i a l'Àsia sud-occidental.[8]

No és un arbre molt abundant als Països Catalans: a Catalunya viu preferentment a la muntanya mitjana fins als 1.500 metres d'altitud i a la terra baixa fresca des dels 100, estenent-se per les rouredes i a vegades penetrant les obagues de l'alzinar muntanyenc. Al País Valencià es troba a les muntanyes allunyades del mar, però és molt escàs. No es troba a les Illes Balears.[3][11]

Els aurons negres, com la resta d'aurons europeus, no formen boscos extensos,[12] però sí que poden ser l'espècie d'arbre dominant d'un tros de bosc, normalment acompanyats de caducifolis com roures, moixeres o aurons blancs i de perennifolis com pins, alzines o grèvols.[13] L'auroneda és un bosc tan recent que el terme no està registrat al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d’Estudis Catalans, però sí que és admès pel Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española amb el terme arcedo (bosque de arces).[13] L'auroneda d'aurons negres del Suanya, al Bages, és probablement la més extensa i alta de Catalunya.[12]

UsosModifica

La fusta és dura i compacta, i s'ha emprat per a la fabricació d'instruments musicals i en l'ebenisteria de luxe. És considerada d'excel·lent qualitat.[14]

És usat com a arbre ornamental i també per fer bonsais, per la mida reduïda de les fulles.[14][10]

Noms catalansModifica

Rep també el nom d'auró, auró de Montpeller, oró, i arrugat.[6][15]

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 White, John. Illustrated Trees of Britain & Europe (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2013, p. 617. ISBN 978-1-4081-2366-9. 
  2. 2,0 2,1 Amini; Zare; Alizadeh. «A revision of Acer Monspessulanum L. in Iran; a new subspecies report» (en anglès).
  3. 3,0 3,1 Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 1a edició. Cossetània Edicions, 2015, p. 98-99. ISBN 978-84-9034-358-6. 
  4. 4,0 4,1 Aceraceae (en castellà). Flora Ibérica, p. 83-84. 
  5. 5,0 5,1 «Acer monspessulanum - Auró negre». Llista d'espècies | Arbres i palmeres | Espais verds i biodiversitat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 19 maig 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «El medi natural del Bages: Auró negre». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 5 maig 2019].
  7. Sterry, Paul. Collins Complete Guide to British Trees (en anglès). 1a edició. Harper Collins, 2007, p. 266-267. ISBN 978-0-00-723685-5. 
  8. 8,0 8,1 Johnson, Owen. Collins Tree Guide (en anglès). 1a edició. Harper Collins, 2004, p. 376-377. ISBN 978-0-00-720771-8. 
  9. 9,0 9,1 Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015-08-24, p. 195-196. ISBN 9788447542444. 
  10. 10,0 10,1 10,2 «Acer monspessulanum» (en castellà). Arbolapp. [Consulta: 14 maig 2019].
  11. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (5a. ed. 1980). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-10-5. 
  12. 12,0 12,1 Vallès i Sala, Florenci. El medi natural del terme de Manresa. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 87. ISBN 9788487618635. 
  13. 13,0 13,1 «El medi natural del Bages: Auroneda a la tardor». Institució Catalana d'Història Natural.
  14. 14,0 14,1 Panareda, Josep M. Plantes de muntanya. Figueres: Brau edicions, 2019. ISBN 978-84-96905-56-6. 
  15. «Acer monspessulanum L. - FloraCatalana.net». [Consulta: 23 juny 2016].

Enllaços externsModifica