Avicennia marina

espècie de planta

Avicennia marina, és una espècie d'arbre manglar classificada científicament dins la família Acanthaceae (anteriorment dins les Verbenaceae o les Avicenniaceae). Com els altres manglars es presenta en les zones entremarees dels estuaris.

Infotaula d'ésser viuAvicennia marina Modifica el valor a Wikidata

Avicennia marina al Llac Lago Malai, Timor Est
Estat de conservació
Risc mínim
UICN178828 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaAcanthaceae
GènereAvicennia
EspècieAvicennia marina Modifica el valor a Wikidata
(Forssk.) Vierh.

Distribució modifica

 
Avicennia marina a Batticaloa, Sri Lanka

La seva distribució és al llarg de la costa d'Àfrica, sud-oest d'Àsia, sud i sud-est d'Àsia i Austràlia. A Nova Zelanda es troba entre els 34 i 38 º de latitud Sud. És un dels pocs manglars que es troben al litoral de la Península Aràbiga, especialment en ambients de sabkha als Emirats Àrabs Units,[1] Qatar,[2] Oman,[3] com també en ambients similars al Mar Roig (a Aràbia Saudita,[4] Egipte,[5] Eritrea,[6] i Sudan)[7] al llarg del Gof Pèrsic.[8] També es troba en els manglars de Sud-àfrica.[9] També a Somàlia.[10]

Descripció modifica

 
Sal excretada pel revers de la fulla d'Avicennia marina var. resinifera

A. marina fa de 3 a 8 m d'alt o fins a 14 m en zones tropicals. Creix amb múltiples branques, la seva escorça és llisa i de color gris clar. Les fulles són gruixudes de 5 a 8 cm de llargada. Com les altres espècies del gènere Avicennia té l'arrel aèria les quals permeten que la planta absorbixi oxigen i també permeten ancorar la planta. Les flors són de blanques a daurades de meys d'un centímetre de diàmetre i el fruit conté un gran cotilèdon que envolta la nova tija de la plàntula. la llavor és grossa i carnosa que sovint germina en l'arbre i cau ja com a plàntula. Pot tolerar gran salinitat gràcies al fet que excreta la sal per les fulles.[11]

 
Avicennia marina var. resinifera, fruit

A.marina és una espècie molt variable amb molts ecotipus. És una planta pionera però no tolera l'ombra. Actualment es reconeixen tres subespècies:

  • Avicennia marina subsp. australasica
  • Avicennia marina subsp. eucalyptifolia
  • Avicennia marina subsp. marina


Referències modifica

  1. Lieth, Helmut; Al Masoom, A.A.. Towards the rational use of high salinity tolerant plants (en anglès). vol.1. Springer Science & Business Media, 2012, p. 155. ISBN 9401118582. 
  2. «Mangrove Conservation Programme».
  3. «Mangrove_Arabian Wildlife». Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 26 gener 2015].
  4. «KFUPM ePrints».[Enllaç no actiu]
  5. «The IUCN Red List of Threatened Species».
  6. «Avicennia marina (Forssk.) Vierh._PROTA». Arxivat de l'original el 2013-03-27. [Consulta: 26 gener 2015].
  7. «FAO Corporate Document Repository_Sudan».
  8. Muhammad Aurang Zeb., Mughal. «Persian Gulf Desert and Semi-desert.» p. 1000–1002. Ipswich MA: Salem Press, 2013.
  9. B., van Wyk; P., van Wyk. Field Guide to trees of South Africa. Struik, Cape Town, 1997. ISBN 9781868259229. 
  10. Spalding, Mark; Kainuma, Mami; Collins, Lorna. World atlas of mangroves. Londres: Earthscan, 2010. ISBN 1849776601. 
  11. Rippey, Elizabeth; Rowland (Reinette), Barbara. Coastal plants: Perth and the south-west region. 2nd. Perth: UWA Press, 2004. ISBN 1-920694-05-6. 

Enllaços externs modifica