Avalot de les faves

L'Avalot de les faves fou una revolta antisenyorial[1] ocorreguda el juny de 1688 a Manresa.

Infotaula d'esdevenimentAvalot de les faves
Tipusrebel·lió Modifica el valor a Wikidata
Epònimfava Modifica el valor a Wikidata
Data1688 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióManresa Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

L'estament eclesial tenia dret a cobrar dels pagesos de Manresa el delme, que consistia en una desena part dels fruits, les cebes, alls, faves i altres hortalisses que produïa el regadiu del terme, però ni els pagesos pagaven, ni els canonges el requerien. Els canonges van voler cobrar el delme anys després de no haver-ho fet i això va provocar un ambient d'agitació popular, i els canonges no podien sortir al carrer sense ser seguits, insultats i amenaçats.

L'avalotModifica

Les famílies pageses del raval de Valldaura, el barri de les Barreres i el Camp d'Urgell (els tremendos) van fer causa comuna amb els cuiraters i blanquers de Sant Marc, mentre un altre bàndol era partidari de respectar els drets dels canonges (els favets, que estaven a favor de satisfer el delme de les faves). Al barri de les Escodines els favets eren majoria.

El 13 de juny de 1688,[2] Francesc Planes, Braç de Ferró, del barri de les Escodines encapçalà la revolta, amb cinquanta persones que enarborant canyes amb alls, cebes i faves enfilerats, i armats amb eines de segar, cridaven «Morin els favets!» i «Visca la terra, morin els traïdors!». Els revolucionaris havien redactat i publicat a la plaça Major unes bases relatives a la ciutat i els canonges en les que es reclamava l'exempció del delme i el perdó per a tots els amotinats.

L'autoritat aconseguí dissodre'ls però a la tarda, els revoltats van assaltar les cases de sis canonges, d'on van treure els mobles, als que van calar foc al carrer. Intentaren, sense èxit fer el mateix a la casa del batlle, el doctor. Francesc Vicens. Durant la revolta, que va durar fins al 17 de juny,[2] es van cometre assassinats, i molts robatoris.

ConseqüènciesModifica

A conseqüència de l'avalot hi va haver vuit execucions, entre elles la de la Fadulla, activista manresana.[3]

ReferènciesModifica

  1. Ardit, Manuel. Volum III: Edat Moderna. Fundacio Catalana Per a la Recerca, 2008, p.502 (Història agrària dels Països Catalans). ISBN 8447532841. 
  2. 2,0 2,1 Llorenç Ferrer i Alós, L'Avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688, Recerques, núm. 11.
  3. Lluïsa Font i Conxita Parcerisas, La Fadulla (s. XVII), al bloc Manresanes que han fet història


[[Categoria:Segle xvii a Catalunya]]