Autòmat cel·lular quàntic

Un autòmat cel·lular quàntic és un model de computació quàntica equivalent al model clàssic d'autòmat cel·lular que va introduir John von Neumann.

Orígens

Arrenca quan John von Neumann comença l'axiomatització de la mecànica quàntica i s'adona en 1926 que un sistema quàntic es podia considerar com un punt en un espai anomenat Hilbert, anàleg a la 6N fase de dimensió d'espai (on N és el nombre de partícules, 3 coordenades generals i 3 moments canònics per a cada) de mecànica clàssica però amb infinites més dimensions en comptes (corresponents a la infinitat de possibles estats del sistema): les quantitats de la física tradicional (per exemple, posició i moment) podien ser representades com operadors lineals particulars operant en aquests espais.

Utilitat

Mitjançant aquest paradigma es desenvolupen dispositius que aprofiten els fenòmens de confinament i pou quàntic.