Aurelio G. Larraya

director de fotografia espanyol

Aurelio Gutiérrez-Larraya Planas (Madrid, 1921 - Calella, 1992) el nom artístic del qual fou Aurelio G. Larraya, fou un director de fotografia espanyol,[1] fill d'una família acomodada molt relacionada amb el món artístic i cinematogràfic de la Barcelona de principis de segle xx.

Infotaula de personaAurelio G. Larraya
Biografia
Naixement1921 Modifica el valor a Wikidata
El Astillero (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1992 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Calella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareTomás Gutiérrez-Larraya y Díaz de la Campa Modifica el valor a Wikidata
GermansFederico Gutiérrez-Larraya i Juan Antonio Gutiérrez-Larraya Planas Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0488571 Allocine: 250855 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Vida i carreraModifica

Fill del crític Tomás Gutiérrez-Larraya i Díaz de la Campa, professor d'Art en la Reial Acadèmia Catalana de Belles arts, i d'Ana Planas Codonyés, va ser, junt al seu germà Federico Gutiérrez-Larraya, un destacat director de fotografia espanyol, treballant sobretot en Televisió Espanyola. Va ser el petit de quatre germans, cosa que va fer que ho sobrenomenessin en moltes ocasions com el petit de la dinastia. Va treballar no solament com a director de fotografia, sinó que també de tècnic il·luminador de televisió. En moltes ocasions treballà al cinema, amb grans directors com Luis García Berlanga. Va ser un personatge molt vinculat a la localitat barcelonina de Sant Pol de Mar. Però el 1977, va sofrir un dur cop emocional, quan la seva esposa, Montserrat Garriga Casañas (1921-1977) va morir sobtadament. La situació es va tornar complicada, perquè Montserrat deixava orfes de mare a 8 fills. Va seguir treballant en televisió, al costat del seu germà Federico, fins que el 1987, un matí quan anava al treball, va ser atropellat, la qual cosa li va obligar a retirar-se definitivament. Va morir el 9 d'octubre de 1992 a Calella (Barcelona).

FilmografiaModifica

Com a director de fotografiaModifica

Les més destacades pel·lícules que va realitzar són les següents:

  1. Llarga nit de juliol, de Lluís Josep Comeron
  2. Fata morgana, de Vicente Aranda
  3. Visquin els nuvis!, de Luis García Berlanga
  4. Españolear, de Jaime Jesús Balcázar
  5. La seva desconsolada esposa, de Miguel Iglesias, i amb Paco Martínez-Soria
  6. Julia i el celacanto, d'Antonio Momplet, i amb Concha Velasco

Historial nobiliari de la famíliaModifica

El seu pare, Tomás Gutiérrez-Larraya i Díaz de la Campa, professor i escriptor, va estar a punt de rebre els títols de Grandesa d'Espanya i Conde de Larraya de mans del rei Alfonso XIII, amb qui va mantenir durant anys una relació laboral i d'amistat, però per circumstàncies històriques no li van arribar a ser atorgats definitivament.

ReferènciesModifica