Aventicum, situat a la plana suïssa, era la ciutat que servia de capital de la província romana d'Helvètia, així com de centre polític, religiós i econòmic. La ciutat romana, actualment situada sobre el municipi d'Avenches, estava al sud del llac de Morat a la planura de la Broye, a una altitud d'aproximadament 445 metres. Es trobava en un indret estratègic sobre la xarxa de camins -en la ruta que connecta les vores del llac Léman a les ciutats romanes de Vindonissa i Augusta Raurica- i la xarxa fluvial, gràcies a un canal d'accés que la connectava al llac de Morat. Dels segles I al III, fou la major ciutat en el territori de la moderna Suïssa i incloïa més de 20.000 habitants. Nombrosos vestigis de les diferents recerques arqueològiques efectuades fins avui són exposats al Museu Romà, situat a la torre de l'amfiteatre romà d'Avenches. Entre aquests, un orgue hidràulic antic més o menys complet[1] i sobretot el famós bust en or de Marc Aureli, realitzat al voltant del 180 dC, descobert a les clavegueres d'un temple el 1939.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAventicum
Imatge
El teatre romà d'Aventicum

Localització
Map
 46° 52′ 48″ N, 7° 02′ 56″ E / 46.88°N,7.049°E / 46.88; 7.049
Estat federatSuïssa
CantóVaud
DistrictesDistricte de Broye-Vully
MunicipiAvenches Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Bé cultural nacional de Suïssa
Identificador5918

Lloc webcommune-avenches.ch Modifica el valor a Wikidata

La ciutat era el centre de les rutes de l'època, la regió era ja ben colonitzada. El gran eix de comunicacions de Suïssa que passava per Avenches, Morat, Chiètres i Kallnach es dirigia cap a Soleure i Windisch, vorejant la costa est del Seeland. Una segona via romana travessava el Seeland cap a Witzwil, entre els llacs de Neuchâtel i de Morat. Des de Petinesca, una bifurcació, passant pels colls del Taubenloch, travessava el massís del Jura en direcció al nord d'Europa, des d'Augusta Raurica.

Història modifica

  • El 58 aC, després de la seva temptativa d'èxode i la seva derrota per l'exèrcit de Juli Cèsar, prop de Bibracte, les quatre tribus helvètiques van tornar a la plana suïssa.
  • El 15 aC, annexió pels romans de tots els territoris que constitueixen la Suïssa actual; Aventicum va esdevenir la capital dels helvecis.
  • Vers el 71/72, sota l'emperador Vespasià, la ciutat va ser elevada al rang de colònia.
  • Segles II i III: apogeu de la ciutat.
  • Vers el 275/277: els invasors alamans van reduir considerablement el nivell de vida de la ciutat, que malgrat una certa continuïtat, no va aconseguir restablir-se completament. Els vestigis i testimoniatges de l'antiguitat tardana són encara rars.
  • En aquestes regions, l'època romana va acabar oficialment el 455.

La ciutat modifica

  • Un recinte llarg de 5,5 km, tancant una superfície de 150 hectàrees[2] amb 73 torres.
  • Les termes del fòrum.
  • El teatre.
  • El santuari del Cigognier.
  • El temple de la Grange-des-Dîmes.
  • L'amfiteatre d'Avenches.

Notes i referències modifica

  1. Anne Hochuli-Gysel L'orgue romain d'Avenches/Aventicum, Les Dossiers d'archéologie, n°; 320, març/abril 2007
  2. Gérard Coulon, Les Gallo-Romains : vivre, travailler, croire, se distraire - 54 av. J.-C.-486 ap. J.-C., París: Errance, 2006. Col·lecció Hespérides, ISBN 2-87772331-3, pàg. 21

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aventicum